Camí Siskiyou

El camí Siskiyou (en anglés: Siskiyou Trail) va ser una ruta o camí històric del oest d'Estats Units que permetia accedir al Valle Central de Califòrnia des del Valle del Willamette, en l'actual estat d'Oregó. Originalment, la ruta es va recolzar en les sendes existents que, serpenteando per mig de les valls dels rius intermontanos, eren recorregudes a peu pels natius americans. Posteriorment es va convertir en la ruta més curta i pràctica entre els assentaments pioners de la regió.
En el XIX, va consistir en una via de comunicació molt utilisada, gràcies a la febra de l'or de Califòrnia, fomentant el floriment de nous assentaments, principalment comercials, a lo llarc del seu recorregut. La primera llínea telegràfica de la regió va ser instalada en la ruta en 1864, i les vies de ferrocarril es varen tendir en 1887. Actualment, la pista Siskiyou és recorreguda per l'Interestatal 5.
Desenroll
Els primers visitants europeus o americans que varen recórrer la pista Siskiyou varen ser provablement caçadors i tramperos relacionats en la Companyia de la Baïa de Hudson (Hudson's Bay Company, HBC), que, en la década de 1820, varen escomençar a recórrer els rius del sur de l'actual estat d'Oregó i el nort de l'estat de Califòrnia en busca de pells. La HBC s'havia establit en el riu Columbia, i construït Fort Vancouver, la seua sèu regional en 1824. Les brigades de la HBC varen escomençar a explorar en direcció sur, cap a Califòrnia, en 1825. Alexander Roderick McLeod va liderar l'exploració i les partides de caça al sur a partir de 1826, alcançant el riu Klamath, en 1827, i el ric Sacrament en 1828. En 1829 va dirigir la primera expedició trampera de la HBC en el Valle de Sacrament, lo que va permetre a les expedicions posteriors aplegar fins al sur fins a l'actual French Camp, prop de Stockton.
L'exploració de McLeod i les seues expedicions de caça varen establir essencialment la pista Siskiyou, unint Fort Vancouver en la Vall de Sacrament. Al principi va ser coneguda per noms com la pista de la Brigada de Califòrnia (Califòrnia Brigade Trail) i la pista de la Brigada Meridional (Southern Party Trail).[1] McLeod i atres membres de les seues brigades varen informar de que els natius americans al sur del riu Umpqua, a lo llarc dels rius Klamath i Siuslaw, mai abans havien vist hòmens blancs. Encara que el paralel 42° (actual frontera entre els estats de Califòrnia i Oregó) marcava la frontera nort de la Califòrnia mexicana, els mexicans sabien poc sobre l'interior i els tramperos de la HBC s'internaven al sur quan volien.[1] Atres caçadors de la HBC que varen fer un us primerenc de la senda Siskiyou també varen ser Peter Skene Ogden i Michel Laframboise.
En 1834, Ewing Young va dur una manada de cavalls i mules per la senda Siskiyou des de les missions en Califòrnia per a la seua venda en els assentaments britànics i nortamericans en el llavors territori d'Oregó. Encara que este esforç va ser rebuda en recel pels funcionaris de la HBC en Oregon, Young va tornar a Califòrnia en 1837, a on va comprar 700 caps de ganado que va dur per la senda Siskiyou novament fins a Oregó. Esta tasca monumental, que va requerir de casi tres mesos, va ajudar a ampliar i establir el camí consolidant aixina els nous assentaments americans en el territori d'Oregó.
En 1841 una partida terrestre dels Expedició exploratòria dels Estats Units va descendir la senda Siskiyou en els primers científics i cartógrafos de la regió.
La febra de l'or de Califòrnia, que va escomençar en 1848, va supondre un aument considerable de l'us de la senda Siskiyou. El descobriment d'or en el comtat de Siskiyou i especialment en Yreka en març de 1851, va dur a mils de Forty-Niners per la senda en busca de riquees. El terreny pel que discorria la pista era tan accidentat en creuar les montanyes, que els viages es llimitaven a recuas de mules i cavalls. Els primers viagers podien viajar potser unes 20 milles al dia (32 quilómetros), parant en les posades i hostals a la vora del camí, tals com Portuguese Flat, Upper Soda Springs i Sisson, en el nort de Califòrnia. Fins a la década de 1860 no va haver carreteres de peage que pogueren ser utilisades per diligències, finalment tallades per mig de les montanyes del nort de Califòrnia, lo que va permetre viajar sense interrupció tota la llongitut de la senda Siskiyou.
En 1864, el tendit de la primera llínea de telégraf va conectar les primeres localitats establides a lo llarc del camí. El desenroll es va accelerar en l'arribada del ferrocarril Central Pacific, completat en 1887, que va seguir el camí de la senda Siskiyou.
Recorregut de la ruta

La ruta històrica de la pista Siskiyou s'estenia des del Fort Vancouver, la sèu de la Companyia de la Baïa de Hudson, en el sur de l'actual estat de Washington, fins a l'actual Àrea de la Baïa de Sant Francisco. En Califòrnia, la senda anava a través, o prop, de les actuals localitats de Redding, Dunsmuir i Yreka. En Oregó, la ruta seguia per Ashland, Grants Pass, Eugene, Salem i Portland.
La senda, per a travessar les escarpadas montanyes del nort de Califòrnia i sur de Oregon (montanyes de Siskiyou), discorria per les valls dels rius Willamette, Umpqua, Rogue, Klamath, Shasta i Sacrament. La pista coronava en el port Siskiyou (Siskiyou Summit, de 1310 m), just al nort de la frontera d'Oregó i Califòrnia, i passava per, o prop de, destacats fites com el mont Shasta, Upper Soda Springs, Castle Crags i Sutter Buttes.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Camino Siskiyou» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.