Anar al contingut

Camí del Ser

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
"Els tres forcalls del Camí del Ser" (Juan José Luetich, 2003)

El Camí del Ser (o el Arbre del Ser) és una alegoria del pensament en paraules introduïda en l'artícul Els tres forcalls de Juan José Luetich.[1] Esta figura retòrica és una extensió de l'usada pel filòsof grec Parménides de Elea en el poema Sobre la naturalea per a descriure el seu recorregut en busca de la veritat.[2][3] El poema de Parménides és tingut per molts com la primera obra filosòfica en el sentit estricte del terme.[4][5][6][7]

De tots els ents que existixen (Tot), els que estan baix consideració constituïxen l'univers O i, d'ells, els que s'ajusten a la definició pertanyen al conjunt A.[8] Les "tres forcalls" corresponen respectivament a dos qüestions i un dilema:[9][10][4][11][12]

  • la "qüestió d'existir" de Jenófanes de Colofó ([existir, ser] o [no existir, no ser]),
  • la "qüestió de ser" de Parménides ([estar en O, pertànyer, mostrar-se] o [existir, pero no estar en O, ocultar-se]) i
  • el "dilema de pertànyer" de Lewis Carroll ([pertànyer a A, ser una miqueta de modo directe] o [pertànyer a no A, ser una miqueta de modo indirecte]).

En filosofia, importa sobretot la qüestió de ser, és dir: mostrar-se o ocultar-se. A la qüestió d'existir i al dilema de pertànyer li'ls enfoca des del segon forcall.[13]


L'alegoria establix llavors una relació entre l'ontologia i la teoria de conjunts: el camí en tres forcalls —tècnicament, un arbre— és una estructura jeràrquica, com els diagrames de Venn.[14][15][16]

El recorregut en forcalls que realisa qui s'involucra en el problema del ser és el "viage iniciático".[17] El recorregut que realisa qui merament observa el problema és el "viage turístic", que no té forcalls sino trams.[17] Este últim va ser presentat en el Escrit en homenage a Jenófanes de Colofó, Parménides de Elea i Lewis Carroll.[18]

El camí del ser (viage turístic) - Juan José Luetich

La següent és la descripció de l'alegoria:

El camí del ser està representat com una cinta asfàltica. D'esquerra a dreta, el tram abans de la primera curva té a un costat el Tot i a l'atre, res: és el tram en el que es va detindre Jenófanes de Colofó, mestre de Parménides les meditacions del qual sobre l'existència varen eixercir influència sobre el seu discípul. Del costat del Tot s'ha representat un galpón, un graner, un arbre i un carro. El tram entre abdós curves és aquell que va recórrer Parménides, qui provablement havia segut iniciat en els misteris sobre la qüestió d'existir pero va posar la seua atenció en la qüestió de ser, en lo que va fundar la filosofia. A un costat d'eixe tram (el de l'univers O) varen quedar el galpón, el graner i el carro; a l'atre costat (el del Tot llevat O), amagat despuix d'un sege, l'arbre, que no ha segut considerat. En l'últim tram, despuix de la segona curva, estan a un costat (A) els ents que es corresponen directament en la definició, el galpón i el graner, i a l'atre costat (A), el que s'opon a la definició, el carro. La definició és: (A) Construccions rurals. A este últim tram es va referir Lewis Carroll.[18]

A cada tram-forcall estan associats una pregunta i un llenguage.[17][19][20]

tram-forcall pregunta llenguage
qüestió d'existir ¿Per a qué? poètic
qüestió de ser ¿Qué? filosòfic
dilema de pertànyer ¿Per qué? tècnic

El llenguage poètic (metafòric), de múltiples significacions, és el de l'art i la religió; el llenguage filosòfic (alegórico), de dos sentits, és el de la filosofia; el llenguage tècnic (formal), d'una paraula per a cada cosa, és el de les matemàtiques i la ciència.[21]

El Camí del Ser ha segut representat també d'atres formes topológicamente equivalents.[22][23]

