Còdic de la Bíblia

El còdic de la Bíblia, també conegut com el còdic de la Torá, consistix en un supost còdic amagat en la Torá judeua (el Pentateuco de la Bíblia) i en atres llibres del Antic Testament que relata acontenyiments del passat, present i futur. Estos còdics són llegibles gràcies a unes regles de codificació que únicament poden aplicar-se al text en hebreu antic utilisant programes informàtics. El llibre El còdic secret de la Bíblia (1997) de Michael Drosnin va popularisar dita teoria.

Alguns dels més experts decodificadores han fet les seues pròpies proves i han trobat la veracitat de mensages amagats dins dels texts en la Bíblia^{cita requerida} front a uns atres que han negat dita possibilitat, entre els que s'inclou un dels majors estudiosos del còdic: Robert J. Aumann (Premi Nobel d'Economia en 2005^{cita requerida}).

Còdic

El método pel qual s'extrauen els mensages significatius és la Seqüència de lletres equidistants (ELS). Per a obtindre una ELS d'un text, es tria un punt de partida (qualsevol lletra) i una distància (un número, preferentment negatiu). Llavors, començant en el punt de partida, se seleccionen lletres del text equidistants, separades pel número que s'haja elegit per a la distància. Per eixemple, en l'oració: intre culls osados, les lletres en negreta llegides d'esquerra a dreta, separades per una distància de 4 lletres, formen la paraula ECOS. Els espais i els signes de puntuació es deuen ignorar.

A sovint vàries seqüències relacionades en el mateix tema poden aparéixer simultàneament en una série de lletres. Açò es deu a que es coloca el text en una matriu regular, en el mateix número de lletres en cada llínea, extraent despuix un rectàngul. En l'eixemple, es mostra part del Génesis (26, 5–10) en 21 lletres per llínea. Es mostren seqüències per a BIBLIA I CÓDIGO. Normalment solament faria falta mostrar un rectàngul més menut, com el que apareix dibuixat en la figura. En eixe cas hi hauria lletres que faltarien, pero és essencial que el número de lletres que falten siga el mateix per a cada parell de llínees adjacents. Si no, no es compliria la seqüència.

Si s'ordenen les lletres de Génesis 26:5-10 en una matriu de 21 columnes, es troben creuades les paraules "Bíblia" i "còdic". Hi ha mils de combinacions possibles.

Encara que s'haja mostrat un eixemple en anglés, per a fer una busca de forma correcta caldria usar el text bíblic en hebreu. Per motius religiosos, la major part dels defensors judeus del còdic usen solament la Torá (els cinc primers llibres de la Bíblia). Ademés, ya que les traduccions a qualsevol atre idioma (de les quals hi ha centenars de versions per a triar) no són el text original de la Bíblia, açò requeriria que es creguera en el creacionisme dels idiomes (per l'influència d'una entitat omnisciente, o gràcies a una cuidadosa construcció) de modo que seqüències tan complexes com les trobades en la Torá hebrea estigueren presents també en cada traducció. Una atra alternativa consistiria en admetre que les seqüències trobades pels estudiosos del còdic no siguen tan complexes o tan difícils de trobar com es diu.

Crítiques

La principal objecció contra El còdic secret de la Bíblia publicat per Michael Drosnin consistix que un model similar pot ser trobat en atres llibres a banda de la Bíblia. Encara que la provabilitat de trobar una seqüència en un lloc aleatori que responga a una paraula en significat siga baixa, hi ha tants punts de partida i distàncies possibles que és d'esperar que tals paraules apareguen encara que les paraules equidistants a tan sol dos o poques lletres de distàncies són casi impossibles de trobar i que es relacionen entre sí. En resposta a un desafiu explícit de Drosnin, qui va afirmar que solament la Bíblia podria contindre seqüències, el matemàtic australià Brendan McKay va trobar algunes seqüències similars en Moby Dick que contenien frases relacionades en acontenyiments moderns i que solament ell ha provat (no se sap la veracitat de les seues troballes perque no se sap que algoritmes use en el seu programa de decodificaació). Atres estudiosos, com el físic nortamericà Dave Thomas, varen trobar més eixemples en atres texts «la majoria Bíblies traduïdes». Ademés, Drosnin havia usat en ventaja la flexibilitat de la llengua hebrea, mesclant lliurement hebreu clàssic (sense vocals, a on les lletres I i W són estrictament consonants) en hebreu modern (a on I i W solen indicar les vocals I i O), aixina com les variacions en l'us de K i T, trobant el significat desijat.

