Cabanya de Shackleton
La Cabanya de Shackleton (en anglés: Shackleton's Hut) és un edifici situat en el cap Royds de l'illa de Ross en l'Antàrtida. Va ser erigida en febrer de 1908 durant l'Expedició Nimrod (també coneguda com a Expedició Antàrtica Britànica de 1907-1909), dirigida per Ernest Shackleton.
En aplegar l'Expedició Nimrod al estret de McMurdo el 29 de giner de 1908, el barco Nimrod no va poder progressar cap al sur fins a l'antiga base de l'Expedició Discovery en la península d'Hut Point (Cabanya Discovery), ya que estava bloquejat per la banquisa. Shackleton va decidir esperar alguns dies en l'esperança de que el gèl es trencara.[1] El 3 de febrer de 1908 Shackleton va decidir no esperar a la debacle i construir el seu quarter general en el lloc més pròxim que li convenia, la veta Royds. A última hora de la vesprada, el barco va ser amarrat en un lloc apropiat per al refugi prefabricar que l'expedició havia triat.[2] El lloc estava situat a 32 km al nort de punta Hut, i va ser una distància suplementària que devia ser coberta la següent temporada durant el viage al pol.
Durant els dies següents a la construcció d'almagasens, es va portar a terme el desembarc dels equips. Este esforç es va vore obstaculisat pel mal temps i per la prudència del capità Rupert England, que desplaçava a sovint el barco fòra de la baïa en la finalitat de no tornar fins que les condicions li semblaven segures.[3] Els quinze dies següents va seguir esta situació, duent a grans desacorts entre Shackleton i el comandant a bordo. La tasca de descàrrega es va fer molt difícil psicològicament,[4] pero finalment es va terminar el 22 de febrer. El Nimrod va partir de nou cap al nort.[5]
Un coche de la companyia Arrol-Johnston, que el mecenes de l'expedició el magnat industrial sir William Beardmore havia comprat recentment, també va ser desembarcat en la base.[6] Beardmore esperava obtindre una bona publicitat en això, pero el vehícul no havia segut provat en condicions de fredor extrema i va mostrar ràpidament les seues llimitacions, les rodes esvaraven sobre la neu i l'efecte de les baixes temperatures en el motor.[6] Va ser el primer coche en chafar el continent antàrtic.[6]
El refugi de l'expedició, una estructura prefabricar de 10 m de llarc per 5,8 d'ample, va estar llest per a l'hivern a finals del més de febrer. Estava dividida principalment en una série d'habitàculs per a dos persones, una chicoteta cuina, una cámara oscura, un almagasén i un laboratori.[7] Els cavalls es varen estajar en uns estables construïts en el lloc més protegit del refugi, mentres que les gosseras es varen situar prop del porche del refugi.[8] La gestió de Shackleton, molt diferent de la de Robert Scott, va abolir totes les distincions socials i tots vivien, treballaven i menjaven junts. L'esperit era bo, segons el geólogo Philip Brocklehurst que va anotar que Shackleton tenia "una facultat per a tractar a cada membre de l'expedició com si fora preciós per a ell".[9] Despuix de la marcha del Nimrod, la sòlida banquisa que havia impedit continuar més al sur també havia desaparegut, tallant una part del recorregut per la barrera i fent impossible viajar en trineu i colocar els depòsits. Shackleton va dur alvance llavors l'ascensió al mont Erebus, en la mateixa illa de Ross.[10]
Durant el transcurs dels mesos d'hivern i obscuritat, Frank Wild i Ernest Joyce varen imprimir més de trenta eixemplars del llibre de l'expedició, Aurora Australis, que varen ser coser i units en materials d'embalage.[11] No obstant, el treball més important de l'hivern va ser la preparació dels grans viages de la temporada següent, tant cap al pol sur geogràfic com al magnètic. El pol sur magnètic va tornar a ser un dels grans objectius en la tornada a l'estret de McMurdo. Les perspectives per al viage del pol sur varen sofrir un sério revés durant l'hivern, quan quatre dels huit cavalls varen morir,[12] principalment per menjar arena volcàica en alt contingut de sal.[10]
El 29 d'octubre de 1908 Shackleton i 4 hòmens varen partir cap al Pol Sur, pero el 9 de giner de 1909 varen donar per terminada la marcha, retornant quan els faltaven unes 97 milles per a alcançar el pol. Shackleton no va retornar a la cabanya, sino que es va dirigir a punta Hut. Les instruccions que havia deixat al professor Edgeworth David sobre el conte de la cabanya, varen anar que devia deixar-la en complet orde quan l'expedició partira d'ella. Una carta va ser fixada en un lloc visible en l'interior, afirmant que hi havia suficients recaptes i equips per a que quinze hòmens vixqueren en ella un any, indicant també els detalls de la disposició d'eixos recaptes i la posició del depòsit de carbó. L'estufa estava en bones condicions, i la carta terminava en una invitació per a qualsevol equip explorador fera us de les tendes i la cabanya. La cabanya estava tancada en clau i la clau clavada en la porta en un lloc visible.[13] La cabanya va ser abandonada el 3 de març de 1909.
