Calor absoluta
Absolut calent és un llímit superior teòric de l'escala temperatura absoluta, concebuda com un opost a zero absolut.
Temperatura de Planck
- Artícul principal → Temperatura de Planck.
Els models contemporàneus de cosmologia física postulen que la temperatura més alta possible és la temperatura de Planck, que té el valor 1.416785 (71) x 1032 Kelvin. Per damunt de 1032 K, les energies de les partícules es tornen tan grans que les forces gravitacionals serien tan fortes com atres forces fonamentals segons les teories actuals. No existix una teoria científica sobre el comportament de la matèria a estes energies. Els models de l'orige de l'univers basats en la teoria del Big Bang suponen que l'univers va passar per esta temperatura al voltant de 10-42 segons (un Temps de Planck) despuix del Big Bang com a resultat d'una enorme expansió d'entropía.
Temperatura de Hagedorn
- Artícul principal → Temperatura de Hagedorn.
Una atra teoria de la calor absoluta es basa en la temperatura de Hagedorn,[1] a on les energies tèrmiques de les partícules superen la massa-energia d'un parell de partícules-antipartículas de hadrones. En lloc d'aumentar la temperatura, a la temperatura de Hagedorn es produïxen més i més partícules més pesades per producció de parells, lo que evita un calfament adicional efectiu, ya que solament es produïxen hadrones. No obstant, és possible un calfament adicional (en pressió) si la matèria sofrix un canvi de fase a un plasma de quark-gluón.[2] Per lo tant, esta temperatura s'assembla més a un punt d'ebullició que a una barrera infranquejable. Per als hadrones, la temperatura de Hagedorn és2 × 10 12 K, que s'ha alcançat i superat en els experiments de LHC i RHIC. No obstant, en la teoria de cordes, es pot definir una temperatura de Hagedorn separada, a on les cordes proporcionen de manera similar els graus adicionals de llibertat. No obstant, és tan alt (10 30 K) que cap experiment actual o previsible pot alcançar-ho.[3]
Referències
- ↑ «Absolute Hot» (en en-us). www.pbs.org. Consultat el 2020-10-04.
- ↑ Satz, H. (1981). Statistical Mechanics of Quarks and Hadrons: Proceedings of an International Symposium Held at the University of Bielefeld, F.R.G., August 24-31, 1980 (en en), North-Holland. ISBN 978-0-444-86227-3. Consultat el 2020-10-04.
- ↑ Atick, Joseph J.; Witten, Edward(1988-12-01).«The Hagedorn transition and the number of degrees of freedom of string theory».Nuclear Physics B.310: 291–334.doi:10.1016/0550-3213(88)90151-4.Consultat el 2020-10-04.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calor absoluto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.