Anar al contingut

Carmen García Bellver

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Carmen García Bellver (Almeria, 3 de giner de 1915 - Alacant, 5 de giner de 1994) va ser una escritora i poeta espanyola de la segona mitat del XX que va desenrollar una obra personal marcada per la narració curta, la prosa i el vers.

Biografia

Infància i joventut

Va nàixer el 3 de giner de 1915 en Almeria,[1] en el sí d'una família de posició econòmica desfogada. El seu yayo va ser Miguel García Blanes que va ser Doctor en Dret i Decà del Colege d'Advocats d'Almeria.[2][3] El seu pare va ser el tinent alcalde, secretari de la Diputació[4] i advocat Miguel García Langle i es va casar en Antonia Bellver Vives.[5] Frut del matrimoni varen tindre 6 filles. Carmen va ser la primogènita i va rebre una educació poc habitual per a ser dòna. Despuix de realisar estudis primaris en el Colege Companyia de María, va proseguir la seua formació en el Bachillerat Superior, per a finalment terminar la carrera de Comerç.

Erro al crear miniatura:
Carmen llegint el seu poema en els "Jocs Florals d'Elig", 1968

Guerra civil espanyola

En 1936 va escomençar a treballar en l'Organisme de Reforma Agrària a on va obtindre plaça per oposició. Quan va esclatar la Guerra civil espanyola, va ser apartada temporalment delloc per a complir en el Servici Social femení, obligatori en aquella época, en l'Hospital Militar d'Almeria. Terminada la lluita bèlica va proseguir en la seua activitat laboral en el seu lloc fins a 1940.[6]

Posguerra

En 22 anys es va casar en Carlos Pomares Bernabeu, oriunt de Gandia, i es va traslladar a esta ciutat a on el seu marit comença a treballar en el Grup de Ports de l'Estat. En este periodo coneixen a Miguel Signes i òbrin en societat un colege d'ensenyança primària i secundària, encarregant-se ella de l'assignatura de Comerç. En 1943 va tindre a la seua primera filla, María del Carmen, i en 1946 va establir la seua residència definitiva en la ciutat d'Alacant. És en esta ciutat a on permaneixerà el restant de la seua vida i a on se sentirà totalment identificada, a pesar de no oblidar mai les seues raïls. Ací germinarà i alcançarà la madurea com a escritora, trobant els estímuls necessaris per a desenrollar la seua creativitat.[7] D'esta manera, queda el seu cicle vital unit a esta terra que culmina en el naiximent del seu segon fill Carlos.

Erro al crear miniatura:
L'autora en José María Pemán (president de la Real Acadèmia Espanyola.

Trayectòria lliterària

Carmen García comença a escriure i a participar en certàmens i concursos. Junt al seu marit, acodix a les tertúlies que es portaven a terme en el Recreatiu Català, situat en els baixos de la Casa Carbonell, i allí entra en contacte en un nutrit grup d'intelectuals de la societat alacantina del moment com: José Manuel Martínez Aguirre, Rafael Azuar, Ernesto Contreras Taboada, Fernando Gallar Montes, Gaspar Peral Baeza, Vicente Ramos Pérez, entre molts uns atres. En 1952 es realisa l'obertura de la Biblioteca de Gabriel Mire en Alacant i 3 anys despuix la Caixa d'Aforros del Surest constituïx l'Aula Cultural Gabriel Miró, este fet és una peça clau per a la transformació cultural d'esta ciutat, brindant l'oportunitat d'establir contacte en atres escritors tant de la província, com del restant del país. En esta institució Carmen va participar activament en charrades, certàmens, conferències i exposicions poètiques.[8] En els seus inicis va ser l'única dòna, pero gràcies al seu gran dinamisme i implicació, va aplegar inclús a eixercitar elloc de Presidenta de la Secció Lliterària. En eixos anys figures com Camilo José Cela o Carmen Comte, o Eusebio Sempere, entre uns atres, varen visitar i varen compartir experiències culturals en la sèu, sent una etapa molt fructífera per a la ciutat d'Alacant.

