Calcogenuro

El sulfur de cadmi, un calcogenuro metàlic prototípico, s'utilisa com a pigment groc.

Els calcogenuros són una série de composts químics que contenen un anión format per un element anfígeno (grup 16) i un element metal de caràcter electropositivo. En el cas del oxigen estos derivats són denominats "òxits", sent el terme calcogenuro empleat per a referir-se als sulfur, seleniuros i teluros.^[1] En la naturalea apareixen com minerals mena de metals i d'anfígenos com el sofre en el cas de la pirita. Els calcogenuros tenen aplicació en el camp de la xerografia i també presenten cert interés en la nano-optoelectrònica per la diferència de propietats elèctriques entre les seues fases cristalines.^[2]

Descripció i classificació

Els calcogenuros solen subdividirse en calcogenuros de metals alcalinos i alcalinotérreos i calcogenuros de metals de transició. Una atra classificació és en funció del estat d'oxidació del metal com per eixemple per al cas del sofre en monosulfuros (MS), bisulfuros (MS₂), sesquisulfuros (M2S₃ o M₃S₄), o subsulfuros en els que S/M < 1, sent S el sofre i M un metal.^[3]

Mentres que els calcogenuros de metals alcalinos o alcalinotérreos solen presentar caràcter d'enllaç iònic, els calcogenuros dels elements de transició presenten enllaços covalente i en ocasions falta d'estequiometría aixina com característiques de semiconductors i propietats metàliques o semimetálicas que es manifesten inclús en alguns minerals com la pirita (FES₂), la calcopirita (CuFeS₂), la molibdenita (MoS₂), etc.

Química

El BES és insoluble en aigua, pero es dissol en solucions àcides desprenent H₂S. Tots els demés sulfur alcalinos i alcalinotérreos es dissolen en aigua. El MgS es hidroliza completament en la formació de Mg(OH)₂, poc soluble, lliberant H₂S. En els demés, la hidrólisis és parcial. En el CaS es produïx la reacció:^[3]

2 C a S + H_{2} O ⟶ C a (H S)_{2} + C a (O H)_{2}

Les dissolució acuosas de sulfur alcalinos i alcalinotérreos es oxidan en contacte en l'oxigen de l'aire formant tiosulfatos:

2 K_{2} S + 2 O_{2} + H_{2} O ⟶ K_{2} S_{2} O_{3} + 2 K O H

Els sulfur alcalinos i alcalinotérreos s'obtenen per reducció dels sulfat corresponents, en carbó a alta temperatura:

N a_{2} S O_{4} + 4 C ⟶ N a_{2} S + 4 C O

Referències

↑ Greenwood, N. N.; & Earnshaw, A. (1997). Chemistry of the Elements (2nd Edn.), Oxford:Butterworth-Heinemann. ISBN 0-7506-3365-4.
↑ J. Blétry. Algunes aplicacions dels Vidres Calcogenuros a Nano-Optoelectrònica. Bolletí de la Societat Espanyola de la Ceràmica i Vídreo
↑ ^3,0 ^3,1 Química Inorgànica. E. G. Rius. Editorial Reverté, S. A. (1994)

Este artícul conté una traducció derivada de «Calcogenuro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Greenwood-1] Greenwood, N. N.; & Earnshaw, A. (1997). Chemistry of the Elements (2nd Edn.), Oxford:Butterworth-Heinemann. ISBN 0-7506-3365-4.

[2] J. Blétry. Algunes aplicacions dels Vidres Calcogenuros a Nano-Optoelectrònica. Bolletí de la Societat Espanyola de la Ceràmica i Vídreo

[guti-3] 3,0 ^3,1 Química Inorgànica. E. G. Rius. Editorial Reverté, S. A. (1994)

[1]

[2]

[3]