Capitulació de Ayacucho
La Capitulació de Ayacucho és el tractat firmat pel cap d'Estat Major José de Canterac i el general Antonio José de Sucre despuix de la batalla de Ayacucho, el 9 de decembre de 1824.
Va ser firmat en l'ambient a on actualment és el Museu de lloc de Quinua.[1] El document consta de 18 clàusules a dos columnes.[2] En una es consigna el demanat de l'eixèrcit realiste mentres que una atra columna senyala si la solicitut va ser concedida pels patriotes. Va ser redactada en quatre manuscrits originals que actualment es troben en els països de Bolívia, Argentina, Veneçola i Perú.
A pesar del caràcter definitiu d'este document, alguns oficials espanyols es varen negar a reconéixer la seua validea argumentant que no va ser firmat pel virrey José de la Serna. Ademés, les forces realistes del Alt Perú es varen excloure de la capitulació de Ayacucho, mentres que les que sí estaven incloses, com el Real Felipe del Callao, varen deixar la rendició al criteri del seu comandant per mig d'una clàusula secreta. Una de les clàusules pactades establia que l'armada espanyola en el Pacífic, en el navío Àsia com a buc insígnia de la flota al mando de Roque Guruceta, devia abandonar la zona de conflicte, deixant la fortalea del Callao i l'illa de Chiloé sense respal naval.
Pedro Antonio Olañeta, va resistir en l'Alt Perú fins a la seua mort ocorreguda el 2 d'abril de 1825 a conseqüència de les ferides en el Combat de Tumusla. El brigadier Rodil, al mando del Real Felipe, en el Callao, va refusar entregar la fortalea, resistint el Segon lloc del Callao el sege més llarc d'Amèrica del Sur front a les forces combinades de Gran Colòmbia, Chile i Perú al mando del general Bartolomé Salom, fins al 22 de giner de 1826, en que va entregar la plaça en agotar els seus recursos i vore que l'ajuda d'Espanya no aplegava.[3] Esta acció va marcar el fi del Imperi espanyol en Amèrica continental, ya que el mateix dia es proclamava l'independència de Chiloé, territori que va ser anexionado a Chile despuix de la firma del Tractat de Tantauco, ocorregut una semana abans. Este acort va seguir a la derrota de les últimes forces realistes en la regió, liderades per Antonio de Quintanilla, consolidant aixina la sobirania chilena sobre l'archipèlec.[4]
El manuscrit de Perú es troba custodiada pel Museu Nacional d'Arqueologia, Antropologia i Història del Perú (MNAAHP). Actualment el document es troba en procés d'inspecció i evaluació per part del Archive General de la Nació (AGN) per a la seua inscripció com a Patrimoni Cultural de la Nació.[5]
Capitulació
[editar | editar còdic]
Les condicions establides pel document varen ser:
- La capitulació definitiva del Eixèrcit Realiste.
- El naiximent de Perú a la vida independent.
- L'entrega de les guarnicions realistes del Cuzco el 24 i Arequipa el 29 de decembre.
- El reconeiximent peruà del deute que les guerres independentistes varen generar en Espanya.
- l'estat peruà cobriria les despeses del retorne dels espanyols que volgueren tornar a la seua pàtria.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Museu de Lloc de Quinua». museus.cultura.pe. Consultat el 4 d'agost de 2024.
- ↑ «¿Quin va ser l'importància de la Batalla de Ayacucho i en qué va consistir la seua capitulació?». bicentenario.gob.pe. Consultat el 5 d'agost de 2024.
- ↑ Regal, 1961, p. 58.
- ↑ Armada de Chile. «Lliberació de Chiloé (22 de giner de 1826)». Archivat des d'el original, el 10 de març de 2009. Consultat el 18 de març de 2009.
- ↑ «Acta de la Capitulació de Ayacucho en camí a ser Patrimoni Cultural de la Nació». Andina. Consultat el 4 d'agost de 2024.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Regal, Alberto (1961). Història del Real Felipe del Callao, (1746-1900).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Capitulación de Ayacucho» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.