Quan un està trista se sent cansat i dolorit, com si anara en l'ànima descalça sobre un malensomi d'espines, i els llocs, les companyies són indiferents.
La sanc inútil

Anàlisis de la seua obra

En la seua intensa activitat lliterària Carmen enllaça els gèneros poètic, narratiu i ensaig. Les seues noveles mostren diferents trames pero sempre estan definides per un estil directe i viu. En totes elles, l'autora manté la seua visió realista i sicològica que nos fan navegar a l'interior dels seus personages que es presenten en una intensa vida interior. Sofrixen, amen i es qüestionen els aconteceres de la vida. En noveles com a Venda Zarrago o La sanc inútil, el protagoniste és un home jove d'alta posició i economia folgada, que ha sofrit un desengany amorós i es revela abans les imposicions socials. En este desfallecer fuig, enfrontant-se al seu dolor i soletat, mentres realisa una crítica sotil a les obligacions morals i socials de l'época. És interessant com afonda en estos personages masculins que es despullen, mostrant la seua part més emocional i sensible. Les trames solen ser d'àgil hilado, per la que ellector fluïx en llaugerea. Impregnada d'una acció suau que nos manté alerta durant tota la narració. Carmen va mantindre una dinàmica activitat cultural que la va dur a participar en certàmens i concursos, obtenint més de 60 mencions i premis a lo llarc de la seua trayectòria professional; sent inclús semifinaliste en els “Premis Planeta” en 1968.[9] L'autora era una apassionada de la Mar Mediterrànea, va formar part del grup cridat "Els poetes de la mar".[10] i la seua obra quedarà impregnada en este sagell. Com a mostres el seu poemari Evidencies de mar o la seua novela Abans d'amanecer, a on la llum i l'atmòsfera valenciana es respira en cada una dels seus fulls i l'ilustracions estan realisades pel seu fill. També va realisar narracions infantils en gran mestrage, en un moment en que Espanya caria de les mateixes, publicant varis títuls en les editorial valenciana Aitana i Editorial Mateu de Barcelona, en esta última va guanyar el premi "Editorial Mateu".[11]

A lo llarc del temps que va permanéixer en actiu, va realisar colaboracions en periòdics i revista nacionals.[12] Destacant les seues seccions fixes sobre temes d'actualitat, personages lliteraris femenins i biografies breus, com en el periòdic ABC. Va fallir en Alacant als 79 anys, el dia 5 de giner de 1994.


Obra

Erro al crear miniatura:
Constitució de l'Aula Gabriel Miró. Alacant. 8 d'octubre de 1955
Erro al crear miniatura:
L'escritora junt al seu marit i Camilo José Cela visitant el Hort del xocolater. 1969

Ensaig

  • 1951, Contra l'ambient. Madrit.
  • 1954, Fugint del passat.
  • 1955, Nosatres també.(relat curt).
  • 1955, Si no té vosté por. Madrit
  • 1957, Com el fum.
  • 1958, Esquena contra esquena (novela curta).
  • 1962, Alvertents sicològics dels personages de Valera. Premi d'ensaig “Juan Valera”. Patrocinat per la “Real Acadèmia de Còrdova”.
  • 1964, Valera, a lo ample de la seua novelística.[13]
  • 1965, Sers aparte.
  • 1966, La sanc inútil. Caixa d'Aforros del Surest. Alacant. NºR: 3188-66/DP:A-237-1965.[14]
  • 1969, L'home callat. Madrit. 1969.[15]
  • 1973, Abans d'amanecer. Editorial: Caixa d'Aforros Provincial d'Alacant i Valéncia (Alacant); ISBN: 978-84-500-5849-9.
  • 1974, Els chicotets puntals.
  • 1990, Venda Zarrago. ISBN: 192 / 978-84-404-7559-6

Poesia

Erro al crear miniatura:
Acte lliterari en intelectuals alacantins i Eusebio Sempere
  • 1964, El silenci acossat. Alcoy. ISBN 1231068.[16]
  • 1968, Dimensió de la pàtria. Premi Englautina. IV Jocs Florals de Ntra. Sra. Del Port. Barcelona.[17]
  • 1973, romanç de cel i aigua. ISBN 10: 8450061679.[18]
  • 1973, Abans de l'amanecer. Ilustració: J. Perezgil. Caixa d'Aforros Provincial d'Alacant. ISBN: 978-84-500-5849-9.[19]
  • 1974, Generació sense present. Alacant. ISBN: 978-84-400-7235-1
  • 1982, Paisage i existència.
  • 1985, A la vora de l'home, Colecció Torremozas. ISBN: 978-84-86072-21-6.[20]
  • 1987, Evidències de mar. Caixa d'Aforros Provincial. Alacant.[21]
  • 1987, El cel i la mar. Carmen García Bellver i Emilio Carrión Fos.[22]

