Capa llímit planetària
Archiu:The air over Los Angeles.ogv


En meteorologia, la capa llímit planetària (CLP), també coneguda com capa llímit atmosfèrica (ABL) o peplosfera, és la part més baixa de l'atmòsfera i el seu comportament està directament influenciat pel seu contacte en una superfície planetària.[1] En la Terra, per lo general respon als canvis en el forçament radiativo de la superfície en una hora o menys. En esta capa, les cantitats físiques com la velocitat de fluix, la temperatura i la humitat mostren fluctuacions ràpides (turbulència) i la mescla vertical és forta. Per damunt de la PBL està la "atmòsfera lliure",[2] a on el vent és aproximadament geostròfic (paralel a les isobares),[3] mentres que dins de la CLP el vent es veu afectat pel arrastre de la superfície i gira per mig de les isobara (vore capa de Ekman per a obtindre més detalls).
Vore també
Referències
- ↑ «Planetary boundary layer &#; atmospheric science &#; Britannica». www.britannica.com. Consultat el 2020-06-28.
- ↑ «free atmosphere». glossary.ametsoc.org. Consultat el 2021-03-21.
- ↑ «Geostrophic wind level». glossary.ametsoc.org. Consultat el 2018-09-20.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Capa límite planetaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.