Cas Urgenda contra Països Baixos
El cas Estat dels Països Baixos contra la Fundació Urgenda (en neerlandés: De Staat Der Nederlanden v. Stichting Urgenda) va ser un procés judicial jujat per la Cort Suprema dels Països Baixos en 2019 sobre els esforços governamentals per a reduir les emissions de diòxit de carbono, iniciat contra el govern dels Països Baixos en 2013, alegant que este govern —de no complir en un objectiu mínim de reducció d'emissions de diòxit de carbono establit per científics per a evitar els efectes amoladors del canvi climàtic— posaria en perill els drets humans dels ciutadans neerlandesos prevists per les lleis nacionals i comunitàries de l'Unió Europea.
El fallo inicial de 2015 compelió al govern a que complira una meta d'una reducció del 25 % de les emissions respecte dels nivells de 1990 per a 2020, confirmat despuix de ser apelat davant la Cort Suprema, afirmant que la reducció de les emissions era necessària per a que el govern dels Països Baixos protegira els drets humans. Est és el primer cas de responsabilitat extracontractual per danys en contra d'un govern que posa de manifest els aspectes del canvi climàtic sobre una perspectiva dels drets humans ademés de ser el primer cas de justícia climàtica en tindre sentència favorable.
Antecedents
En el quarto i quint informe sobre canvi climàtic de 2007 i 2014, respectivament, realisats pel Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic de l'Organisació de les Nacions Unides, entre atres troballes, estos varen remarcar la necessitat d'una reducció significativa a curt determini en les emissions de diòxit de carbono per a 2030. L'Unió Europea va establir una meta per a que els seus Estats membre conseguixquen una reducció d'un 40 % de les seues emissions des dels nivells de 1990 a 2030, abans d'aquella del Acort de París de 2016 que va establir una meta similar a nivell mundial. Cada estat membre, inclós els Països Baixos, estava obligat a establir les seues pròpies polítiques a nivell nacional abans de l'Acort de París per a alcançar este objectiu.[1]
Per lo general, els Països Baixos eren vists com un país en la vanguarda en tractar de llimitar el canvi climàtic, ya que gran part del país es troba al mateix nivell o baix el nivell de la mar, per lo que es voria considerablement afectat per l'aument del nivell dels oceans. Durant la década de 2010, els activistes afirmaven que el govern va escomençar a favorir més a les indústries tradicionals de combustibles fòssils sobre aquelles de fonts renovables, ademés de que el país va escomençar a quedar-se arrere en el seu compromís de reduir les causes del canvi climàtic.[2]
La Fundació Urgenda és un grup activistes climàtics fundat en 2008, que representa els interessos de 886 ciutadans neerlandesos. Est estava seguint els informes d'evaluació del IPCC i uns atres sobre el canvi climàtic, aixina com l'argument del seu advocat, Roger Cox, en el seu llibre de 2010 Revolution Justified, en el que propon els camins possibles per a iniciar demandes sobre canvi climàtic als governs per mig de la justícia climàtica, en l'idea de que l'incapacitat de reduir les emissions i de previndre el canvi climàtic per part del govern provoquen la vulneració dels drets humans.[2] Urgenda va realisar una petició davant el govern neerlandés en el que li instava a comprometre's en una reducció d'un 40 % dels nivells de diòxit de carbono per a 2020.[2] Esta petició no solament feya referència als informes recents com els de evaluació del IPCC, sino que també alegava que govern dels Països Baixos tenia el deure reduir les emissions per a protegir els drets humans baix les normes de l'Unió Europea. Est és el primera cas conegut que s'usen les normes de l'Unió Europea sobre drets humans per a fer que els governs prenguen mides front al canvi climàtic.[3]
El govern en la seua resposta va declarar que este objectiu era massa agressiu en comparació a l'objectiu del 30% per a 2020 que en eixe moment buscava l'Unió Europea, a banda de que el país només es comprometria en un 40% si tots els demés països membres de l'Unió Europea es posaren el mateix objectiu.[4]
Cort de Districte
La Fundació Urgenda va demandar a l'estat en setembre de 2013, alegant que l'estat deu comprometre's a reduir les emissions de diòxit de carbono en un 40 % per a 2030 o a un mínim de 25 % per a 2020, subjecte a la llegislació neerlandesa i de l'Unió Europea.[5] En la denúncia Urgenda va afirmar que el govern era responsable de manejar totes les emissions de diòxit de carbono del país i estava obligat per les seues lleis a reduir la contribució del país al canvi climàtic.[4]
La primera audiència del cas davant la Cort de Districte de L'Haya va tindre lloc en abril de 2015.[2] La Cort de Districte va fallar en juny de 2015 a favor de Urgenda i va dispondre que el govern dels Països Baixos deu conseguir una reducció del 25 % de les emissions de diòxit de carbono dels nivells de 1990 per a 2020. També este tribunal va trobar que abans de 2010, l'estat havia planejat reduir en un 30 % les emissions per al 2020, pero a partir de 2010 va canviar la seua política i va reduir la seua meta a un 14 a 17 %. Si ben l'estat va argumentar que la contribució neta de les emissions de diòxit de carbono no era tan significativa com la d'atres països importants, el tribunal va considerar en el seu fallo que «[i]l estat no deu amagar-se darrere de l'argument de que la solució al problema climàtic global no depén solament dels esforços neerlandesos. Qualsevol reducció de les emissions contribuïx en la prevenció del perillós canvi climàtic i com un país desenrollat, els Països Baixos deuria prendre l'iniciativa sobre açò».[6] En el fallo va afirmar que el govern neerlandés estava obligat llegalment a reduir les emissions per a protegir la vida humana, i que els costs associats en una reducció del 25 % de les emissions no eren considerablement alts. El tribunal va expressar ademés la seua preocupació sobre respectar el procés llegislatiu i va establir el requisit en 25 %, el mínim que el IPCC i atres informes varen estimar que era possible per a països desenrollats, necessaris per a previndre un canvi climàtic perillós.[4]
Referències
- ↑ «EU to cut carbon emissions by 40% by 2030» (en anglés). The Guardian. Archivat des d'el original, el 6 de decembre de 2019. Consultat el 21 de decembre de 2019.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Dutch government facing llegal action over failure to reduïx carbon emissions» (en anglés). The Guardian. Archivat des d'el original, el 23 de decembre de 2019. Consultat el 21 de decembre de 2019.
- ↑ «Dutch government may face llegal action over climate change» (en anglés). The Guardian. Archivat des d'el original, el 22 de decembre de 2019. Consultat el 21 de decembre de 2019.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Urganda Foundation v. The State Of The Netherlands (Ministry Of Infrastructure And The Environment), Judgment of 24 June 2015» (en anglés). The Hague District Court. Archivat des d'el original, el 21 de decembre de 2019. Consultat el 21 de decembre de 2019.
- ↑ «Climate organization is suing state» (en anglés). Nederlandse Omroep Stichting. Archivat des d'el original, el 22 de decembre de 2019. Consultat el 21 de decembre de 2019.
- ↑ «Dutch government ordered to cut carbon emissions in landmark ruling» (en anglés). The Guardian. Archivat des d'el original, el 23 de decembre de 2019. Consultat el 21 de decembre de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caso Urgenda contra Países Bajos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.