Cabanya de Scott
La Cabanya de Scott o Cabanya Terra Nova (en anglés: Scott's Hut) és un edifici situat en la costa nort del cap Evans de l'illa de Ross en l'Antàrtida. Va ser erigida el 17 de giner de 1911 pel Expedició Terra Nova (també coneguda com a Expedició Antàrtica Britànica de 1910-1913), dirigida per Robert Falcon Scott. En la selecció d'una base d'operacions per a l'expedició, Scott va rebujar l'idea de tornar a ocupar la Cabanya Discovery que havia construït en l'estret de McMurdo durant l'Expedició Discovery de 1901-1904. Esta primera cabanya està situada en la península Hut Point, a 20 km al sur del cap Evans. Dos factors varen influir en esta decisió, un va ser que la cabanya era extremadament frigga per a vivendes, i l'atre va ser que la nau de Scott, el RRS Discovery, havia segut atrapada pel gèl marí en punta Hut, un problema que ell esperava evitar per mig de l'establiment de la seua nova base més al nort.
Alguna confusió existix degut a que la Cabanya Discovery pot tècnicament ser referida com a Cabanya de Scott, ya que la seua expedició la va construir, i va anar la seua base durant l'expedició de 1901–1904, pero el títul Cabanya de Scott popularment referix a l'edifici erigit en 1911 en la veta Evans.
Descripció
La Cabanya de Scott va ser prefabricar en Anglaterra abans de ser duta al sur per barco. És rectangular, de 50 pies (15.2 m) de llarc i 25 pies (7.6 m) d'ample. L'aïllament va ser proporcionat per algues coser en un cobertor, colocada entre les parets interior i exterior de doble taulons. El sostre era un sándwich de tres capes de tauló i dos capes de tela de goma que tanquen un acolchado de més algues. L'allumenament va ser proporcionat pel gas acetileno, i la calefacció provenia de la cuina i una estufa adicional utilisant el carbó com a combustible. Apsley Cherry-Garrard va escriure que la barraca estava dividida en àrees separades per a dormir i treballar per un mamparo fet de caixes de tendes. Un edifici estable (per a dèneu ponis siberianos), aproximadament de 50 pies (15.2 m) x 16 pies (4.9 m), va anar posteriorment unit a la paret nort de l'edifici principal. Un quarto de servici, aproximadament de 40 pies (12.2 m) x 12 pies (3.7 m), també es va afegir més vesprada, construït al voltant del chicotet porche original en l'extrem suroest de l'edifici principal. Es va fer un esforç considerable per a aïllar l'edifici, i per a extraure la màxima cantitat de calor dels fumerals de l'estufa i el calfador, en base en les lliçons depreses de la Cabanya Discovery. Els expedicionaris varen descriure la cabanya com a càlida fins al punt de ser incómoda.
Una creu va ser erigida sobre un tossal darrere de la Cabanya de Scott en la veta Evans, pero no està conectada al capità Scott, ya que va ser erigida en memòria dels tres membres del equip de la mar de Ross d'Ernest Shackleton, que varen morir prop. La creu erigida en memòria del capità Scott i els seus companyers polars es troba en la part alta de la tossal Observació front a la Base McMurdo.
Us de la Cabanya de Scott
Durant l'hivern de 1911, 25 hòmens de l'equip de costa de l'Expedició Terra Nova varen viure en la barraca. Des d'allí Scott i els seus hòmens varen mamprendre la caminada, finalment fatal, cap al pol sur. Després del fracàs de l'equipe sur de Scott per a retornar del pol sur, varis hòmens varen permanéixer per un hivern més (1912) en la finalitat de buscar els cossos en la pròxima primavera. El 19 de decembre de 1912, en partir l'expedició Terra Nova, es va deixar la cabanya ben proveïda de tendes, aliments i combustible, i una certa cantitat de carbó.
La cabanya va ser reutilisada en 1915-1917 per varis membres de l'equip de la mar de Ross de Shackleton en acabant de que el SY Aurora, que devia haver segut el permanent quarter d'hivern, va trencar la deriva en maig de 1915 i es va anar al nort en el gèl, no podent retornar. La cabanya es va convertir en quarter permanent per als dèu hòmens abandonats, i gràcies a les tendes varen ser capaces de mantindre's vius en relativa comoditat, que es varen complementar en la cabanya de Shackleton en cap Royds. En giner de 1917, en acabant de que Shackleton havia rescatat als supervivents, va posar la cabanya en orde i baix clau.[1]
Encara que abandonada des de 1917, la cabanya i el seu contingut estan molt ben conservats hui per les condicions consistentemente de sub-congelació.
Referències
- ↑ Ernest Shackelton. «South: The Story of Shackleton's Last Expedition 1914-1917».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cabaña de Scott» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.