Anar al contingut

Cabezo de la Jara

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Cabezo de la Jara
Est artícul tracta sobre Montanya. Per a atres usos d'este terme vore Cabezo de la Jara (desambiguació).

El Cabezo de la Jara o Foguera d'Escipión és un mont espanyol situat en la confluència dels municipis d'Huércal-Overa, Vélez-Rubio —abdós en Almeria—, Lorca i Port Lumbreras —Múrcia—, que té una altura de 1247 m s. n. m.

És una conya calcáreo sobre roques pizarrosas (esquistos) que està contemplat com Lloc d'Importància Comunitària (L. I. C)[1] a proposta de la comunitat autònoma de la Regió de Múrcia junt al marc territorial de la rambla de Nogalte, en una extensió de protecció ambiental de 1325,69 hectàrees.

Història

Alguns identifiquen este lloc com aquell en que va perir incinerat en una pira pels cartagineses Cneo Cornelio Escipión Calvo, per lo que va ser cridat Rogum Scipionis i Foguera d'Escipión. Ho conta Silio Itálico en el seu Punicorum bellorum, lib. XIII, vv. 679-692, entre atres autors.[2]

Excelsae turris post ultima rebus in arctis / Subsidium optaram, supremaque bella ciebam. / Fumantes tædones, ac llanda incendia passim, / Et mille iniecere faç. Nil nomine leti / De superis queror: haud parvo data membra sepulcro / Nostra cremaverunt, in morte hærentibus armis.

Pero teories més ajustades ubiquen el lloc en Orcera (Jaén).[3]

Naturalea

La seua altitut i situació ho convertixen en un illot d'humitat i vegetació dins del predomini subárido en el semiárido llímit murcià-almeriense.[4]

Forma part de la Ret Natura 2000, una ret ecològica europea d'àrees de conservació de la biodiversitat i que protegix els hàbitats més valiosos i amenaçats d'Europa, entre els quals destaca els carrascals de Quercus rotundifolia sobre sols metamòrfics, les formacions de ginebreres, de baladre i taray.

Erro al crear miniatura:
Carrasca en el Cabezo de la Jara
Lentisco en la ruta botànica

Flora

No existixen grans formacions boscoses en l'entorn, pero encara hui queden algunes zones en les que es pot intuir la diversitat i riquea que va deure tindre en els seus orígens. A este respecto, en época islàmica este mont era conegut com Yabal al-Jasab, el Mont de la Fusta, denominació que provablement aludix l'us que va tindre esta zona en época andalusí.[5]

Entre estes formacions descolla les formacions de carrascals i maquia arbolada, sobretot en el seu alvertent septentrional a on abunden les carrascas de porte achaparrado. També existixen alguns grups de carrasques, pi piñonero i pi carrasco, i eixemplars aïllats de chop i ciprer.

En la base del relleu, a on els valors pluviométricos són escassos (menys de 200 mm), abunden els espartizals, casi com a única formació vegetal. Açò és conseqüència del tradicional aprofitament econòmic de l'esparto que explica en part l'escassea d'atres plantes a favor de l'esparto.[4] En cotes superiors del cabezo es registren atres espècies com l'espliego, tomello, romer, lentisco, albaida i jara.

En els màrgens i caixers de les numeroses rambles de l'entorn (Cárdena, Talancón o Vilerda) es conserven boscs en galeria formats per tarajes, baladre, carrizo o canya, ademés d'alguns eixemplars de sauco o de roser selvat.

Finalment, en algunes zones de l'alvertent inferior del cabezo, aixina com en les seues afores, es cultiven armelers i oliveres.

Fauna

Entre les espècies de fauna del Cabezo de la Jara destaca la tortuga mora (Testudo graeca), el muçol real (Bubo bubo), o la carraca (coracias garrulus). La tortuga conta en tres reserves protegides, creades per mig de la firma de convenis de la Fundació Global Nature en els propietaris, que implica a estos en la conservació i gestió del territori i dels seus recursos biològics: el mas dels Nopals, Les Cerezuelas i Els Papelones.[6]

Més escasses són les àguiles perdiceras, els jilgueros (carduelis carduelis), verdecillo (Serinus serinus) o el verderol (carduelis chloris). En les rambles es pot observar pardals mosquiteros, culebras d'escala o arrapa llop.

Notes i referències

  1. ↑ Confederació Hidrogràfica del Segura. «L. I. C en còdic ÉS6200039». Archivat des de l'original, el 1 de giner de 2010. Consultat el 15//05/2011.
  2. ↑ Cf. Polibio, Història, X, 3. Tito Livio, XXV, 33, 35, 36. Floro, II, 6. Appiano, 16 i Eutropio, Història, III, 8, conten l'història d'una atra manera.
  3. ↑ Vora, Alicia M. (1999). «Ilorci, Scipionis rogus (Plinio, NH III, 9) i alguns problemes de la Segona Guerra Púnica en Hispania». Rivista Storica dell'Antichità XXIX. Bolonga: Pàtron Editore. Consultat el 21 de febrer de 2020.
  4. ↑ 4,0 4,1 Gil Meseguer, I.; Martínez Medina, R.; J. Mª, Gómez Espin(2000).«El cabezo de la Jara: un relleu de la frontera murcià-almeriense».Papers de Geografia.(49-59)
  5. ↑ García Antón, José«Captius, bescanvis i rescats en la frontera entre Vora i Lorca en els últims temps nazaríes».Homenage a Torres Fontes.: 547-559.
  6. ↑ Fundació Global Nature. «Ret de Reserves del Proyecte Tortuga Mora». Archivat des de l'original, el 27 de juny de 2012. Consultat el 2 de maig de 2012.

Bibliografia

  • García Antón, J. "Captius, bescanvis i rescats en la frontera entre Vora i Lorca en els últims temps nazaríes”, Homenage a Torres Fontes, pp. 547-559.

Vore també