Robert Scott podria haver-la usat com una base durant l'Expedició Terra Nova, ya que era poc provable que sofrira el problema del gèl marí que va afectar a punta Hut, pero havia aplegat a un acort en Shackleton per a no utilisar les seues respectives instalacions. L'única visita a la Cabanya de Shackleton realisada durant l'expedició de Scott de 1910-1913 va ser per un exmiembro de l'expedició de Shackleton. La cabanya va ser trobada intacta, en pa encara en les taules de la mateixa manera que s'havia deixat. Raymond Priestley va recuperar una llanda de sagí, llandes de melada, un pudín de pruna i galletes de gingibre, lo cuals varen ser descrits com perfectament frescs.
Entre atres coses, cinc caixes de whisky McKinlay and Co. varen ser trobades enterrats baix la cabanya en 2006.[14] Una caixa està en el Museu de Canterbury en Christchurch, Nova Zelanda, en procés de restauració.[15]
Lloc protegit
La cabanya va ser designada en 1972 Sitie i Monument Històric SMH 15: Cabanya de Shackleton a proposta i gestió de Nova Zelanda i el Regne Unit.[16] Va ser restaurada en giner de 1961 per la Divisió antàrtica del departament neozelandés d'Investigacions Científiques i Industrials.[17]
En 2002 la zona va ser designada Zona Antàrtica Especialment Protegida ZAEP 157: Baïa Backdoor, veta Royds, illa Ross.[18]
Referències
- ↑ Ernest Shackleton. The Heart of the Antarctic.
- ↑ Ernest Shackleton. The Heart of the Antarctic, pp. 55.
- ↑ Beau Riffenburgh. Shackletons Forgotten Expedition, pp. 161—167.
- ↑ Beau Riffenburgh. Shackletons Forgotten Expedition, pp. 166.
- ↑ Beau Riffenburgh. Shackletons Forgotten Expedition, pp. 170.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 (en anglés) coolantarctica. com (ed.): «First car in Antarctica».
- ↑ Per al pla complet del refugi vore (en anglés) ici.
- ↑ Ernest Shackleton. The Heart of the Antarctic, pp. 81—91.
- ↑ Beau Riffenburgh. Shackletons Forgotten Expedition, pp. 185.
- ↑ 10,0 10,1 Beau Riffenburgh. Shackletons Forgotten Expedition, pp. 171—177.
- ↑ Lief Mills. Frank Wild, pp. 65.
- ↑ Dèu cavalls varen ser enviats des de Nova Zelanda, un va morir durant el viage i un atre poc despuix d'aplegar.
- ↑ Ernest Shackelton. «South: The Story of Shackleton's Last Expedition 1914-1917».
- ↑ Shackleton's whisky to be dug up
- ↑ «Whisky on isse takes on new meaning». One News, Television New Zealand (21 de juliol de 2010). Consultat el 23 de setembre de 2011.
- ↑ «List of Historic Sites and Monuments approved by the ATCM (2012)». Antarctic Treaty Secretariat (2012). Consultat el 27 d'octubre de 2013.
- ↑ SMH 15: Cabanya de Shackleton
- ↑ ZAEP 157: Baïa Backdoor, veta Royds, illa Ross
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cabaña de Shackleton» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.