Anar al contingut

Casa de Burke

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Casa de Burke (irlandés: de Búrca; Latinizado a de Burgo) és la branca irlandesa de la família anglonormanda coneguda com de Burgh.

El primer membre de la família en aplegar a Irlanda va ser William de Burgh (c.1160-1204), un aventurer i cavaller anglonormando que es va assentar en Irlanda en 1185 despuix d'aplegar en Enrique II. Era el germà major d'Hubert de Burgh, Comte de Kent i Justiciar d'Anglaterra.[1]

Els de Burghs anglo-irlandesos posteriors (els Comtes d'Úlster, Lords de Connaught, i Comtes de Clanricarde) descendix de William de Burgh.

El llinage deriva del poble anglés de Burgh en Suffolk. El nom del poble és d'orige anglosaxó i senzillament significa ‘ciutat fortificada'.

Casas Relacionades

a través del matrimoni d'Elizabeth de Burgh, IV Comtesa d'Úlster en Leonel d'Amberes, I duc de Clarence un membre de la casa com a fill d'Eduardo III d'Anglaterra. El parentesc va continuar en la seua filla Philippa, V comtesa d'Úlster que es va casar en Edmund Mortimer, comte de March i des d'eixe punt abdós llinages varen coexistir en ser heretats pels descendents de les parelles

branca cadet de la Casa de Plantagenet, el comtat d'Úlster originalment del llinage de Burgh va ser heretat per Ricardo de York, III duc de York (besnet de Philippa, comtesa d'Úlster), cap de la Casa de York el fill de la qual Eduardo IV d'Anglaterra herederaría el títul, fusionant-ho en la Corona

Frances Shand Kydd la filla d'Edmund Maurice Burke Roche, IV Baró Fermoy i descendent de la família de Burgh va ser la mare de Diana, esposa en Carlos d'Anglaterra, Príncip de Gals i primer en la llínea de successió al Tro britànic i mare de William, Duc de Cambridge i Harry, Duc de Sussex segon i sext respectivament en la llínea successòria.

Història familiar

Burke, el nom d'una família, es va associar en Connaught per més de sèt sigles. Va ser fundat pel cavaller anglonormando William de Burgh, germà d'Hubert de Burgh. Abans de la mort d'Henry II (1189) va rebre una concessió de terres de Juan d'Anglaterra com Senyor d'Irlanda. A l'ascensió de John (1199) es va instalar en Thomond i va ser governador de Limerick. En 1199-1201 va recolzar alternativament a Cathal Carrach i Cathal Crobderg O'Connor en els seus disputes pel tro, pero va ser expulsat de Limerick en 1203, i, despuix de perdre els seus territoris en Connaught, pero no en Munster va morir en 1205. El seu fill Richard, va rebre en 1227 la terra de "Connok" [Connaught], expropiada al seu rei, contra el que va batallar. Entre 1228 i 1232 va ocupar l'alt càrrec de justiciar d'Irlanda. En 1234 es va alinear en la corona contra Richard, comte mariscal, que va morir en la disputa. Despuix de la seua mort en 1243, va ser succeït com Lord de Connaught pel seu fill Richard, i despuix (1248) pel seu fill més jove Walter, que va proseguir la guerra contra els caps natius, i va ampliar els seus vasts dominis en obtindre (c. 1255) del príncip Eduardo la concessió del "comtat d'Ulster," nom que va utilisar posteriorment. A la seua mort en 1271, va ser succeït pel seu fill Richard com II comte. En 1286 Richard va assolar i va sometre Connaught, i va depondre a Bryan O'Neill com a rei natiu, substituint-ho per un candidat propi. El rei natiu de Connaught també va ser atacat per ell, a favor de la branca dels O'Conors que recolzava. Va enviar reforços a Irlanda per a recolzar a Eduardo I en els seus campanyes escoceses, i despuix de l'invasió de l'Ulster d'Edward Bruce en 1315 Richard va marchar contra ell, encara que havia entregat a la seua filla Elizabeth en matrimoni a Robert Bruce, despuix rei d'Escòcia, aproximadament en 1304. Ocasionalment convocat als parlaments anglesos, va passar la major part dels seus quaranta anys d'activitat en Irlanda, a on va ser el noble més importants de la seua época, normalment lluitant en els indígenes o els seus rivals anglonormandos. El roll de palés de 1290 mostra que, ademés de les seues possessions en Úlster, Connaught i Munster, havia governat l'Illa de Man, pero l'havia entregat al rei.

