Calophyllum inophyllum
Calophyllum inophyllum, calófilo o tamanu, és un gran arbre de full perenne. Originària d'Àfrica Oriental, Índia, la costa sur de Malàsia i Austràlia.
.jpg){kind=link}
Distribució
[editar | editar còdic]Hui en dia és àmpliament cultivada en totes les regions tropicalés del món, incloent vàries illes del Pacífic. Pels seus fulls decoratius, flors fragants i de la corona expandida, és coneguda com planta ornamental.
Descripció
[editar | editar còdic]Es tracta d'un arbre de creiximent llent, en una corona àmplia i irregular. Per lo general, alcança de 8 a 20 metros d'altura. La flor és de 25 milímetros d'ample i es produïx en arracadas o panículas en inflorescèncias en 4 a 15 flors. La floració pot ocórrer durant tot l'any, pero per lo general s'observen dos periodos distints de floració, a finals de primavera i en autumne. El frut és una drupa verda de 2 a 4 centímetros de diàmetro i en una sola llavor gran. Quan madura, la fruta està arrugada i el seu color varia del groc al roig obscur.
Este arbre creix a sovint en les regions costeres, aixina com els boscs propencs de terres baixes. No obstant, també s'ha cultivat en èxit en les zones interiors a altituts moderades. Tolera variats tipos de sols, arena costera, argila o inclús sols degradats.
Usos
[editar | editar còdic]Ademés de ser una planta ornamental popular, la seua fusta és dura i forta i s'ha utilisat en la construcció o la construcció naval. En les illes del Pacífic la seua fusta és utilisada per a la construcció de la quilla de les seues canoas mentres que els barcos es fan en fusta de l'arbre del pa (Artocarpus altilis). Les llavors produïxen un espés oli de color vert obscur per a l'us medicinal o com a greix per al pèl. Els ingredients actius en l'oli es creu que regenera el teixit, per lo que és buscat pels fabricants de cosmètics, com a ingredient de les cremes per a la pell.
Principis actius: El frut és ric en un oli que produïx una massa pastosa (mal cridada bàlsem) rica en triglicèrits i que conté derivats de tipo 4-arilcumarínico: calofilólido, inofilólido, cis-dihidroinofilólido, etc.[1]
Indicacions: Reputat cicatrizante i antiulceroso. Analgésico en casos de cremadas. En 1992, la demostració de les propietats antivirales dels calanólidos, va suscitar l'interés per este gènero de plantes, per la seua acció inhibidora sobre l'VIH-1, incloent ceps resistents al AZT.[1]
Atres usos: L'oli de tamanu s'usa en cosmètica, sobretot en cosmètica natural.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Calophyllum inophyllum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 513–514. 1753.[2]
Calophyllum: nom genèric que deriva del grec kalos, "bell", i phyllon, "full" i que significa "full bell",
inophyllum: epítet compost de inops = dèbil, indefens i phyllum" full.
- Balsamaria inophyllum Lour.
- Calophyllum apetalum Blanco
- Calophyllum bingator Roxb.
- Calophyllum blumei Wight
- Calophyllum ovatifolium Noronha
- Calophyllum spurium Choisy
- Calophyllum wakamatsui Kaneh.[3]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- bittaog de Filipines, pal María de Filipines, tacamaca de Filipines[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Calophyllum inophyllum». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 23 de novembre de 2010. Consultat el 17 de novembre de 2009.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Calophyllum inophyllum en PlantList
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikispecies té un artícul sobre Calophyllum inophyllum.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calophyllum inophyllum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.