Carduus nutans

Carduus nutans

Carduus nutans és una espècie botànica de penca de la família Asteraceae.

És una herbácea planta bienal en vistoses flors roig purúreas i brots i fulles en espines agudes. Nativa d'Europa, Àfrica del Nort i part d'Àsia.

Ilustració de Flora Batava

Inflorescència

Fulls en roseta

Hàbit

Ilustració

Descripció

Més o menys ramificada, pot alcançar els 2 m d'altura. Els brots són alados-espinosos i les fulles verda obscures, lobuladas bipinnadas, en una superfície suau, cerosa i espines en els lòbuls groc/ beige. Inflorescència en capítuls florals solitaris en el apex dels tallos. Les bràctees involucrales externes, obertes fins a reflectixes, són ovalades a lanceoladas i puntagudes; les interiors desprovistas de punta i de forma més linear. Totes són de color púrpura, més forta que les flors. Com tots els Carduinae, solament té flósculos, molt abundants de color morat/púrpura. Dit capítul medix de 3 a 5 cm (rarament 7 cm) de diàmetro. Els fruts (aquenios) són de color pardo/dorat, d'uns 5 mm de llarc en cerdes del vilano -que és caedizo- 3-5 voltes més llargues que el cos del frut. A la madurea, els capítuls s'inclinen lateralment d'uns 90° a 120° respecte a eix del brot del talle.

Usualment és una planta bienal, requerint dos anys per a completar un cicle reproductiu. No obstant, pot germinar i donar flor en el mateix any en climes més càlits. Les plántulas emergixen en primavera estiu, i donen una roseta de llarcs fulls d'1-4 dm de llarc. I passen l'hivern en eixe estat de roseta, i desenrollen moltes branques florals en la primavera següent,.

El número de capítuls per planta depén del hàbitat i varia de 20-50 en desfavorables llocs a 1-20 en els favorables. La floració ocorre vesprada en primavera fins a l'estiu, i un més despuix té lloc la disseminació anemófila dels fruts. Un sol capítul produïx 1.200 aquenios, i una sola planta 120.000, i poden permanéixer viables en el sol per més de dèu anys, fent més difícil el seu control.

Hàbitat i distribució

Cosmopolita - pero absent de les regions tropicals i subtropicals, aixina com del Sur d'Àfrica i la major part d'Àsia, be siga per nativa o per introduïda/naturalizada. En Espanya està escampada per tot el territori peninsular pero està absent de les Illes Balears i les Illes Canàries. Creix des de 0 a prop de 2.500 m s. n. m. en sol neutral a àcit, típicament en àrees obertes disturbadas o empastades en praderies, terra arable, vorals, ruïnes i enrunes i similars. Creix en tots els llocs, inclusivament a on va haver inundacions, moviments de terra, pero no creix be en chapulls i en llocs secs o sombrejats.

Control de plaga

Esta espècie es va introduir involuntàriament a l'est de Norteamérica a principis del XIX i tenen una llarga història com espècie invasora en pràcticament la totalitat d'Estats Units, a on ha segut declarada maleza combatible en molts estats, aixina com també en províncies canadenques. Es varen fer molts esforços per a controlar esta plaga, i s'han conseguit alguns resultats en l'introducció de Rhinocyllus conicus, un corcó europeu, pero este últim té el greu inconvenient d'atacar també les espècies natives de Cirsium.