Carniola (roca)
Les carniolas o carneolas són un tipo de roca sedimentaria carbonatada i evaporítica en aspecte oqueroso o brechoide, per l'abundància de vacuoles i breches. El seu color és groc, pardo o herrumbroso. Forma masses mal estratificadas d'aspecte ruiniforme. La seua composició és habitualment un 70% calcàrea (calcita), un 20 % dolomítica, hidròxits de ferro, i a voltes també una miqueta de composició yesífera. El seu génesis es coneix en el nom de carniolisació. En Espanya s'utilisa el nom carniola per a les dolomías brechoides de la base del Emboliques (Jurásico inferior).[1]
Es diferencia dels travertinos pel seu diferent génesis i la angulosidad dels buits que presenta. La seua formació és deguda a la precipitació de calcàrea i dolomía intercalada en algeps o anhidrita, que desapareixen més tart per dissolució, colapsant la roca deixant breches de vores més o menys angulosos. Eixe procés ocorre per sedimentació en clima àrits i càlits a les vores d'estanys o masses d'aigua salobres estancades o de circulació molt restringida i la posterior dissolució de sales i algeps durant la diagénesis.
No té interés industrial, i s'ha usat localment com a material de construcció de parets de finques agrícoles i mampostería.[2]
Referències
- ↑ Foucault i Raoult Diccionari de Geologia, Barcelona: Masson (1988)
- ↑ Regió de Múrcia digital.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Carniola (roca)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.