Anar al contingut

Carthamus lanatus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Carthamus lanatus

Carthamus lanatus, el azotacristos –entre molts atres noms populars–, és una espècie de planta herbácea del gènero Carthamus en la família Asteraceae.

Vista general.
Detall de la borra lanuda en la preantesis.
Fruts: Cipseles.
Cipsela, detall de l'apex i del vilano.

Descripció

És una planta anual, de 10 a 60 cm d'altura (i fins al doble en sols sub-nitrófilos); en brots erectos, molt ramificats - sobretot en les seues parts mija i superior, i coberts d'un abundant tomento lanudo blanc (d'ahí el seu nom específic en Llatí, lanatus), en particular durant la pre-antesis. Fulles ovales lanceoladas, glandulosa-viscoses, en lòbuls molt profunts, i terminades en espina. Flors grogues lluentes, en capítuls d'uns 3cm de diàmetro, agrupats en corimbe o ben solitaris. Bràctees exteriors molt semblades als fulls superiors, pero més curtes i menys espinoses; les internes lanceoladas, escariosas, més o menys denticulades i en puntes obscures. El receptàcul és de forma cònica aguda, en cerdes acintadas blanquecinas. Els fruts són cipseles heteromorfas poligonales, curtes, cònic-ovalades, de color pardo i en caraces irregulars; les interiors en un vilano de cerdes/escates denticulades, alguna cosa més llarc que el cos; i les exteriors sense les files externes de escates del vilano. Els dos tipos tenen el apex en una corona ondulada/denticulada, en una fila interna de pèls curts asprosos en el centre. La seua llavor és viable durant més de huit anys al ras[1]

En el Mediterràneu, florix des de principis de maig fins a final de l'estiu.

La subespècie creticus (=baeticus) té idèntiques característiques, pero és arbustiva i podria alcançar els 5 m.[2]

En l'identificació com plántula, per al seu control agronómico: té cotiledones verts molt obscurs, orbiculares a ovales, crasos, en làmina de 8-14 mm per 8-11 mm; una nervadura central visible; pecíol curt i dilatat en la base.[1]

Distribució i hàbitat

Endèmica d'Europa, Siberia, la conca mediterrànea, Iran, de 0 a 1.200 m s. n. m., i estesa per tot lo món com maleza, fonamentalment en regions templades d'Amèrica i d'Austràlia (legislada la seua restricció ya des de 1887 en tots els seus districtes cerealeros) [2], a on va aplegar a formar immenses mates impenetrables salve en machet. Es pot trobar fins a a 2.000m d'altitut, concretament en la Najarra (Serra de Guadarrama, Espanya).

Habita àrees més o menys rocoses, vorals/cunetes, llocs solejats, guarets, etc.; molt resistent a sequies i prou susceptible a gelades.

Tindria potencial per a transmetre les seues característiques de resistència a malalties criptogàmiques a atres espècies del gènero, pero les fa rendir menys oli.cita requerida

Referències

Bibliografia

  1. Munz, P.A., D.D. Keck. 1959. Una Flora Californiana. Prensa de l'Universitat de Califòrnia. Berkeley, Los Àngeles, pp. 1273.
  2. Abrams, L. & R. S. Ferris. 1960. Bignonias to Sunflowers. 4: 732 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  3. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  1. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Fl. China Unpaginated. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  2. Flora of North America Editorial Committee, i. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i–xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  3. Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  4. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  5. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
  6. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguai). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.