Anar al contingut

Pous de Garrigós

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Pous de Garrigós

Els pous de Garrigós, situats en el casque antic d'Alacant (Espanya), constituïxen un conjunt històric d'aljibes que daten d'époques diverses, sent part integral del Museu d'Aigües d'Alacant. Este sistema d'aljibes, excavat en la roca i en una capacitat total de 841.000 litros, és un testimoni de les ingenioses solucions que la ciutat va implementar a lo llarc dels sigles per a fer front a l'escassea d'aigua.

Orige i història

[editar | editar còdic]

L'orige dels pous de Garrigós és incert, encara que es creu que un d'ells podria datar de l'época de la dominació musulmana, mentres que els atres semblen haver segut construïts en el XVI. No obstant, la forma actual dels pous es deu a una intervenció en el XIX, específicament entre 1862 i 1863, promoguda per Antonio Garrigós. Esta obra es va realisar en resposta a les prolongades sequies que afectaven a Alacant i com una mida per a controlar les freqüents inundacions que assolaven la ciutat per les pluges torrencials.

Els pous de Garrigós varen ser dissenyats per a captar i almagasenar l'aigua de pluja que descendia per l'ala del monte Benacantil. La seua construcció va involucrar l'excavació en la roca viva i la creació de voltes de rajola que protegien l'aigua almagasenada. Els tres depòsits principals tenen capacitats de 141.000, 275.000, i 425.000 dm³, respectivament. Estos aljibes no solament servien per a l'abastiment d'aigua potable, sino també com a depòsits d'emergència per a contindre les avingudes d'aigua que baixaven en violència durant les tormentes.

L'àrea de captació d'estos pous comprenia uns 54.000 m² entre la alcazaba i les muralles de la ciutat, lo que permetia una recolecció eficient de les aigües pluvials. La distribució de l'aigua es realisava a través de canals i bombes que duyen l'aigua a diferents parts de la ciutat, des d'a on es venia en cànters a la població.[1][2][3][4]

Decliu i reutilisació

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Escala del depòsit gran.

En l'arribada de l'aigua des de Sax en 1898, els pous de Garrigós varen perdre la seua funció principal i varen quedar obsolets. No obstant, durant la guerra civil espanyola, els pous varen trobar un nou us com refugis antiaèreus i, en alguns casos, inclús com a vivendes temporals.

En el XX, els pous varen ser objecte de vàries restauracions. La primera gran intervenció va ser liderada per l'arquitecte Miguel López en 1987, qui es va encarregar de la seua reconstrucció. Posteriorment, en 1995, es varen realisar més adaptacions baix la direcció de l'arquitecte J. Martín, en l'objectiu de convertir els pous en part del recent creat Museu d'Aigües d'Alacant.

Hui en dia, els pous de Garrigós són una de les atraccions culturals més singulars d'Alacant, situats en la plaça del Pont, junt al parc de la Ereta. Formen part del Museu d'Aigües d'Alacant, un espai cultural i didàctic inaugurat en 2009 per a commemorar el 110.º aniversari de la fundació d'Aigües d'Alacant. El museu oferix als visitants una visió integral de l'història de l'aigua en la ciutat, des dels seus métodos tradicionals d'obtenció fins als moderns proyectes de sostenibilitat.

A pesar dels esforços de restauració, l'estat interior dels pous encara podria beneficiar-se de millores adicionals, especialment sobre la conservació de les estructures i la gestió de la humitat que afecta a les parets internes.

L'accés als pous de Garrigós i al Museu d'Aigües d'Alacant és gratuït.[1][2][3][4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Pous de Garrigós» (en és). Ajuntament d'Alacant. Consultat el 2024-08-31.
  2. 2,0 2,1 «Museu d'Aigües i Pous de Garrigós» (en és-és). ALACANT City & Beach. Consultat el 2024-08-31.
  3. 3,0 3,1 «El Museu d'Aigües d'Alacant - Aigües d'Alacant». www. aguasdealicante. es. Consultat el 2024-08-31.
  4. 4,0 4,1 «ELS POUS DEL GARRIGÓS». Consultat el 2024-08-31.