Lliteratura infantil

  • 1950, Els pajes del Gran Capità. Valéncia. Aitana.[23]
  • 1956, Coliche entre els gitanos. Colecció aventures de Coliche.[24]
  • 1958, El Sapo Maltractat. Vinil.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;

les referencies sense nom deuen de tindre contingut (Àudio).

  • 1959, Princeses modernes.[25] En ilustracions de Serny. Ed: Aitana. Valéncia.
  • 1961, La cortina (conte de Nadal).
  • 1966, Coliche turiste.[26]
  • 1969, Un home callat.[27]

Artículs

  • El despertador, Conte breu_ ABC MADRIT.[12]
  • 5 poetes alacantins, 5 poemes nadalencs, INFORMACIÓ Alacant. Nadal 1957

Premis i reconeiximents

  • 1954, Premi de novela llarga “Ateneu de Valladolit en la novela "Fugint del passat".[28]
  • 1955, Premie “Biblioteca Gabriel Miró d'Alacant (2º premi) en el relat curt: "Nosatres també".
  • 1955, Premi "Milenari de la Alcazaba", en els Jocs florals d'Almeria en el poema: Vora d'Almeria".
  • 1955, Premie “Jocs florals de Guardamar" al poema: "Vora al riu Segura".
  • 1957, Premie “Ciutat de Sevilla (semifinalista), en la novela "Com el fum".[29]
  • 1958, Associació Prensa murciana” obtenció de 2 premis pels poemes: "Sentit d'abril" i "Kasida de Zobeida i les roses".
  • 1958, Premi "Biblioteca Gabriel Miró (Tercer premi) en la novela curta: "Esquena contra esquena"
  • 1961, Premie “Contes de Nadal del Club Sant Fernando (Alacant), per l'obra: "La cortina"
  • 1962, Premie Ensaig "Juan Valera. Patrocinat per la “Real Acadèmia de Còrdova” (Ajuntament de Cabra) per l'obra: "Alvertents sicològics dels personages de Valera".[30][31]
  • 1962, Premi Planeta (Semifinaliste) en la novela: "La sanc inútil".[32]
  • 1962, Certamen Lliterari-Musical (Accésit). Convocat per la "Real i Pontifícia Acadèmia Bibliogràfica Mariana". Lleida.[33]
  • 1963, Premi "Miguel Parera" en el poema: "Clapit essencial de l'història". en Alcoy.
  • 1963, Festa de "Exaltació del azahar" premi al poema: "Teoria del azahar" en el Cassino d'Oriola.
  • 1964, Premi d'Ensaig "Juan Valera”. Patrocinat per la “Real Acadèmia de Còrdova” per l'obra: "Valera a lo ample de la seua novelística".[13]
  • 1964, Premi "Jocs Florals de la Hispanidad" Port de santa Mª. Càdis. Premi al poema: "Necessària paraula", en el mantenedor Almirant de l'armada i poeta D. Eduardo Gener Quadrat.
  • 1964, Premi "Ateneu d'Andújar" al poema: "En vertical de servici"
  • 1965, Premi "Ateneu d'Andújar", 5º premi pel seu poema dedicat a la guàrdia civil.[34]
  • 1965, Premi “María Molina” (Finaliste) per la novela: "Sers aparte".
  • 1965, "Jocs florals d'Alcoy" premis: "Flor natural" i "Saeta d'or" pel poema: "Vora en dimensió plural".
  • 1966, Premi “Miguel Parera Corts” de l'Ajuntament d'Alcoy, en "El silenci acossat".[35]
  • 1968, "Premi Englautina". IV Jocs Florals de Ntra. Sra. Del Port. Barcelona.[36] en la poesia: "Dimensió de la pàtria".
  • 1968, "Jocs florals d'Elig" premi al poema:"Elig en dimensió de vida".
  • 1969, Premie Vedriola d'Argent, Confederació Nacional de les Caixes d'Aforros. Pel conte: "Un home callat".[37]
  • 1971, Premi de la “III Semana Naval en la mar d'Alborán" en "romanç de cel i aigua". Almeria.[38]
  • 1974, Premi "Vila de Teulada" en "Els chicotets puntals".
  • 1981, "Jocs florals d'Elig" premi al poema:"Cultivador de Pau".
  • 1982, Premie “Ciutat de Cartagena” (Flor Natural Carmesí), en el poema: “Paisage i existència”.[39]
  • 1983, I Certamen Nacional del poesia “Príncip d'Astúries”, tercer premi al poema: “Salve llauro”. Úbeda. Jaén.[40]

