Casa Pèrsic
La casa d'Augusto Perico és un edifici governamental de Montevideo.[1] És sèu de l'Institut Artigas del servici exterior, l'escola diplomàtica d'Uruguay.[2]
Història
La construcció de la vivenda es va realisar entre 1926 i 1928 per iniciativa del doctor Augusto Pèrsic, qui va encarregar el proyecte a l'arquitecte Juliol Vilamajó i als seus socis, els constructors Genaro Pucciarelli i Pedro Carve, en el propòsit de destinar-la a residència privada.[3] A inicis d'eixa década, Vilamajó va efectuar un extens viage Europa, visitant el Mediterràneu —especialment Granada i Andalusia— i Venècia.[4] Estes experiències varen influir notablement en la seua producció posterior, incorporant a les seues obres referències mudéjares, galeries en arcs, balcons enreixats i patis en estanys revestits en rajoletes.[5]
La família Pèrsic va residir en l'immoble durant vàries décades, a on el Dr. Augusto Pèrsic va instalar també el seu consultori i un chicotet taller destinat a l'elaboració de peces dentals.[6] Durant els primers anys, el propi Juliol Vilamajó va instalar el seu estudi en el primer nivell de la vivenda, fins a traslladar-ho a la seua residència del barri Parc Va rodar en la década de 1930. En 1986 l'edifici va ser declarat Monument Històric Nacional.[7] Posteriorment, i fins a 2005, va funcionar allí una dependència de la Direcció Nacional d'Aviació Civil i Infraestructura Aeronàutica.[8]
En novembre de 2011, l'immoble va ser transferit en comodato al Ministeri de Relacions Exteriors per part del Ministeri de Defensa Nacional i destinat a albergar l'Institut Artigas del Servici Exterior.[9] Es varen assignar 20 millons de pesos per a la seua restauració i reciclage, treballs que es varen estendre durant dos anys.[10] Finalment, el 26 de maig de 2014, la nova sèu va ser inaugurada pel canceller Luis Almagro.[10]
Descripció de l'edifici
Exterior
L'immoble combina elements del estil espanyol-morisco en influències de l'arquitectura italiana. L'eclecticisme s'aprecia en el mashrabiya de fusta ubicat sobre l'accés principal, en la frontera que dona al carrer Mercedes, aixina com en els frisos, molduras i marcs de vans d'inspiració renaixentista. Aixina mateix, en el cantó s'incorpora una columna octogonal coronada per un lleó jove, símbol tant de la força masculina com Marcos l'Evangeliste, patró de Venècia.
Interior
L'entrada principal, ubicada baix la mashrabiya, dona accés a un estret vestíbul en el que es troba una escala de marbre que conduïx al segon pis.[11] En la planta baixa es cuentra la Biblioteca de l'Institut. En finalisar el tram de l'escala s'ubica un vitral que representa vistes de Venècia, realisat per l'artiste Arturo Machetti, el mateix vitralista que va intervindre en el Palau Llegislatiu i en el Palau Piria.[12]
En el primer pis, concebut originalment com la residència familiar, la planta s'organisa en dos sectors d'habitacions privades vinculats per l'àrea social, composta per saló, escritori i menjador. En l'actualitat, en este nivell s'exhibixen uniformes diplomàtics de caps de missió utilisats en cerimònies i actes oficials, aixina com diversos objectes donados a l'Institut com obsequios diplomàtics de missions estrangeres.[13] L'espai que originalment funcionava com a menjador s'utilisa hui com a sala de reunions i conserva un vitral de Machetti.[14] Despuix de la remodelació destinada a albergar a l'Institut, es varen construir quatre aules i dos salons multiús.
Referències
- ↑ «Arquitectura Moderna en Montevideo - Revista DOSSIER». revistadossier. com. uy. Consultat el 2025-11-23.
- ↑ «El Palau Sants i Casa Pèrsic òbrin les seues portes en el Dia del Patrimoni» (en és). Ministeri de Relacions Exteriors. Archivat des d'el original, el 07-11-2024. Consultat el 2025-11-23.
- ↑ Ministeri d'Educació i Cultura. «Juliol Vilamajó, fàbrica d'invenció» (PDF). Consultat el 23-11-2025.
- ↑ «L'arquitecte Juliol Vilamajó | Museu Casa Vilamajó» (en és-és). Archivat des d'el original, el 20-07-2025. Consultat el 2025-11-23.
- ↑ «Casa Pèrsic i el Arq. Juliol Vilamajó» (en és). Ministeri de Relacions Exteriors. Archivat des d'el original, el 06-11-2024. Consultat el 2025-11-23.
- ↑ Comissió del Patrimoni Cultural de la Nació. «Dia del Patrimoni 2019».
- ↑ «Resolució N° 399/986». www. impo. com. uy. Archivat des d'el original, el 24-07-2023. Consultat el 2025-11-23.
- ↑ «Dos vivendes històriques i 5.000 rajoletes» (en en). EL PAIS. Consultat el 2025-11-23.
- ↑ «Edifici Pèrsic nova sèu de l'Institut Artigas» (en en). EL PAIS. Consultat el 2025-11-23.
- ↑ 10,0 10,1 «Casa Pèrsic: nova sèu de l'Institut Artigas del Servici Exterior» (en és). Ministeri de Relacions Exteriors. Archivat des d'el original, el 20-11-2024. Consultat el 2025-11-23.
- ↑ «L'entrada i l'escala» (en és). Ministeri de Relacions Exteriors. Archivat des d'el original, el 06-11-2024. Consultat el 2025-11-23.
- ↑ «Art en el parlament». art. parlament. gub. uy. Archivat des d'el original, el 27-02-2024. Consultat el 2025-11-23.
- ↑ «El saló principal» (en és). Ministeri de Relacions Exteriors. Archivat des d'el original, el 06-11-2024. Consultat el 2025-11-23.
- ↑ «El saló de reunions» (en és). Ministeri de Relacions Exteriors. Archivat des d'el original, el 06-11-2024. Consultat el 2025-11-23.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Casa Pérsico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.