El seu net i successor William, l'III comte (1326-1333), era fill de John de Burgh i Elizabeth, senyora de Clare, germana i co-hereua de l'últim Clare comte d'Hertford (d. 1314). Es va casar en una filla d'Enrique, comte de Lancaster, i va ser nomenat Lord Tinent d'Irlanda en 1331, pero va ser assessinat als 21 anys, deixant una filla, hereua única, no només de les possessions de Burgh, sino de grans propietats en Clare. Es va casar en la seua chiquea en Leonel, fill d'Eduardo III, que va ser reconegut com a comte d'Úlster pel seu matrimoni, i el seu representant directe, el duc de York, va ascendir el tro en 1461 com Eduardo IV, moment a partir del com, el comtat d'Úlster només ha segut dut per membres de la família real.

Despuix de l'assessinat del tercer comte (1333), els seus parents masculins, que tenien millors drets segons la llei irlandesa, varen adoptar noms i costums irlandeses i es varen convertir de fet en caps irlandesos. Les seues dos branques principals varen ser les de MacWilliam Uachtar al sur de Connaught, i Mac William Iochtar al nort, en l'actual comtat de Maig. Els primers varen dominar el territori de Clanricarde, entorn a Galway, i en 1543 el seu cap, com Ulick "Bourck, àlies Makwilliam," li'l va entregar a Enrique VIII., rebent-ho novament per a mantindre-ho, segons la costum anglesa, com a comte de Clanricarde i Lord Dunkellin. l'IV comte (1601-1635) es va distinguir en el bando anglés durant la rebelió d'O'Neill i posteriorment, rebent el títul de comte de St Albans en 1628, i el seu fill Ulick va aplegar a ser nomenat marqués de Clanricarde (1646). El seu cosí i hereu, el VI comte (1657-1666) va ser tio de Richard i John Bourke, VIII i IX comtes respectivament (1687-1722), que varen lluitar eh en les files de Jacobo II, lo que va provocar la pèrdua del títul en 1691, encara que l'IX comte va ser restaurat en 1702, i el seu besnet, Henry de Burgh, XII comte, va ser creat marqués de Clanricarde en 1789. No va deixar cap fill, pero el marquesat es va reviure novament en 1825, per al seu nebot Ulick de Burgh, XIV comte de Clanricarde, i continua fins als nostres dies. La família, que va canviar el seu nom de Bourke a de Burgh en 1752, i va afegir Canning en 1862, posseïx encara vastes propietats en el Comtat de Galway.

En 1603, el Mac William Iochtar, Theobald Bourke, de modo paregut va entregar el seu territori en maig, i ho va rebre com a concessió anglesa. En 1627 va ser creat Vescomte Maig. L'II i III vescomtes Mills i Theobald (1629-1663) varen patir l'invasió de Cromwell, pero a l'IV, també cridat Theobald, se li varen restaurar les seues propietats (uns 50,000 acres) en 1666. El títul es va extinguir despuix de la mort del VIII vescomte, John Bourke en 1767. En 1781 John Bourke, un home de Maig del que es creïa que era descendent de la llínea de Mac William Iochtar, va ser creat Vescomte Maig, i quatre anys més tart, comte de Maig, un títul encara vigent. En 1872 el VI comte, Richard Southwell Bourke va ser assessinat en les illes Andaman quan era virrei d'Índia.

Les baronia de Bourke de Connell (1580) i Bourke de Brittas (1618), abdós perdudes en 1691, varen ser entregades a branques de la família que encara tenen representants en la noblea d'Irlanda.

Els Lords Burgh o Burgo de Gainsborough (1487-1599) varen ser una família de Lincolnshire que es creu descendix d'un germà menor d'Hubert de Burgh. El V baró va ser lord diputat d'Irlanda en 1597, i el seu germà més jove, Sir John (d. 1594), un destacat soldat i marí.

Vore també

Referències

  1. ↑ C. A. Empey, ‘Burgh, William de (d. 1206)’, Oxford Dictionary of National Biography, online edn, Oxford University Press, Sept 2004