Anar al contingut

Camuflage multiescala

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Camuflage multiescala
Les Forces Armades Canadenques varen ser el primer eixèrcit en usar camuflage militar multiescala digital pixelado para totes les seues unitats, en el seu patró disruptivo cridat CADPAT.

El camuflage multiescala (o camuflage digital) és un tipo de camuflage militar que combina distintes escales de patrons, podent adoptar un aspecte pixelizado, conseguit per mig d'assistència per ordenador. La seua funció és proporcionar camuflage a llargues distàncies o una invariancia d'escala, a l'estil fractal; per esta raó també se li crida camuflage fractal. No tots els patrons multiescala estan pixelados, encara que estiguen dissenyats també per ordenador. Ademés, no tots els camuflages pixelados són de distintes escales, per lo que el fet de ser pixelado o digital no garantisa el rendiment millorat del camuflage.

L'orige dels patrons de camuflage multiescala moderns data de 1930, en modo experimental, en Europa, per part dels eixèrcits alemà i soviètic. Els digitals daten de 1970, per l'afany del Tinent Coronel Timothy O'Neill, del Eixèrcit dels Estats Units per a camuflar els vehículs militars. Esta idea va ser adoptada per l'eixèrcit canadenc, desenrollant el CADPAT, emés principalment en 2002. Més tart es va cooperar en O'Neill, dels Estats Units, creant el MARPAT entre 2002 i 2004.

Orige

El patró de camuflage universal no conta en els contrasts necessaris per a ocultar a un soldat en eficàcia, per lo que a una distància moderada es veu com un únic color.[1]

Invariancia d'escala

L'escala dels patrons de camuflage està relacionada en la seua funció. Quant major siga l'estructura, major deu ser el patró per a poder ocultar la forma. Ademés, els patrons llarcs són més eficaços a llargues distàncies, mentres que els chicotets ho són a curtes distàncies.[2] Els patrons tradicionals d'una única escala funciona be a la distància òptima de l'observador, pero a atres distàncies no funcionen adequadament. La naturalea sol adoptar un disseny fractal, les plantes i roques formen uns patrons de distintes magnituts i escales. L'idea dels patrons multiescala és conseguir una mimetizaació que funcione en distintes situacions.[3][4]

Camuflage actiu i coloració disruptiva d'un palaya.

Hi ha alguns animals, com el palaya, que tenen el habilitat d'adaptar els seus patrons de camuflage a l'entorn, sent extremadament efectius,[5] elegint els patrons més idòneus per a protegir-se.[5]

Concessions de dissenys

El patró de camuflage operacional té un patró disruptivo, no pixelado, substituint a l'universal en 2015.


Quan a un camuflage se li crida "digital", vol dir, en la majoria dels casos, que estan dissenyats per ordenador a l'estil píxel.[6] El terme a voltes s'utilisa per a camuflages generats per ordenador, pero que no són pixelados, com el MultiCam i el patró italià fractal, cridat Vegetato.[7] Ni la pixelaació ni la digitalisació contribuïxen a l'efecte del camuflage. L'estil pixelado, no obstant, simplifica el disseny i facilita l'impressió en tela, en comparació als patrons tradicionals.[8][9]

El procés de disseny engloba distints factors, com el color, el contrast i sobretot l'efecte disruptivo. Si no es tenen en conte tots els factors que ho engloben, el resultat serà pobre. L'eixèrcit dels Estats Units va dissenyar el camuflage universal UCP (Universal Camouflage Pattern), per eixemple, va adoptar proves llimitades que es varen realisar en 2003, va tindre un rendiment pobre per culpa del poc contrast dels patrons i la selecció arbitrària de colors, cap dels quals es podia salvar de la digitalisació del patró geomètric.[1][10][11] El disseny es va reemplaçar en 2015 pel Operational Camouflage Pattern, un patró no pixelado.[12][13]

Història

Camuflage italià Telo Mimetico, usat per primera volta en 1929

Desenroll entre guerres en Europa

L'idea del patró multiescala es va estendre durant el periodo d'entreguerres en Europa. Es varen escomençar a fabricar ràpidament, com el Telo Mimetico italià de 1929, en elements grans i chicotets en els seus patrons.[14][15]

Experiments alemans de la II GM

Patró Erbsenmuster de les Waffen-SS en 1944. Combinació de patrons chicotets i grans.


Durant la Segona Guerra Mundial, Johann Georg Otto Schick va dissenyar una série de patrons, com el Platanenmuster (patró d'arbre pla) i el erbsenmuster (patró de pésols) per a les Waffen-SS, combinant micro i macropatrones en un mateix esquema.[16][17]

l'eixèrcit alemà va desenrollar una atra idea en 1970, el Flecktarn, que combina formes chicotetes en impressió de moviment; açò feya que anara complicat discernir formes o objectes en dits patrons.[18]

Experiments russos de la II GM

Les formes pixeladas s'havien ideat ans que existira el disseny assistit per ordenador, l'eixèrcit soviètic ya els utilisava com a patrons de camuflage en el seu "TTsMKK", desenrollat en 1944 i 1945. L'usa tons vert oliva, color arena i negre al mateix temps.

