Cantua buxifolia
Cantua buxifolia, comunament cridada cantuta, és una espècie d'arbust pertanyent al gènero Cantua i a la família de les Polemoniaceae.[1][2][3] Extraoficialment és la flor nacional del Perú[4] i oficialment una de les dos flors nacionals de Bolívia (junt en la flor del patujú),[5][6][7] i va ser considerada «la flor sagrada dels incas».[8]
Nom comú
[editar | editar còdic]El seu nom prové del quechua qantut, segons Inca Garcilaso de la Vega en els Comentaris reals dels incas (1609) —la forma aimarizada li afig una vocal, com en tots els casos en els que el aimara pren en préstam una paraula que termina en consonante: qantuta; en el quechua modern ha evolucionat a qantu—. Els seus noms comuns són: cantu, cantuta, ccantu, ccantus, ccantutay, ccelmo, flor del inca, jantu, jinllo i khantuta.[9]
Orige
[editar | editar còdic]L'espècie és oriunda dels Vages de Bolívia i Perú, a on ha segut cultivada des d'époques ancestrals.[10]
Es diu que els incas varen trobar en ella essències naturals que permetien la conservació de l'aigua. Quan el sapa inca participava en alguna cerimònia, els camins per a on era portat eren adornats en flors de cantuta. També servia per a adornar els polsos dels jóvens participants en el Warachikuy, cerimònia en la que es convertien en aukak runa (guerrers).[10]
Des d'époques precolombinas fins al dia de hui, els pobladors andinos han admirat i rendit cult als apus, o montanyes sagrades que protegixen els seus territoris, i mantingut la costum de venerar-los, posant flors de cantuta en les ales per a representar la seua aprecie i devoció.[10]
En el departament del Cuzco a principis de el XX, era molt usada en les cerimònies fúnebres puix es creïa que el seu contingut d'aigua podria calmar la set del difunt durant el viage etern. Els pobladors del altiplano andino elaboren collars de cantuta per a penjar-los en les seues portes com a símbol de benvinguda i hospitalitat als visitants.
Distribució
[editar | editar còdic]Creix i es desenrolla de manera selvada i també és cultivada principalment en les zones andinas de Bolívia i Perú entre els 1200 i 3800 m s. n. m. És pròpia de climes templats, podent créixer directament baix el sol en llocs oberts, i preferix sols solts de textura franc arcilloso, de pH de 5.6 a 6.8, ric en matèria orgànica i be drenada.[2]
En l'actualitat, existixen plantacions en diferents parts del Perú, com en Áncash, Apurímac, Cajamarca, Cerro de Pasco, Cuzco, Huánuco, Matucana i Puno, entre atres llocs del país com la terra de Tantacarhua, Districte de Ocros, i zona de Acas). En Bolívia pot vore's en les valls altes d'Els Yungas i capçaleres del Oriente de dit país.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Cantua buxifolia va ser descrita per Juss. ex Lam. i publicat en Encyclopédie Méthodique, Botanique 1: 603 (1785).[11]
Descripció botànica
[editar | editar còdic]És un arbust perenne molt ramificat i d'aspecte molt vistós que medix entre 2 i 3 m d'alt. Les seues chicotetes fulls són asproses, alternes i tenen forma lanceolada-elíptiques. Les seues flors no tenen olor, creixen en arracades terminals, en corona tubular, cáliz curt i colors molt cridaners, generalment blanc, groc, rosado i roig intens.[13]
Florix durant tot l'any i, de la mateixa manera que la majoria de flors tipo campanilla, i pels seus vius colors, atrau als seus polinisadors, com abelles i picaflores. Es reproduïx per llavors i per estacas. Per hibridació s'obtenen flors en una major varietat de colors.[14]
Usos
[editar | editar còdic]Posseïx diversos usos com:[15]
- Agroforestería: per tindre un tronc leñoso i ramificat se li pot utilisar com a sege viu, per a estabilisar riberes i com a controlador de l'erosió en ales.
- Etnoveterinaria: l'infusió de branques i flors és un efectiu antidiarreico.
- Fibra: les branques primes s'usen en l'elaboració de canastres d'alta calitat.
- Fusta: és utilisada en la fabricació de bastons i d'instruments musicals, com el lahuaccumu —una espècie de pinkullo— en la zona de Yanake, districte de Acora.
- Medicina tradicional: combat diarrea, tós, aliacrà, inflamació dels ulls.
- Ornamental: gràcies a les seues flors té gran acollida com a espècie ornamental.
- Tenyida: del talle i els fulls s'obté una tenyida de color groc.
Honors
[editar | editar còdic]En el govern de Luis Ossio Sanjinés (1989-1993), per mig del decret suprem 22482 del 27 d'abril de 1990 i en la denominació «khantuta tricolor», va ser declarada «flor nacional de Bolívia».[16]
Vore també
[editar | editar còdic]- Universitat Nacional d'Educació Enrique Guzmán i Valle (UNIX), coneguda com La Cantuta
- Flor nacional de Bolívia
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Cantua buxifolia» (en en). ars-grin.gov. Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 8 de setembre de 2011.
- ↑ 2,0 2,1 «Cantua buxifolia Lam. GRIN-Global». npgsweb.ars-grin.gov. Consultat el 2026-03-30.
- ↑ «Cantua buxifolia Juss. ex Lam.» (en en). www.gbif.org. Consultat el 2026-03-30.
- ↑ 4,0 4,1 «Ministeri de l'Ambient - ¿Saps quin és la flor nacional del Perú?». www.gob.pe. Consultat el 8 d'octubre de 2024.
- ↑ «La Kantuta». www.embol.org.mx. Archivat des d'el original, el 22 de juliol de 2011. Consultat el 8 de setembre de 2011.
- ↑ «Cantuta». www.mazulagia.com. Consultat el 8 de setembre de 2011.
- ↑ «Consulat general de Bolívia en Chile». www.consuladobolivia.cl. Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 13 de setembre de 2015.
- ↑ «Flora i Fauna». www.amautaspanish.com. Consultat el 8 de setembre de 2011.
- ↑ «Obtenció de Colors i Procesode Teñir Naturals». www.tenidosnaturalesinka.com. Archivat des d'el original, el 4 de novembre de 2010. Consultat el 8 de setembre de 2011.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Coneix la cantuta: la flor nacional del Perú» (en és-pe). Actualitat Ambiental. Consultat el 2026-03-30.
- ↑ «Cantua buxifolia». www.tropicos.org Missouri Botanical Garden. Consultat el 22 de maig de 2013.
- ↑ «Cantua buxifolia Juss. ex Lam.». www.tropicos.org. Consultat el 8 de setembre de 2011.
- ↑ «nostra-història-i-identitat-cultural Cantuta: la flor nacional del Perú que identifica la nostra història i identitat cultural» (en és). www.elperuano.pe. Consultat el 2026-03-30.
- ↑ «La Cantuta: història i significat cultural del símbol nacional del Perú» (en és-pe). infobae. Consultat el 2026-03-30.
- ↑ «P 2018 Proyecte de llei Nº _:.f'.2..T k) /». Consultat el 2026-03-30.
- ↑ «Bolívia: Decret Presidencial Nº 22482, 27 d'abril de 1990». www.lexivox.org. Consultat el 2026-03-30.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. Gibson, D. N. 1967. Polemoniaceae. In: J. F. Macbride (ed.), Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(5A/2): 112–131.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cantua buxifolia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.