Imàgens

Vore també

Referències

  1. ↑ Juan José Luetich, "Els tres forcalls del Camí del Ser", Actes – Suplement 1, 1 (2) 3, Rosario, Acadèmia Luventicus, 2003
  2. ↑ John Burnet, Early Greek Philosophy, capítul IV: Parmenides of Elea, Londres i Edimburc, Adam & Charles Black, 1892
  3. ↑ Juan José Luetich, "L'Escola Eleática", Actes – Suplement 1, 1 (1) 3, Rosario, Acadèmia Luventicus, 1995
  4. ↑ 4,0 4,1 Juan José Luetich, "El llegat de Parménides", Actes – Suplement 1, 1 (2) 4, Rosario, Acadèmia Luventicus, 2012
  5. ↑ David Gallop, Parmenides of Elea: A Text and Translation with an Introduction, Toronto, University of Toronto Press, 1991
  6. ↑ Willem Jacob Verdenius, Parmenides of Elea: Some comments on his poem, Groninga, Wolters, 1942
  7. ↑ Nigel Guy Wilson (editor), Encyclopedia of Ancient Greece, artícul: Parménides c.515–c.440 BC, London, Routledge, 2006
  8. ↑ Juan José Luetich, "Glossari d'ontologia", Actes – Suplement 1, 1 (2) 1, Rosario, Acadèmia Luventicus, 2003
  9. ↑ Juan José Luetich, "Teorema del Ser", Actes – Suplement 1, 1 (1) 3, Rosario, Acadèmia Luventicus, 1995
  10. ↑ Richard D. McKirahan, Philosophy Before Socrates, artícul: Xenophanes of Colophon, Indianapolis, Hackett, 1994
  11. ↑ Lewis Carroll, Alicia en el país de les maravelles. A través de l'espill, traducció: Mauro Armini, colecció: Colecció Avatars, Madrit, Valdemar, 1998
  12. ↑ "El no natalici de Humpty Dumpty" [1] archivat en Wayback Machine., Actes – Editorials, Rosario, Acadèmia Luventicus, 2013
  13. ↑ Juan José Luetich, "¿Qué és la filosofia?", Actes – Suplement 1, 1 (5) 1, Rosario, Acadèmia Luventicus, 2007
  14. ↑ Margaret E. Baron, "A Note on the Historical Development of Logic Diagrams: Leibniz, Euler and Venn", The Mathematical Gazette, Vol. 53 No. 384, Leicester, The Mathematical Association, 1969
  15. ↑ D. W. Henderson, "Venn diagrams for more than four classes", The American Mathematical Monthly, Vol. 70 No. 4, Washington, Mathematical Association of America, 1963
  16. ↑ Juan José Luetich, "Ser o ser no, eixe és el dilema", Actes – Suplement 1, 1 (1) 1, Rosario, Acadèmia Luventicus, 2004
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Juan José Luetich, "Les tres grans preguntes", Actes – Suplement 1, 1 (5) 4, Rosario, Acadèmia Luventicus, 2013
  18. ↑ 18,0 18,1 Juan José Luetich, "El Camí del Ser: escrit en homenage a Jenófanes de Colofó, Parménides de Elea i Lewis Carroll", Actes – Suplement 1, 1 (5) 4, Rosario, Acadèmia Luventicus, 2013
  19. ↑ Robert Greus, La Deesa Blanca, traducció: Luis Echávarri, Buenos Aires, Losada, 1970
  20. ↑ Juan José Luetich, "Llenguages i qüestions", Actes – Suplement 1, 1 (6) 3, Rosario, Acadèmia Luventicus, 2008
  21. ↑ Juan José Luetich, "L'idioma perfecte", Actes – Suplement 1, 1 (5) 2, Rosario, Acadèmia Luventicus, 2007
  22. ↑ "El Camí del Ser" [2] archivat en Wayback Machine., Actes – Editorials, Rosario, Acadèmia Luventicus, 2013
  23. ↑ "El Tot i el no res" [3] archivat en Wayback Machine., Actes – Editorials, Rosario, Acadèmia Luventicus, 2013


Referències