Anar al contingut

Rhinocyllus conicus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Rhinocyllus conicus

Rhinocyllus conicus és una espècie de coleòpter polífago de la família Curculionidae. S'usa com a agent de control biològic de plagues contra les pencas dels gèneros Carduus, Cirsium, Onopordum, Silybum, en èxit relatiu.[1]

Característiques

[editar | editar còdic]

El curculiónido adult és negre i cobert de fins pèls negres i groguencs. De trompa reduïda, i de 4 a 6,5 mm de llarc total.

Història natural

[editar | editar còdic]
Rhinocyllus conicus sobre Cirsium arvense

La femella posa 100 ous en o prop de les bràcteas dels capítuls florals de la penca; i els cobrix en teixit vegetal mastegat per a protegir-los de predadores. Quan les larvas blanques emergixen dels seus ous, entren perforant el capítul cap a les flors, les llavors en desenroll. En créixer depositen heces i teixit vegetal mastegat en les parets de la seua cambra, produint una capa rígida protectora en a on bua. L'estadi de bua els pren dos semanes, i després emergix com a adult, pero permaneix dins per atres semanes, abans de tunelar per a eixir de la planta.

El dany a la planta ocorre majorment per destrucció larval del capítul, impedint la producció de llavor. Algunes larves terminen perforant cap al talle, en lloc de fer cambres en el capítul, pero també destruïx la planta. Els adults també fan mal puix mengen del fullage. Les penques que solament es reproduïxen via llavor, com Carduus nutans, es controlen be en R. conicus. Pero atres penques es reproduïxen ben vegetativamente, per lo que sobreviuen be als atacs.


Referències

[editar | editar còdic]