Ciència atmosfèrica
.jpg)
La ciència atmosfèrica (també, ciències de l'atmòsfera) és l'estudi de l'atmòsfera terrestre, els seus processos, els efectes que atres sistemes tenen en l'atmòsfera i els efectes de l'atmòsfera en estos atres sistemes. La meteorologia inclou la química atmosfèrica i la física atmosfèrica en un enfocament important en el pronòstic del temps. La climatologia és l'estudi dels canvis atmosfèrics (a llarc i curt determini) que definixen els climes promig i el seu canvi en el temps, per la variabilitat climàtica tant natural com antropogénica. l'aeronomía és l'estudi de les capes superiors de l'atmòsfera, a on la dissociació i l'ionisació són importants. La ciència atmosfèrica s'ha estés al camp de la ciència planetària i a l'estudi de les atmòsfera dels planetes i satèlits naturals del sistema solar.
Els instruments experimentals utilisats en la ciència atmosfèrica inclouen satèlits, eixida sonda, radiosondas, globos meteorològics i làsers .
El terme aerologia (del grec ἀήρ, aēr, "aire"; i -λογία, -logia) s'usa a voltes com un terme alternatiu per a l'estudi de l'atmòsfera de la Terra; en atres definicions, l'aerologia està restringida a l'atmòsfera lliure, la regió sobre la capa llímit planetària.[1]
Els primers pioners en el camp inclouen a Léon Teisserenc de Bort i Richard Assmann.[2]
Química atmosfèrica
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Química de l'atmòsfera.
La química atmosfèrica és una branca de la ciència atmosfèrica en la que s'estudia la química de l'atmòsfera de la Terra i la d'atres planetes. És un camp d'investigació multidisciplinario i es basa en la química ambiental, física, meteorologia, modelat per computadora, oceanografia, geologia i vulcanologia i atres disciplines. L'investigació està cada volta més conectada en atres àrees d'estudi com la climatologia.
La composició i la química de l'atmòsfera és important per vàries raons, pero principalment per les interaccions entre l'atmòsfera i els organismes vius. La composició de l'atmòsfera de la Terra ha canviat per l'activitat humana i alguns d'estos canvis són perjudicials per a la salut humana, els cultius i els ecosistemes. Eixemples de problemes que han segut abordats per la química atmosfèrica inclouen pluja àcida, smog fotoquímic i calfament global. La química atmosfèrica busca comprendre les causes d'estos problemes i, en obtindre una comprensió teòrica d'ells, permet provar possibles solucions i evaluar els efectes dels canvis en les polítiques governamentals.
Dinàmica atmosfèrica
[editar | editar còdic]La dinàmica atmosfèrica implica l'estudi de les observacions i la teoria sobre tots els sistemes de moviment d'importància meteorològica. Els temes comuns estudiats inclouen diversos fenomens com tormentes elèctriques, tornats, ones de gravetat, ciclons tropicals, ciclons extratropicales, corrents en chorrada i circulacions a escala global. L'objectiu dels estudis dinàmics és explicar les circulacions observades sobre la base de principis fonamentals de la física. Els objectius de tals estudis incorporen millorar el pronòstic del temps, desenrollar métodos per a predir les fluctuacions climàtiques estacionals i interanuals, i comprendre les implicacions dels destorbament induïts per el home (per eixemple, aument de les concentracions de diòxit de carbono o agotament de la capa d'ozon) en el clima global.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Aerology - AMS Glossary». glossary.ametsoc.org. Consultat el 4 d'agost de 2019.
- ↑ Ultraviolet radiation in the solar system By Manuel Vázquez, Arnold Hanslmeier
- ↑ University of Washington. Atmospheric Dynamics. Retrieved on 1 June 2007.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ciencia atmosférica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.