Rafael Azuar

Rafael Azuar Carmen (Elig, Alacant; 14 de giner de 1921 - Alacant, 16 de novembre de 2002) va ser un escritor espanyol.

Biografia

Rafael Azuar va nàixer el 14 de giner de 1921 en Elig, província d'Alacant, la seua infància transcorre en Monòver i Muchamel a on el seu pare és designat Director del Grup Escolar. Va fixar la seua residència en Alacant en 1930, a on va estudiar bachillerat i magisteri. En l'any 1953, en oposicions restringides, va obtindre en Valéncia el número un i un any més vesprada va guanyar en eixa mateixa ciutat el premi de pedagogia Ricardo Vilar. La seua activitat lliterària va ser extensa, comprenent poesia, novela, ensaig i algunes obres de didàctica pedagògica. Membre fundador de l'Aula Gabriel Miró, va pertànyer a la secció de Filogia i Lliteratura de l'Institut d'Estudis Alacantins i va dirigir la revista radiofònica "Vida Lliterària" de Radi Alacant. Va conseguir numerosos premis, entre ells Biblioteca Gabriel Miró, el premi CITE de descripció de paisages, segon i tercer premi de novela respectivament en els concursos la Novela del Dissabte i Revista Ateneu (Madrit), el Premie Café Gijón de novela curta (1967) i atres premis de poesia. Va morir el 16 de novembre de 2002 en la seua casa d'Alacant.

Obra

La seua producció lliterària es dividix fonamentalment en dos grans apartats: poesia i novela.

Premis

Premie Biblioteca Gabriel Miró Premie
CITE de descripció de personages
Finaliste en el concurs La Novela del Dissabte de Madrit en Teresa Ferrer
Finaliste del Planeta i del Ciutat de Burgos en Els zarzals
Premie Café Gijón en Modorra
Accésit al Premi Gabriel Sijé de novela curta per Cròniques del temps de la monda.

Referències