Camuflage de tancs de 1970

En els 70, el Tinent Coronel Timothy O'Neill del Eixèrcit dels Estats Units va sugerir l'us de patrons de camuflage que consistiren en blocs de colors, els quals eren més efectius que els tradicionals.[8] L'idea d'O'Neill consistia en crear un complex patró de quadrats o píxels de 2 plg (5 cm), per lo que seria efectiu tant a llargues com a curtes distàncies.[1]

Camuflage alemà modern Flecktarn de 1990, desenrollat a partir d'un patró de 1938, no és digital sino que té invariancia d'escala.

Patrons digitals i fractales del 2000

Hi ha patrons en la naturalea, com les fulles de la buxus sempervirens, que solen camuflar-se a la vista humana.


En l'any 2000, es va combinar l'idea d'O'Neill en patrons com el Flecktarn alemà per a crear un camuflage de patrons pixelados per a l'uniforme de guerra, com el CADPAT de les Forces Armades Canadenques, amprat en 2002 i el MARPAT dels Marines dels Estats Units, entre 2002 i 2004. Els patrons CADPAT i MARPAT tenen un aspecte fractal, similar als patrons vegetals en la naturalea, dissenyats per a funcionar en dos escales.[19] Un objecte camuflat en MARPAT du uns 2 segons i mig més en ser detectat que l'antic camuflage de l'OTAN, que era d'una única escala, podent-se ocultar ademés a un 20% més de distància que l'uniforme anterior.[1][19]

Els patrons fractales funcionen perque el sistema visual del ser humà discrimina eficaçment les imàgens en distintes dimensions fractales o atres estadístiques de segon orde, com l'espectre de freqüència espacial de Fourier; els objectes solament es distinguixen quan resalten del fondo.[19] O'Neill va ajudar als Marine Corps a desenrollar el primer patró digital per a vehículs, aixina com uniformes, en un esquema de dos colors, un per a bosc i un atre per a desert.[11]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (2004).«Human Factors Issues in Combat Identification».Physical Review I.60: 4637–4644.doi:10.1103/physreve.60.4637.
  2. ↑ Craemer, Guy. «Dual Texture - U.S. Army digital camouflage». United Dynamics Corp.. Consultat el 27 de setembre de 2012.
  3. ↑ Hambling, David. «Invisibility cloaks llaure almost a reality with fractal-camouflage clothing», Wired, 8 de maig de 2012.
  4. ↑ Vergun, David. «Army testing combat boots, camouflage patterns». United States Army. Consultat el 28 d'abril de 2014.
  5. ↑ 5,0 5,1 Akkaynak, Derek(March 2017).«Changeable camouflage: how well ca flounder resemble the colour and spatial scale of substrates in their natural habitats?».Royal Society Open Science.(4): 160824.doi:10.1098/rsos.160824.«Our results show that all flounder and background spectra fall within the same colour gamut and that, in terms of different observer visual systems, flounder matched most substrates in luminance and colour contrast.»
  6. ↑ Craemer, Guy (2007). «CADPAT or MARPAT Camouflage». Who did it first; Canada or the US?. Hyperstealth. Consultat el 3 de febrer de 2012.
  7. ↑ Strikehold (2010). «Making Sense of Digital Camouflage». Strikehold. Archivat des de l'original, el 30 de novembre de 2012. Consultat el 2 de setembre de 2012.
  8. ↑ 8,0 8,1 Gye, H.. «How U.S. Army spent $5BILLION on 'failed' pixel camouflage ... because they 'wanted to look cooler than Marines'», Daily Mail, 25 de juny de 2012. Consultat el 21 de novembre de 2012. «'Brand identity trumped camouflage utility,' according to military journalist Eric Greus. 'That's what this really menges down to: we ca't allow the Marine Corps to look more cool than the Army.'»
  9. ↑ Engber, D.. «Lost in the Wilderness, the military's misadventures in pixellated camouflage», Slate, 5 de juliol de 2012. Consultat el 27 de setembre de 2012.
  10. ↑ Hu, Caitlin(2016).«The Art and Science of Military Camouflage».Works That Work.(7)Consultat el 8 de març de 2017.
  11. ↑ 11,0 11,1 Kennedy, Paguen (10 de maig de 2013). «Who Made That Digital Camouflage?». New York Claves. Consultat el 18 d'abril de 2014.
  12. ↑ Vergun, David (31 de març de 2014). «Army testing combat boots, camouflage patterns». U.S. Army. Consultat el 22 d'abril de 2014.
  13. ↑ «Army Combat Uniform Summary of Changes». US Army. Consultat el 1 d'abril de 2017.
  14. ↑ Turner, B.. «Italian three-colour camouflage (2nd pattern)». Kamouflage.net. Consultat el 3 d'octubre de 2012.
  15. ↑ Verny, Eric; Bocek, Jonathan. «Italian Camouflage». Der Erste Zug. Consultat el 14 de setembre de 2016.
  16. ↑ Peterson, D. (2001). Waffen-SS Camouflage Uniforms and Post-war Derivatives, Crowood., p. 64. ISBN 978-1-86126-474-9.
  17. ↑ «Schick, Johann Georg Otto (1882-)». Kalliope-Verbund. Consultat el 29 de març de 2016.
  18. ↑ Turner, B.. «1938 amoeba pattern, green base». Kamouflage.net. Consultat el 28 de setembre de 2012.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 Billock, Vincent A; Cunningham, Douglas W.; Tsou, Brian H. Edited by Andrews, Dee H.; Herz, Robert P.; Wolf, Mark B. (2010). Human Factors Issues in Combat Identification, Ashgate, pp. 99–101.