Cúllar-Basa 1

Cúllar-Basa 1 (freqüentment abreviat com CU-1) és un jaciment arqueològic i paleontológico situat en el terme municipal de Cúllar, en la província de Granada (Espanya). S'ubica geogràficament en el passadiç Cúllar-Chirivel, dins de la Depressió de Guadix-Basa.

El jaciment és un referent clau per a l'estudi de la transició entre el Pleistoceno inferior i el Pleistoceno mig en el sur de la península ibèrica. Alberga una rica colecció de fauna de grans mamífers i evidències de presència humana associades a indústria lítica del Modo 1 (Olduvayense), en una cronologia estimada entre 800 000 i 650 000 anys d'antiguetat.

Estratigrafia i context geològic

El jaciment se situa a una altitut de 964 m s. n. m., en una zona de depòsits llacustres i palustres pertanyents a l'antic sistema del paleolago de Basa. La sedimentación es caracterisa per una dinàmica cíclica que alternava fases de aigües altes i salines (en precipitació de carbonat en ambient llacustre) en fases de aigües baixes i dolces (ambient de pantà o palustre ric en matèria orgànica).

Encara que el depòsit presenta una homogeneïtat general, les investigacions han permés diferenciar tres nivells estratigráficos principals en génesis distinta:

• Nivell H (Inferior): Identificat en algunes interpretacions en els nivells I+J definits per M. A. Alonso (1991). Existix un debat historiográfico sobre si este nivell correspon a el "Lacustrine member" a on s'ubicaria l'hipotètic jaciment Cúllar-Basa 2, a on es varen citar esporàdicament restants de Equus caballus, encara que la seua existència com a jaciment diferenciat és dubtosa en l'actualitat.
• Nivell A (Paleocanales): És un nivell singular format per paleocanales en sediment de fracció arena, a diferència de les argila i rovines del restant del jaciment. Se sugerix que estos canals es varen originar en els relleus alpujárrides de l'este-surest i confluïen en les vores del paleolago. Des del punt de vista arqueològic, este nivell és crucial perque hauria actuat com a font de recursos abióticos (vores de quarsita i dolomía) disponibles per als homínits.
• Nivells intermijos: Constituïxen el gros del depòsit arqueopaleontológico. No es descriuen en una nomenclatura específica unificada, pero representen la reiteració dels cicles llacustres-palustres a on es varen acumular els restants faunísticos.

Història de l'investigació

El descobriment de Cúllar-Basa 1 va ser el resultat d'una série de troballes fortuïtes i prospeccions sistemàtiques iniciades en la década de 1970:

• 1971: Rafael Laso, veí de Cúllar, va entregar uns molar fòssils de Equus al paleontòlec Emiliano Aguirre, qui a la seua volta els va cedir al seu alumne Antonio Ruiz Busts per al seu estudi.
• 1973 (Descobriment i primera campanya): Motivat per les troballes prèvies i les cites de Mammuthus meridionalis en la zona, Ruiz Busts va explorar el sector oriental de la depressió, localisant el jaciment. Entre juliol i setembre va dirigir la primera excavació, recuperant més de doscentes peces.

• 1975 (Segona campanya): Es va realisar una excavació dirigida per l'antropòlec granadí Miguel C. Botella i coordinada per Ruiz Busts. Els resultats d'esta campanya permaneixen inèdits.
• 1987 (Tercera campanya): Va ser l'última intervenció oficial, codirigida per A. Ruiz Busts i la paleontòloga M.T. Alberdi. Es va excavar una planta de 48 m² i es varen registrar 326 peces.

Des de la finalisació dels treballs en 1987, el brot d'excavació va quedar expost al ras, sofrint processos d'erosió natural i espolis ocasionals.