Anar al contingut

Campament de Neirab

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El campament de Neirab (en àrap, مخيم النيرب للاجئين) és un campament de refugiats palestí establit en Síria entre els anys 1948 i 1950 a uns 13 quilómetros a l'est d'Alep, prop de l'aeroport d'esta ciutat.[1] Fins a l'esclat de la guerra civil síria en març de 2011, el de Neirab era el major campament de refugiats palestins de Síria, en una població d'uns 20.500 refugiats registrats.[1] No obstant, a mitan de 2019, UNRWA calculava que vivien en ell uns 18.000 refugiats palestins, encara que també s'estagen temporalment en Neirab refugiats del propenc campament de Ein el-Tal, devastat per la guerra.[2] Els refugiats del campament provenen de localitats del nort de Palestina.[1]

Història

[editar | editar còdic]

El 29 de novembre de 1947, l'Assamblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució 181, més coneguda com el Pla de Partició de Palestina, que impulsava la creació d'un estat judeu i un d'àrap en el territori del Mandat Britànic de Palestina. Com a conseqüència de l'alvanç de les tropes judeues abans i durant la guerra àrap-israelita de 1948, uns 700.000 palestins varen ser expulsats o varen fugir de les seues llars. A la conclusió de la guerra, Israel els va negar el dret de tornada, per lo que Nacions Unides va decidir crear l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina en Orient Pròxim (UNRWA en les seues sigles angleses) i una série de campaments de refugiats en la Franja de Gaza, Cisjordània, Líban, Síria i Jordània.

El campament de Neirab es va construir entre els anys 1948 i 1950 sobre uns quarters construïts per les forces aliades durant la Segona Guerra Mundial. S'estén per un total de 0,15 quilómetros quadrats. Els refugiats palestins varen trobar covil en els barracons militars i varen ser dividint-los per a intentar conseguir una miqueta d'intimitat, primer en llançols i posteriorment en parets de fusta o rajola.

Quan va començar la guerra civil síria en 2011, UNRWA i el govern siri estaven portant a terme un pla de rehabilitació del campament de Neirab i del també campament de refugiats palestins de Ein el-Tal. La primera fase del proyecte prevea el trasllat d'unes 300 famílies del primer campament al segon per a reduir la superpoblación que assota des de fa temps al campament de Neirab.[1] No obstant, la guerra ha obligat a UNRWA a tancar ocasionalment les sis escoles que gestionava en el campament, deixant a més de 3.000 alumnes sense classes.[2]

El 14 de maig de 2019, coincidint en la festa de Iftar (que dona començ al més del Ramadà), una série d'eixides varen impactar en el campament de Neirab i varen matar a dèu dels seus habitants. Entre les víctimes s'incloïen quatre chiquets, el menor d'ells en tan sol 6 anys. També va haver una trentena de ferits, alguns d'ells en estat crític.[2][3]


La majoria dels refugiats del campament treballen hui en dia com a obrers ocasionals o com a venedors galliponters.[1]

Instalacions

[editar | editar còdic]

El campament dispon de huit escoles que funcionen a doble tanda, totes elles gestionades per UNRWA. També conta en un centre de salut i un centre de distribució d'aliments.[1]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 UNRWA. «Campament de Neirab» (en anglés). Consultat el 4 de juny de 2019.
  2. 2,0 2,1 2,2 «[1]». Consultat el 4 de juny de 2019.
  3. «[2]». Consultat el 4 de juny de 2019.


Referències

[editar | editar còdic]