Anar al contingut

Calendari romà general de 1960

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a el calendari aprovat despuix del Concili de Trento vore Calendari tridentino.
Per a el calendari llitúrgic actual vore Calendari romà general.

Este artícul enumera els dies festius del Calendari Romà General de 1960 aprovat el 25 de juliol de 1960 per el motu proprio Rubricarum instructum del papa Juan XXIII i promulgat per la Sagrada Congregació de Ritos al sendemà, 26 de juliol de 1960, per mig del decret Novum rubricarum.[1] Este calendari de 1960 es va incorporar a l'edició de 1962 del missal romà, l'ús continu del qual va autorisar el papa Benedicto XVI en el seu motu proprio Summorum Pontificum del 7 de juliol de 2007, i que el papa Francisco va actualisar en el seu motu proprio del 16 de juliol de 2021,Traditionis custodes, per a la celebració de la missa tradicional.

Novum rubricarum va reemplaçar les classificacions anteriors de Dobles, Semidobles i Simples pels térmens festes i commemoracions de classe I, II i III. Es varen eliminar algunes festes, en particular les que eren duplicació com la festa de la Creu (3 de maig i 14 de setembre), la de la Càtedra de Pedro (18 de giner i 22 de febrer), San Pedro (1 d'agost i 29 de juny), Sant Joan Evangeliste. (6 de maig i 27 de decembre), San Miguel (8 de maig i 29 de setembre) i Sant Esteban (3 d'agost i 26 de decembre).

Este calendari es diferencia del Calendari Romà General de 1954 en que també incorpora els canvis realisats pel papa Pío XII en 1955, que varen incloure la reducció d'octaves a tres únicament, les de Nadal, Pasqua i Pentecostés.[2]

Canvis en el Calendari

Nou sistema de classificació

Novum rubricarum va abolir la classificació tradicional dels dumenges, fires i dies festius com a dobles (de distints graus) i simples (la classificació de semidoble ya havia segut suprimida per Pío XII en 1955) i va introduir un nou sistema de classificació dels distints dies llitúrgics del rito romà. Les festes prèviament classificades com a dobles de la classe I varen ser reclasificadas com a festes de la classe I. Les festes prèviament classificades com a dobles de classe II varen ser reclasificadas com a festes de classe II. Els festes classificats en 1954 com a dobles majors, dobles i semidobles varen ser reclasificados com a festes de classe III. Les festes que anteriorment s'havien classificat com a simples i havien segut reduïdes a commemoracions en la revisió del calendari de Pío XII en 1955 seguien sent commemoracions.

Es varen classificar com a dumenges de classe I els dumenges de Adviento, Quaresma, Passió i Dumenge Baix. Tots els demés dumenges de l'any, excloent aquells perpètuament impedits per festes de la classe I, es varen convertir en dumenges de la classe II.


El Dimecres de Cendra, les fires de Semana Santa, el Triduo Pascual i els dies dins de les octaves de Pasqua i Pentecostés (incloses les ascua de Pentecostés) es varen classificar com a fires de classe I. Es varen considerar fires les fires de Adviento del 17 al 23 de decembre inclusivament, els dies de l'octava de Nadal no impedits per les festes dels sants (29 al 31 de decembre inclusivament), aixina com les brases de Adviento, Quaresma i setembre. de la classe II. Les fires d'Adviento, llevat del 17 al 23 de decembre, es varen classificar com a fires de classe III, de la mateixa manera que les fires de Quaresma i Passió. Ademés, les fires de Quaresma i Passió varen tindre prioritat sobre totes les festes de la classe III, i les festes de classe III es varen reduir a commemoracions en els anys en que caïen durant la Quaresma o la Passió. El restant de fires de l'any varen ser classificades com a fires de IV classe.

