Anar al contingut

Caput Mortuum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Caput mortuum (plural: Capita mortua) és una expressió llatina el significat lliteral de la qual és "cap mort" o "restants ",[1] usada en alquímia. També dona nom a un tipo de pigment, conegut popularment com a púrpura moradura.

Alquímia i química

Símbol alquímic del Caput mortuum

En alquímia, la Caput mortuum (a voltes denominat nigredo) feya referència a una substància de rebuig derivada d'un procés químic (per eixemple, la sublimació), que simbolisava la ruïna i la decadència. Els alquimistes representaven este element per mig de la figura d'una calavera.[2]

El símbol que ilustra esta secció va ser utilisat per la química del XVIII per a significar residu, restant o sobrer. En ocasions Caput mortuum també aludia al crocus metallorum, composts métalicos de color roig obscur com el crocus martis (sulfat ferrós) i el crocus veneris (òxit cuproso).[3]

Pigment

Caput mortuum o caput mortem es referix aixina mateix a una varietat de púrpura a pur d'òxit de ferro (hematita), amprat en la pintura a l'oli i com a colorant. Este pigment va ser àmpliament utilisat per a pintar els corfolls de personalitats religioses i polítiques.

És possible que el nom procedixca del seu us en alquímia, ya que el rovell (òxit de ferro) és el residu derivat del procés d'oxidació. Originalment s'obtenia com a subproducte de la fabricació de l'àcit sulfúric durant els sigles XVII i XVIII, aixina com en l'elaboració del roig venecià.[4]

El terme també s'ampra a voltes per a designar al marró egipcíac, un pigment que data dels sigles XVI-XVII, fet de pols de mòmia, que va deixar d'utilisar-se en el XIX.[5]


Referències

  1. ↑ Stone, Jon R. (2005). The Routledge Dictionary of Latin Quotations, Routledge, p. 142. ISBN 0-415-96909-3.
  2. ↑ Eastaugh, Nicholas (2004). Pigment Compendium: A Dictionary of Historical Pigments, Butterworth-Heinemann, p. 81. ISBN 0-7506-5749-9.
  3. ↑ Liungman, Carl G. (2004). Symbols: Encyclopedia of Western Signs and Ideograms, Ionfox AB, p. 236. ISBN 91-972705-0-4.
  4. ↑ Harley, R.D. (2001). Artists' Pigments: c. 1600-1836, JG Publishing : Archetype Publications. ISBN 1-873132-91-3.
  5. ↑ Church, A. H. (1901). The Chemistry of Paints and Painting, Londres: Seeley and Co..