Anar al contingut

La deesa blanca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La deesa blanca. Una gramàtica històrica del mit poètic (en anglés The White Goddess: a Historical Grammar of Poetic Myth) és un extens ensaig sobre la naturalea de la creació de mits poètics de l'autor i poeta anglés Robert Greus. Publicat per primera volta en 1948, el llibre es basa en artículs anteriors publicats en la revista lliterària Wales; en 1948, 1952 i 1961 varen eixir edicions revisades, ampliades i corregides.

El llibre planteja una aproximació a l'estudi de la mitologia des d'una perspectiva decididament creativa i idiosincrásica. Greus propon l'existència d'una deidad europea, la «Deesa Blanca del Naiximent, l'Amor i la Mort», molt similar a la Deesa Mare, inspirada i representada per les fases de la Lluna, qui s'oculta despuix dels rostres de les diverses deeses de vàries mitologia europees i paganes.

Greus sosté que la poesia «verdadera» o «pura» està inextricablement lligada a l'antic cult-ritual d'eixa Deesa Blanca i el seu fill.

Contingut

[editar | editar còdic]

Greus reconstruïx lo que considera el llenguage màgic de l'Europa antiga mediterrànea i septentrional, vinculat a cerimònies religioses populars en honor a la deesa Lluna. A lo llarc del llibre, relata cóm en Europa i Orient Pròxim existien cultures matriarcales que adoraven a una Deesa Suprema i que reconeixien als deus masculins sol com els seus fills, consortes o víctimes per al sacrifici. Estes cultures, segons Greus, varen ser eliminades per l'irrupció del patriarcat que va arrebatar a les dònes la seua autoritat, va elevar als consortes de la Deesa a una posició de supremacia divina i va reconstruir mits i rituals per a ocultar el passat. Segons l'autor, la conquista patriarcal va aplegar a Europa occidental al voltant del 400 a. C.

En La Deesa Blanca, Greus estudia numeroses tradicions mitològiques en busca dels antecedents històrics i místics de la poesia; aixina comença en la mitologia grega, continua a través de les supervivència dels barts celtes i termina en referències satíriques sobre la societat contemporànea de l'autor.[1] Este ensaig ha segut considerat com un punt d'inflexió en la seua obra poètica i novelística.[2]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Culturamas.Consultat el 24 de novembre de 2014.
  2. «Despuix dels passos de la Deesa, per César Fonts Rodríguez». Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2016. Consultat el 14 de setembre de 2015.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Greus, Robert (2014). La deesa blanca, Madrit: Aliança Lliterària. ISBN 978-84-206-9178-7.


Referències

[editar | editar còdic]