Es varen reduir a commemoracions les següents festes:

  • els dobles majors anteriors de **

Santíssima Verge Maria del Mont Carmelo (16 de juliol)

L'impressió dels sagrats estigmes de Sant Francisco, confesor (17 de setembre)

    • Sants Eustaquio i els seus companyers màrtirs (20 de setembre)
    • Sant Tomás, bisbe i màrtir (29 de decembre)
    • Sant Selvada I papa i confesor (31 de decembre)
  • els anteriors simples (fins a 1955, semidobles) de **

Sant Jordi, màrtir (23 d'abril)

Els següents dies de la classe II varen passar a ser dies llitúrgics de la classe I:

Els següents dobles majors varen passar a ser dies llitúrgics de classe II:

Supressions i adició al calendari

Es varen eliminar del calendari les següents festes:

  • dobles de la classe II
  • dobles majors
  • simples (fins a 1955, semidobles)
    • Sant León II Papa i Confesor (3 de juliol; destituït com a resultat del trasllat de Sant Ireneo al 3 de juliol)
    • Sant Anacleto, papa i màrtir (13 de juliol; fusionat en la festa de Sant Cleto el 26 d'abril)
    • Sobre la troballa del cos de Sant Esteban Protomártir (3 d'agost; considerat una duplicació de la festa de Sant Esteban del 26 de decembre)

També es va suprimir la commemoració de Sant Vital, màrtir (28 d'abril), per dubtes sobre l'historicitat del seu martiri.

En el calendari estaven inscrites les següents festes:


Atres canvis

Es varen traslladar les següents festes:

  • San Ireneo, bisbe i màrtir (28 de juny al 3 de juliol; per a donar cabuda a la celebració de la Vigília de Sant Pedro i Sant Pablo)
  • Sant Joan María Vianney Confesor (9 al 8 d'agost; per a estar més prop del seu natalis)

La commemoració dels Sants Sergio, Baco, Marcelo i Apuleyo, màrtirs va ser transferit del 7 al 8 d'octubre, per canvis de rúbrica que varen restringir el número de commemoracions permeses en una festa de classe II (en este cas, la festa del Rosari del 7 d'octubre) a solament una.

Es varen canviar els següents títuls:

  • La Circumcisió del Senyor es va convertir en l'Octava de la Natividad (1 de giner)
  • El dia de l'Octava de l'Epifanía es va convertir en la Commemoració del Batisme del Senyor (13 de giner, II cl.)
  • La Càtedra de Sant Pedro Apòstol en Antioquía va passar a ser Càtedra de Sant Pedro Apòstol (22 de febrer)
  • El Sant Rosari de la Santíssima Verge María es va convertir en Santíssima Verge María del Rosario (7 d'octubre)

Les noves rúbriques també varen restringir la transferència de les festes impedides que ocorren en un any determinat el mateix dia que un dia llitúrgic de ranc superior únicament a festes de la classe I (anteriorment dobles de la classe I). baix les rúbriques més antigues, tant els dobles de la classe I com els dobles de la classe II (festes de la classe II segons les rúbriques de 1960) podien ser transferits quan estaven impedits.

Desenrolls posteriors a 1960

El 25 de març de 2020, la Congregació per a la Doctrina de la Fe va fer públic el decret Cum sanctissima,[3] de 22 de febrer de 2020, que va introduir una série d'opcions per al seu us en la celebració contemporànea de l'Ofici i la Missa segons el Breviario de 1961 i el Missal de 1962 (celebració actual de la missa tridentina). Sobre el calendari llitúrgic, el decret concedix permís per a la celebració de les festes dels sants canonisats despuix del 26 de juliol de 1960, utilisant les dates fixades per la Santa Sèu per a l'observança llitúrgica d'estos sants per a l'Iglésia universal. El decret també permet l'opció de celebrar determinades festes de classe III durant la Quaresma i la Passió, que fins a llavors havien estat prohibides pel Còdic de Rúbriques de 1960.

Giner

Dumenge entre l'octava de la Natividad del Senyor i l'Epifanía o, en el seu defecte, 2 de giner: El Santíssim Nom de Jesús, II classe.

I Dumenge despuix de Epifanía: La Santíssima Família de Jesús, María i José , classe II.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Rubricarum instructum, Litterae Apostolicae Motu Proprio Datae Novum Rubricarum Breviarii et Missalis Romani Corpus approbatur, XXV Iulii MCMLX, Ioannes PP. XXIII | Ioannes XXIII». www.vatican.va. Consultat el 2024-06-07.
  2. ↑ General decree Cum nostra of the Sacred Congregation of Rites
  3. ↑ «Decrete, Cum sanctissima (22 de febrer de 2020)». www.vatican.va. Consultat el 2024-06-07.