Calotropis procera
.jpg){kind=link}
El mudar de l'Índia[1] o manzano de Sodoma o algodoncillo jagant (Calotropis procera) és un arbre de la família de les asclepiadàcees, originari del nort d'Àfrica. Ha segut introduït en Amèrica.
Descripció
Calotropis procera és un chicotet arbre perennifolio, hermafrodita de fins a 4-6 m d'altura, en porte empinat. Copa més o menys redonejada. Tronc ben definit, recte a una miqueta tortuoso, en característica corfa suberosa badada que recorda a la del alcornoque, pero de color blanc. Branques estés-empinades, les velles cobertes en la corfa suberosa blanquecina, les més jóvens verdosas, cobertes d'un dens tomento de pèls blancs. Fulles opostes grans oval-elíptiques, en àpiç més o menys redonejat o agut, generalment acuminado, i base més o menys anchamente redonejada, en el marge sancer; planes, cobertes de jóvens per un tomento algodonoso, després glabrescentes, de color vert intens pel fes, en nerviación molt marcada, pubescente-puberulentas i verdoso-blanquecinas pel envés, sésiles, una miqueta amplexicaules, o en un peciol molt curt. Inflorescència en densos cims axilars al final de les branques. Flores de 2-3 cm de diàmetro, en pedicels pubescentes, blanquecinos, d'uns 2 cm de llarcs. Cáliz dividit fins a la base en 5 pétals oval-triangulars que s'òbrin perpendicularment, per fòra blanquecinos, per dins en base i màrgens blanquecinos i part mija i superior púrpurea. Disc nectarífero pentagonal, blanquecino-groguenc, dels seus costats naixen 5 estams més o menys purpúreos. Frut gran subglobuloso. Floració generalment despuix de les pluges. Fructificació 1 o 2 mesos despuix de la floració, podent verse eixemplars en flors i fruts casi madurs al mateix temps.[2]
Planures pedregosas o limoso-arenenques i més especialment en #depressió de rius, en ambient desértico.
Distribució
Saharo-sindica. En el nort d'Àfrica este arbre és comú, aplegant a formar bosquetes clars ací i allà en el Sahara occidental, central i meridional. En el Valle del Sous apareixen alguns peus dispersos per les parts més seques al sur del riu.
Com a espècie invasora
En Canàries, pel seu potencial colonisador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Canàries la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[3]
Els fulls, flors i fruts d'esta espècie invasora en Amèrica poden alimentar a les larves de palometes del gènero Danaus (Nymphalidae), trobades per Lepidoptera en àrees naturals, àrees de cultiu, terrenys baldíos i pastures.
Toxicitat
La seua llacor conté làtex i atres químics que provoquen cremades en la pell. La seua llacor és utilisada per bereberes i beduïns per a eliminar barrugues per lo dit anteriorment.
- Asclepias gigantea Jacq.
- Asclepias procera Aiton
- Calotropis busseana K.Schum.
- Calotropis hamiltonii Wight
- Calotropis heterophylla Wall.
- Calotropis inflexa Chiov.
- Calotropis persica Gand.
- Calotropis syriaca (S.G.Gmel.) Woodson
- Calotropis wallichii Wight
- Madorius procerus (Aiton) Kuntze[4]
Vore també
Referències
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ Jesús Toll García (2001): Guia d'Arbres i Abustos del Nort d'Àfrica AECI, Madrit
- ↑ «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
- ↑ «Calotropis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 5 de setembre de 2009.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Calotropis procera.
Wikispecies té un artícul sobre Calotropis procera.- Este artícul conté una traducció derivada de «Calotropis procera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.