Els defensors del còdic responen que les seqüències que apareixen en la Bíblia són d'algun modo millors que aquelles que han aparegut en atres llibres. També investiguen nous tipos de còdics per a poder enfrontar-se a la crítica. No obstant, en absència d'una mida objectiva de calitat i d'un modo objectiu de seleccionar cada prova, no és possible determinar si qualsevol observació concreta és significativa o no. Per això, la major part dels esforços dels escèptics es varen centrar en intentar refutar les reclamacions «científiques» de Witztum, Rips i Gans.

Com a forma de crítica a l'estudi estadístic, en 1997, a Doron Witztum, Eliyahu Rips i Yoav Rosenberg d'Israel, i a Michael Drosnin d'Estats Units se'ls va otorgar el Premi Ig Nobel de Lliteratura pel descobriment estadístic de que la Bíblia conté un còdic secret.

En 1999, McKay, junt en els matemàtics Dror Bar-Natan i Gil Kalai, i la sicòloga Maya Bar-Hillel, va publicar un document en Statistical Science a on proporciona una refutació de les investigacions de Witztum i Rips. Els seus punts principals eren:

• Les senyes usades per Witztum i Rips consistien en una llista de noms de rabinos hebreus. La llengua hebrea és flexible sobre que els noms propis poden variar, i cada rabino té vàries denominacions diferents (àlies i renoms), en lo que es deuria ser molt cuidadós sobre com triar cada nom. Després el resultat podria ser explicat reclamant que les senyes no varen ser triats correctament. Extret del document: «... les senyes estaven molt llunt d'estar clars, pel modo de realisar l'experiment. Més be el repertori d'opcions disponibles era enorme, sobretot en l'elecció dels noms dels rabinos encara que açò no explica com apareixen junts tantes senyes relacionades en els noms de cada u d'ells.»

• Hi ha proves indirectes de que les senyes, de fet, no varen ser arreplegats correctament; és dir, l'elecció dels noms i la seua forma d'escriure'ls va ser orientada d'algun modo per a que encaixara en el hipòtesis del còdic.

• Els intents de reproduir l'experiment no varen alcançar el mateix resultat. Extret del document: «Un problema tècnic que nos va dificultar l'investigació és que Witztum i Rips no nos han prestat els seus programes d'ordenador originals. Ni els dos programes distribuïts per ells, ni les nostres pròpies implementacions de l'algoritme tal i com apareix descrit en els documents de Rips i Witztum produïxen exactament les distàncies que es diuen.»

Posteriorment hi ha hagut un debat continu (vore enllaços al final de l'artícul).

L'experiment de Gans també ha rebut forts crítiques. Dissenyat pel matemàtic Barry Simon, varis intents de reproduir-ho varen donar resultats negatius. Finalment, un comité de l'Universitat hebrea, format per defensors i escèptics, es va dividir en dos grups que es varen ajudar d'experts independents per a recopilar les senyes. Ningú va trobar les evidències del fenomen que l'experiment original de Gans supostament sí havia trobat.

A destacar l'únic intent en la lliteratura que ha emulat el supòsit sifrat bíblic. En la novela 1305 Cuervos i Espases. El Còdic Templario de l'autor hispà-alemà Mark Schindler es troba un sifrat de mensages amagats tal com, segons Michael Drosnin, es troba en la Bíblia.

Profecies no complides

Com a eixemple d'això, caldria agregar que en este mencionat còdic amagat es va pronosticar un holocaust nuclear o una catàstrofe mundial en l'any 2006, lo que no va ocórrer encara que sí va haver una gran preocupació mundial pel cas d'atac atòmic per part de Corea del Nort.

Vore també

• Bibliomancia
• Biaix de confirmació
• Gematría
• Criptografia
• Pseudociencia