Anar al contingut

Caixco Antic-Santa Creu-Ajuntament

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Caixco Antic-Santa Creu-Ajuntament (més conegut com a barri de Santa Creu o Caixco Antic, i popularment com El Barri[1]) és un barri de la ciutat espanyola d'Alacant. Segons el padró municipal, conte en l'any 2023 en una població de 2716 habitants (1383 hòmens i 1333 dònes).[2]

Localisació

[editar | editar còdic]

Caixco Antic-Santa Creu llimita al nort en el barri de Sant Antón; al noreste, i separat pel Carreró de la Serra, en el barri de Raval Roig; a l'est i al sur en el barri d'Eixample-Diputació, a l'altura del espigón del Port d'Alacant i la plaja del Postiguet; i a l'oest, separat per la Rambla de Méndez Núñez, en el de Centre. En este barri es troba el Ajuntament d'Alacant.[3]

Població

[editar | editar còdic]

Segons el padró municipal d'habitants d'Alacant, l'evolució de la població del barri Casque Antic-Santa Creu en els últims anys, del 2010 al 2023 té els següents números:[2]

  2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019
Població 2734 2757 2903 2890 2901 2872 2787 2787 2765 2729
(Diferència)   (+23) (+146) (-13) (+11) (-29) (-85) (0) (-22) (-36)
  2020 2021 2022 2023
Població 2697 2644 2666 2733
(Diferència) (-32) (-53) (+22) (+67)

Història

[editar | editar còdic]

La zona que ocupa este barri va començar a estar habitada en la Edat Mija. Despuix del pacte de Teodomiro a principis d'el VIII, es varen establir en Alacant els musulmans, que havien creuat el estret en l'any 711. El poblament de les ales del mont Benacantil va escomençar a desenrollar-se a partir d'eixa arribada. En el cim del mont varen construir una alcazaba a on es varen instalar. En les faldes de la montanya es va establir una població d'agricultors, peixcadors i, també, de marins que es dedicaven al comerç i la pirateria. Estava formant-se en este entorn la vila que els musulmans varen cridar medina de Al Laqant.

En el XIII, quan els cristians varen recuperar estes terres, la població existent tenia unes muralles defensives que baixaven des de la alcazaba i rodejaven el lloc. Aixina mateix, la vila contava en una aljama, un barri cristià, un soc i dos mesquites. En els anys següents, es va ampliar la població i el perímetro de les muralles.

Llocs destacats

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Mapa barri Casque Antic-Santa Creu i llocs destacats.

Les festes principals del barri són les Fogueres de Sant Joan, ya que són les festes oficials de la ciutat d'Alacant. En el barri planten les següents fogueres:

  • Foguera Oficial, que és la que representa a tota la ciutat, el cost de la qual ho assumix el Ajuntament d'Alacant i que planta en la plaça de l'Ajuntament. És la foguera que crema la bellea del foc des del balcó del consistori com a màxima representant de la festa alacantina.
  • Esplanada, fundada en 1982, planta en la plaça de la Porta de la Mar, al principi de l'Esplanada. Anteriorment es dia Esplanada-Port-Postiguet.
  • Monges-Santa Faç, fundada en 1931, planta en la plaça de la Santíssima Faç i comprén també la calle Monges a on està el convent de les Monges de la Sanc.
  • Passeig de Gómiz, fundada en 1995, planta en la passejada de Gómiz, junt a la plaja del Postiguet.
  • Plaça de Santa María, fundada en 1991, planta en el carrer Jorge Juan, junt a la plaça de l'Ajuntament. Pese al seu nom, mai ha plantat en la plaça de Santa María.
  • Port d'Alacant, fundada en 1987, planta dins del Port. Anteriorment plantava en l'aigua, front a les escalinates de la reina, molt prop de la plaça de la Porta d'el Mar.
  • Pont-Villavieja, que planta en la plaça del Pont, i comprén com a districte el carrer Villavieja.
  • Rambla de Méndez Núñez, fundada en 1928, planta en la Rambla de Méndez Núñez, front al Portal d'Elig i en el cantó en el carrer Rafael Altamira. Part del seu districte està en el barri Centre.

Històricament ha contat en atres comissions de fogueres: Carmen-San Agustín-Santa Creu, que va ser la fusió de les fogueres Carmen-San Agustín i Santa Creu o, la també desapareguda, Primer de Rivera-Camarada Maciá.

En el barri de Santa Creu se celebren també les festes de les Creus de Maig en la que s'engalanen distints racons del barri en creus de flors.

Oci nocturn

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Oci nocturn en Alacant.

Entre la plaça de l'Ajuntament i la plaça de Sant Cristóbal, i delimitat per la rambla de Méndez Núñez, es troba la zona d'oci nocturn coneguda com El Barri, famosa per la seua àmplia varietat de bars, pubs i menuts clubs nocturns que permaneixen oberts fins a altes hores de la matinada.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Azuar Ruiz (1990). Història de la ciutat d'Alacant T2, Alacant: Patronat Municipal V Centenari, pp. 21-22, 43-44, 77-78, 93-94, 101-102, 109-110 i 128-129. ISBN 978-84-404-8403-8.
  • Martínez López (2011). Barris d'Alacant, Alacant: Club Universitari, pp. 29-31. ISBN 978-84-9948-246-0.
  • Pérez Oca (2014). Alacant, biografia d'una ciutat, Madrit: Temporae, pp. 33-38. ISBN 978-84-15801-24-5.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «alicanteout. com/que-ver-en-alacant/ruta-casco-antiguo-alacant/ Ruta pel Caixco Antic d'Alacant». AlicanteOut. Consultat el 17 de giner de 2024.
  2. 2,0 2,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Acs
  3. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Bcs
  4. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Ccs
  5. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Dcs
  6. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Ecs
  7. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Fcs
  8. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Gcs
  9. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Hcs