Cariátides de Eleusis
En l'antiguetat, dos grans Cariátides dels Propileus Menors adornaven el santuari de la deesa grega de l'agricultura Deméter en Eleusis (Grècia) com a soport arquitectònic en lloc de columnes. Despuix de la cristianisació del Imperi romà, una de les cariátides va ser malnomenada Santa Demetra pelllogarencs i venerada com a patrona de l'agricultura i les collites. La cariátide va ser treta de Eleusis en 1801 per l'anglés Edward Daniel Clarke, qui posteriorment la donó a l'Universitat de Cambridge; permaneix exposta en el Museu Fitzwilliam.
La segona Cariátide B, conservada en millor estat que la Santa Demetra, va ser desenterrada en Eleusis uns noranta anys en acabant de que es duguera l'atra, i s'expon en el Museu Arqueològic de Eleusis.
Grècia pretén la restitució de l'atra cariátide.
Datació i cult cristià
._1st_century_B.C.jpg)
S'ha sugerit que la parella eren retrats idealizados de les filles d'Api Claudio Pulcro, el cònsul romà que va dedicar la porta que sostenien, entre el 54 i el 48 a. C.[1]
Encara que l'emperador Teodosio I va promulgar l'Edicte de Tesalónica, prohibint el paganisme en tot l'Imperi romà, la gent en Grècia va continuar adorant a Deméter, llavors malnomenada "Santa Demetra", com a patrona de l'agricultura.[2] Eleusis venerava la cariátide com a icon de Santa Demetra, i la cobria de flors i guirnaldas,[3] ya que creïen que la deesa era capaç d'aportar fertilitat als seus camps i beneir les seues collites.[4] Les històries entorn a Santa Demetra tenien moltes similituts en el mit del rapte per Hades de la filla de Deméter Perséfone, solament que en el context cristià la jove havia segut raptada per un turc. El cult a l'estàtua com a image de la no canonizada Santa Demetra (en griego: Αγία Δήμητρα), encara que anava en contra de les tradicions de l'Iglésia ortodoxa iconoclasta,[3] va continuar dites tradicions inclús despuix de la caiguda del Imperi romà d'Orient, fins a ben entrada l'época otomana.
L'estàtua va ser senyalada en 1676 pel viager George Wheler, i varis embaixadors que havien presentat solicituts als otomans per a la seua retirada sense cap èxit.[5][6] Cap a 1765-1766, el anticuario Richard Chandler, junt en l'arquitecte Nicholas Revett i el pintor William Pars, varen visitar Eleusis i varen mencionar l'estàtua, aixina com el folclore local sobre ella.
Trasllat
En 1801, el clerc anglés Edward Daniel Clarke i el seu ajudant John Marten Cripps varen conseguir que el governador d'Atenes autorisara, per mig de soborn, el trasllat de Santa Demetra, en l'ajuda de Giovanni Battista Lusieri, un artiste italià que en aquell moment era ajudant de Lord Elgin.[7]
Clarke va ser qui va retirar l'estàtua per la força,[3] despuix de sobornar al voivoda local d'Atenes i obtindre un edicte, a pesar de l'oposició dels llauradors[5][8][3][9] que temien que la retirada de Santa Demetra provocara la pèrdua de les seues collites.[5][3][10][11][5][3][10] No obstant, Clarke va tindre èxit, encara que no sense dificultats. La vespra del trasllat, un bou es va soltar del destra i es va abalançar en les seues banyes contra Santa Demetra, alarmant als llogarencs, que ho varen considerar un mal presagie per a les collites.[12] Clarke els va assegurar que no sofririen cap dany i va dur a un sacerdot cristià d'Egina que primer va trencar el sol al voltant de l'estàtua per a demostrar que no passaria res.[13] Ademés, el 23 d'abril de 1802, el barco que transportava l'estàtua va naufragar front a la costa surest d'Anglaterra, encara que la Santa Demetra va ser recuperada a l'any següent.[13] Sobre els eleusinos, a l'any següent varen tindre una bona collita, lo que va confirmar la seua creència de que algun dia els seria tornada la cariátide; pero després va vindre una racha d'anys mals consecutius, dels que es varen culpar per haver permés que es dugueren a santa Demetra.[13]
Donada Santa Demetra junt en atres troballes a l'Universitat de Cambridge en 1803; l'estàtua de Deméter s'expondria en la Biblioteca Universitària. En 1865 la colecció va ser traslladada al Museu Fitzwilliam de Cambridge, a on es va convertir en una de les dos coleccions principals del museu.[5]
En 2022, el municipi de Eleusis va demanar al museu que tornara a Santa Demetra a Grècia.[14]
Vore també
Referències
- ↑ «Caryatid» (en en). Universitat de Cambridge.