Bibliografia

  • Pastor Navarro, José: Diccionari Biogràfic de personages alacantins. Tom V. Ficher provincial. Alacant.
  • VVAA: Gran Enciclopèdia de la Regió valenciana. 1973/1977, Tom VI. p. 27
  • Pastor Navarro, José: Institut d'estudis Alacantins.1972, revista nº 7, II época. pp 141-142. Alacant.

Referències

  1. ↑ «Bolletí Ofiial de la Província d'Almeria: L'Independència - Any VIII Número 2228 - 1915 Giner 09 / pg. 1». https://app. dipalme. org. Consultat el 29 de juliol de 2021.
  2. ↑ «Crònica Meridional: Diari independent i d'interessos generals - Any XXXVII número 11044 - 1896 Novembre 01». https://prensahistorica. mcu. es. Consultat el 04 d'agost de 2021.
  3. ↑ La Crònica Meridional (ed.): «Hemeroteca de Biblioteca Virtual de Prensa Històrica - Any L - Número 15404 - 15 de giner de 1909 pág.2. Esquela de defunció del pare» (en castellà). Consultat el 6 d'agost de 2021.
  4. ↑ «Bolletí Ofiial de la Província d'Almeria: L'Independència - Any V Número 1517 - 1912 Decembre 12». https://app. dipalme. org. Consultat el 29 de juliol de 2021.
  5. ↑ «Bolletí Ofiial de la Província d'Almeria: L'Independència - Any VI Número 1771 - 1913 Octubre 7». https://app. dipalme. org. Consultat el 29 de juliol de 2021.
  6. ↑ «Diccionari biogràfic de personages alacantins : (Ficher provincial). Tom 4 (D-F) / José Pastor Navarro / Pg. 56». http://www. cervantesvirtual. com. Consultat el 29 de juliol de 2021.
  7. ↑ García Bellver (1987). Evidencia de mar, Caixa d'Aforros provincial d'Alacant.
  8. ↑ «Revista Canelobre - 1989 Hivern-Primavera / pg. 26». http://www. cervantesvirtual. com. Consultat el 16 d'agost de 2021.
  9. ↑ «ABC Madrit - 1966 Octubre 13 / pg. 96». https://www. abc. es. Consultat el 01 d'agost de 2021.
  10. ↑ «Revista Canelobre - 1989 Hivern-Primavera / pg. 43». http://www. cervantesvirtual. com. Consultat el 16 d'agost de 2021.
  11. ↑ Pastor Navarrés, José (1987). Diccionari biogràfic de personages alacantins_Tom 9, Ficher Provincial Alacant.
  12. ↑ 12,0 12,1 «El despertador. ABC Madrit - 1962 novembre 17 / pg. 3». https://www. abc. es. Consultat el 01 d'agost de 2021.
  13. ↑ 13,0 13,1 «ABC Madrit - 1964 Agost 28 / pg. 45». https://www. abc. es. Consultat el 30 de juliol de 2021.
  14. ↑ «ABC Madrit - 1966 Setembre 15 / pg. 17». https://www. abc. es. Consultat el 30 de juliol de 2021.
  15. ↑ «ABC Madrit - 1969 Febrer 11 / pg. 51». https://www. abc. es. Consultat el 01 d'agost de 2021.
  16. ↑ «ABC Madrit - 1964 Setembre 26 / pg. 70». https://www. abc. es. Consultat el 30 de juliol de 2021.
  17. ↑ «ABC Madrit - 1968 Octubre 24 / pg. 62». https://www. abc. es. Consultat el 01 d'agost de 2021.
  18. ↑ «Ellibre espanyol: Revista mensual de l'Institut Nacional dellibre Espanyol - Tom XVII Número 195 - 1974 Març 01 / pg. 151». https://prensahistorica. mcu. es. Consultat el 01 d'agost de 2021.
  19. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. http://hemeroteca-paginas. lavanguardia. com. Consultat el 01 d'agost de 2021.
  20. ↑ «A la vora de l'home». www. torremozas. com. Consultat el 01 d'agost de 2021.
