Campana elèctrica d'Oxford
La campana elèctrica d'Oxford o pila seca de Clarendon és una campana elèctrica experimental que es va instalar en 1840 i ha funcionat contínuament des de llavors. Era "una de les primeres peces" adquirides d'una colecció d'aparats pel clerc i físic Robert Walker.[1][2] Està localisada en un passadiç adjacent al vestíbul del laboratori Clarendon en l'Universitat d'Oxford, Anglaterra, i es manté sonant, encara que de forma inaudible en estar coberta per dos capes de cristal.
Dissenye
[editar | editar còdic]L'experiment consistix en dos campanes de latón, les quals es varen colocar baix d'una pila seca (una forma de bateria), el parell de piles es va conectar en série. El batall és una esfera de metal aproximadament 4 mm de diàmetro suspés entre les piles, el qual fa sonar les campanes alternadament per força electrostàtica. Quan el batall toca una campana, està atret per una pila, i llavors és electroestáticament repelit, sent atret per l'atra campana. Una volta pega en l'atra campana, el procés es repetix. L'us de forces electrostàtiques implica que es requerix un voltage alt per a generar moviment, solament es requerix una chicoteta cantitat de càrrega duta d'una campana a una atra, lo que explica perque les piles han mantingut l'aparat en funcionament des de que es va instalar. La freqüència de l'aparat és de 2 herzios.[3]
La composició exacta de les piles seques és desconeguda, pero se sap que han segut protegides en sofre fos per a aïllar-les i es pensa que poden ser piles de Zamboni.
En un senyala esta classe de dispositiu va jugar una funció important en distinguir entre dos teories diferents d'acció elèctrica: la teoria de tensió de contacte (una teoria científica obsoleta basada en els llavors principis electroestátics) i la teoria d'acció química.cita requerida
El propòsit de la campana elèctrica d'Oxford no era demostrar el moviment perpetu. La campana finalment pararà quàn les piles seques hagen distribuït les seues càrregues igualment si el batall no es desgasta primer.[4][5] La Campana ha produït aproximadament 10 mils de millons de campanadas des de 1840 i manté el récort Guinness com "la bateria en major duració del món que produïx un incessant tintineig".
Operació
[editar | editar còdic]A banda d'interrupcions curtes ocasionals causades per una humitat alta, la campana ha estat sonant contínuament des de l'any 1840.[6] La campana va poder haver segut construïda en 1825.
Vore també
[editar | editar còdic]- Experimente de gota del camp (1927)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:ODNBweb
- ↑ «Exhibit 1 – The Clarendon Dry Pile». Department of Physics. Oxford University. Archivat des d'el original, el 21 de giner de 2013. Consultat el 11 de març de 2013.
- ↑ Oxford Electric Bell, Atles Obscura.
- ↑ The World's Longest Experiment [1] archivat en Wayback Machine., The Longest List of the Longest Stuff at the Longest Domain Name at Long Last.
- ↑ The Latest on Long-Running Experiments
- Archivat el 5 de febrer de 2016 archivat en Wayback Machine., Improvable Research.
- ↑ (1977) Perpetual Motion: The History of an Obsession, George Allen & Unwin, p. 172.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Campana eléctrica de Oxford» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.