Anar al contingut

Roig venecià

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Estampilla britànica de 1880–81 impresa en color roig venecià

L'expressió roig venecià (també roig Venècia i roig de Venècia) fa alusió al color de l'antic pigment pictòric del mateix nom, producte de la molienda de minerals que contenien òxit de ferro.[1] Es tractava d'un marró rojós semioscuro.

També es denomina roig de Venècia o roig venecià a una série de coloració roges a roig anaranjadas utilisades per certs pintors, com Giorgione, Tintoretto o Tiziano, per a representar el coloret en que es maquillaban les dònes de l'época.[1] Est és un roig anaranjado viu, molt distint del «roig venecià» mencionat anteriorment.

Pigment roig venecià original

Usat des de temps antics, era originàriament una terra natural que contenia d'un 15 % a un 40 % d'òxit de ferro. Tenia totes les bones característiques dels demés pigments d'òxit de ferro, sent bona colorant, cubritiva i apta per a qualsevol tècnica de pintura.[2][3]

Substitut modern

Des del sigle XVIII,[4] el roig venecià s'elabora per mig de calcinació d'una mescla de sulfat ferroso i carbonat de calci.[1] Açò resulta en un contingut d'un 15–40 % d'òxit fèrric i un 60–80 % de sulfat de calci;[4] si la proporció d'este últim és considerable, pot ocasionar problemes en les obres pintades a l'oli.[2]

Usos

El roig venecià s'usa com a pigment per a pintures a l'oli i pintures per a parets, i com colorant de paper.[4]

La coloració de les pintures que es venen baix la denominació de «roig Venècia» és bàsicament roja pero de to i saturació variables, podent ser molt obscura a semioscura i de saturació dèbil a profunda.[1]

Davall es donen dos mostres d'un «roig Venècia» per a pintura artística. La que s'indica com «aclarit» representa al color aclarit en blanc.

Rojo Venècia Rojo Venècia aclarit
HTML #6E433C #824D3D
CMYK (55, 75, 70, 0) (45, 70, 70, 0)
RGB (110, 67, 60) (139, 77, 61)
HSV (8°, 45 %, 43 %) (14°, 53 %, 51 %)
Referències [5] [5]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Gallec, Rosa; Sanz, Juan Carlos (2001). Diccionari Akal del color, Akal. ISBN 84-460-1083-6. Consultat el 6 de juliol de 2014.
  2. ↑ 2,0 2,1 Mayer, Ralph (1993). Materials i tècniques de l'art, Madrit: Tursen / H. Blume, p. 58–59. ISBN 84-87756-17-4. Consultat el 4 de maig de 2012.
  3. ↑ Grall, P. (2000–2011). «Els pigments rojos». Atelier Saint André. Consultat el 4 de maig de 2012.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Material Name: Venetian ret» (en anglés). Museum of Fine Arts, Boston (9 d'agost de 2009). Consultat el 18 de maig de 2012.
  5. ↑ 5,0 5,1 Gallec, Rosa; Sanz, Juan Carlos (2005). Guia de coloració, Madrit: H. Blume. ISBN 84-89840-31-8. Consultat el 23 de giner de 2013.