  21. ↑ «Evidencia de mar». https://www. iberlibro. com. Consultat el 01 d'agost de 2021.
  22. ↑ «El cel i la mar». https://libretes. com. Consultat el 01 d'agost de 2021.
  23. ↑ «Ellibre espanyol: Revista mensual de l'Institut Nacional dellibre Espanyol - Tom I Número 2 - 1958 Febrer / pg. 82». https://prensahistorica. mcu. es. Consultat el 30 de juliol de 2021.
  24. ↑ «Ellibre espanyol: Revista mensual de l'Institut Nacional dellibre Espanyol - Tom I Número 3 - 1958 Maig 01 / pg. 105». https://prensahistorica. mcu. es. Consultat el 30 de juliol de 2021.
  25. ↑ «Ellibre espanyol: Revista mensual de l'Institut Nacional dellibre Espanyol - Tom II Número 19 - 1959 Febrer / pg. 84». https://prensahistorica. mcu. es. Consultat el 30 de juliol de 2021.
  26. ↑ «ABC Madrit - 1966 Giner 20 / pg. 29». https://www. abc. es. Consultat el 30 de juliol de 2021.
  27. ↑ «Ellibre espanyol: Revista mensual de l'Institut Nacional dellibre Espanyol - Tom XII Número 15 - 1969 Març / pg. 211». https://prensahistorica. mcu. es. Consultat el 01 d'agost de 2021.
  28. ↑ «Diccionari biogràfic de personages alacantins - Tom V / pg. 56». /www. cervantesvirtual. com. Consultat el 01 d'agost de 2021.
  29. ↑ «ABC Madrit - 1957 Giner 08 / pg. 6». http://hemeroteca-paginas. lavanguardia. com. Consultat el 01 d'agost de 2021.
  30. ↑ «Ellibre espanyol: Revista mensual de l'Institut Nacional dellibre Espanyol - Tom VII Número 82 - 1964 Octubre / pg. 49». https://prensahistorica. mcu. es. Consultat el 01 d'agost de 2021.
  31. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. http://hemeroteca-paginas. lavanguardia. com. Consultat el 01 d'agost de 2021.
  32. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. http://hemeroteca-paginas. lavanguardia. com. Consultat el 30 de juliol de 2021.
  33. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. http://hemeroteca-paginas. lavanguardia. com. Consultat el 30 de juliol de 2021.
  34. ↑ «Ellibre espanyol: Revista mensual de l'Institut Nacional dellibre Espanyol - Tom VIII Número 94 - 1965 Octubre / pg. 71». https://prensahistorica. mcu. es. Consultat el 01 d'agost de 2021.
  35. ↑ «ABC Madrit - 1973 Setembre 12 / pg. 45». https://www. abc. es. Consultat el 01 d'agost de 2021.
  36. ↑ «ABC Madrit - 1968 Octubre 24 / pg. 62». https://prensahistorica. mcu. es. Consultat el 01 d'agost de 2021.
  37. ↑ «Ellibre espanyol: Revista mensual de l'Institut Nacional dellibre Espanyol - Tom XII Número 135 - 1969 Març / pg. 38». https://prensahistorica. mcu. es. Consultat el 01 d'agost de 2021.
  38. ↑ «ABC Madrit - 1971 Juliol 10 / pg. 20». https://www. abc. es. Consultat el 01 d'agost de 2021.
  39. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. https://www. ayto-launion. org. Consultat el 01 d'agost de 2021.
  40. ↑ «I Certamen de Poesia Príncip d'Astúries - 1983 Juny 23 / pg. 45». https://catalogodematasellos. fesofi. es. Consultat el 19 d'agost de 2021.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Carmen_García_Bellver&oldid=1426107»