Canchal

Canchal

Es proposa que este artícul o secció siga fusionat en Talús (geologia).
Per favor, discutix este tema en la pàgina de discussió abans de procedir.

Tarteras en el vall de Pineta (Pirineus).

Canchal en una plaja de l'illa Flowerpot, Ontario, Canadà.

Canchal en els monts de Toledo en procés d'estabilisació. Es poden observar els sectors no actius, a on ha creixcut la vegetació, front a aquells a on encara persistixen fluix o colades de depòsits.

Es denomina canchal a l'acumulació de derrubios o depòsits de roques en la base de les ales de les formacions montanyoses.^{cita requerida} Els canchales s'originen en els processos de meteorisació que sofrixen els rebancs dels alvertents montanyosos en les que es troben, sent característics de paisages de montanya. En els Pirineus es coneixen com tarteras.

El factor que ho propicia és la meteorisació o fragmentació de la roca per causes mecàniques, usualment la gelifracción (la congelació de l'aigua pels contrasts tèrmics entre el dia i la nit en els clavills de la roca, que fan que esta es fracture en trossos per l'aument de volum del gèl).

Vegetació

Per les difícils condicions dels canchales (zones pedregosas generalment mòvils, escassea de sol, elevada altitut, extrems tèrmics), la vegetació, si existix, sol ser molt especialisada. Sol consistir en plantes de raïls llargues, ulls a ras de sol i fulles crasas. Con relació a la polinisació, es dona una varietat d'opcions com la entomogamia, en flors i òrguens molt desenrollats i de colors cridaners per a atraure als insectes.