- ↑ Keller, Mara Lynn. “The Eleusinian Mysteries of Demeter and Persephone: Fertility, Sexuality, and Rebirth” (en). Journal of Feminist Studies in Religion 4 (1): 27–54. ISSN 8755-4178.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Lawson 2012, pp 79–80: Further, in open defiance of an iconoclastic Church, they retained an old statue of Demeter, and merely prefixing the title 'saint ' to the ... Then, in 1801, two Englishmen, named Clarke and Cripps, armed by the Turkish authorities with a license to plunder, perpetrated an act ... and in spite of a riot among the peasants of Eleusis remogau by force the venerable marble; and that which was the visible form of ...[Ademés, desafiant obertament a una Iglésia iconoclasta, varen conservar una antiga estàtua de Deméter, i es varen llimitar a afegir el títul de 'santa' a la ... Després, en 1801, dos anglesos, cridats Clarke i Cripps, armats per les autoritats turques en llicència per a saquejar, varen perpetrar un acte ... i a pesar d'un tumult entre els llauradors de Eleusis varen retirar per la força el venerable marbre ...]
- ↑ Sharma, 2005, p. 47.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Plantilla:Cite DNB
- ↑ Spivey, 2013, p. 92.
- ↑ Fagan, 2006, p. 54.
- ↑ Sharma, 2005.
- ↑ Patrick Leigh Fermor (1984). Mani: Travels in the Southern Peloponnese, Penguin Books, p. 180. ISBN 978-0-14-011511-6. «uncanonical 'St. Demetra', was Eleusis, the former home of her most sacred rites in the Eleusinian mysteries. ... for prosperous harvests until two Englishmen called Clark and Cripps, armed with a document from the local pasha, carried her off from the heart of the outraged and rioting peasantry, in 1801. ...[Cariátides de los Propileos Menores]»
- ↑ 10,0 10,1 «Edward Daniel Clarke (1769–1822)» (en en). The Fitzwilliam Museum.
- ↑ Adolf Theodor F. Michaelis (1882). Ancient marbles in Great Britain, tr. by C.A.M. Fennell, p. 244. «Clarke who in company with J. M. Cripps (also of Jesus College, Cambridge), was lucky enough (AD 1801) to get possession of this colossus in spite of the objections of the people of Eleusis, and to ship it with great trouble. [Santa Demetra]»
- ↑ Cosmopoulos, 2015, p. 35.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Cosmopoulos, 2015, p. 36.
- ↑ «Αίτημα επαναπατρισμού της Ελευσινιακής καρυάτιδας στέλνει ο δήμος Ελευσίνας» (en el).
Bibliografia
- Cosmopoulos, Michael B.. Bronze Age Eleusis and the Origins of the Eleusinian Mysteries (en en), Cambridge University Press. ISBN 978-1-316-36823-7.
- Fagan, Brian. From Stonehenge to Samarkand: An Anthology of Archaeological Travel Writing (en en), Oxford University Press. ISBN 978-0-19-516091-8.
- Lawson, John Cuthbert. Modern Greek Folklore and Ancient Greek Religion: A Study in Survivals (en en), Cambridge University Press, pp. 79–80. ISBN 978-1-107-67703-6.
- Sharma, Arvind. Goddesses And Women In The Indic Religious Tradition (en en), Brill. ISBN 978-90-04-12466-0.
- Spivey, Nigel. Greek Sculpture, Cambridge University Press. ISBN 978-1-107-06704-2.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cariátides de Eleusis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.