Còdic binario
El còdic binario és una codificació usada per a la representació de texts, o processadors d'instruccions de computadora, utilisant el sistema binario (sistema numèric de dos dígits, o bit: el "0" i el "1"). En informàtica i telecomunicacions, el còdic binario s'utilisa en la codificació de senyes, tals com cadenes de caràcters, o cadenes de bits. Per eixemple en el cas d'un CD, les senyals que reflectiran el "làser" que rebotarà en el CD i serà recepcionado per un sensor de distinta forma indicant aixina, si és un zero o un u.
En un còdic binario d'ample fix, cada lletra, dígit, o atres símbols, estan representats per una cadena de bits de la mateixa llongitut, com un número binario que, per lo general, apareix en les taules en notació octal, decimal o hexadecimal.
El còdic binario, utilisat en computadores digitals, està basat en un sistema numèric binario en el que solament hi ha dos estats possibles: apagat i encés, generalment simbolisats per 0 i 1 respectivament. Mentres que en un sistema decimal, que ampra 10 dígits, cada posició de dígit representa una potència de 10 (100, 1000, etc.), en un sistema binario cada posició de dígit representa una potència de 2 (4, 8, 16, etc.). Una senyal de còdic binario és una série de polsos elèctrics que representen números, caràcters i operacions a realisar. Un dispositiu cridat rellonge envia polsos regulars i components com els transistors s'encenen (1) o s'apaguen (0) per a passar o bloquejar els polsos. En còdic binario, cada número decimal (0–9) està representat per un conjunt de quatre dígits binarios o bits. Les quatre operacions aritmètiques fonamentals (suma, resta, multiplicació i divisió) es poden reduir a combinacions d'operacions algebraiques booleanas fonamentals en número binario.
Segons Anton Glaser, en el seu History of Binary and other Nondecimal Numeration, comenta que els primers còdics binarios es varen utilisar en l'any 1932: C.E. Wynn-Williams ("Scale of Two"), posteriorment en 1938: Atanasoff-Berry Computer, i en 1939: Stibitz ("excess three") el còdic en Complex Computer.
És freqüent també vore la paraula bit referida be l'absència de senyal, expressada en el dígit "0", o ben referida a l'existència de la mateixa, expressada en el dígit "1". El byte és un grup de 8 bits, és dir, en ell tenim 256 possibles estats binarios.
Característiques del còdic binario
[editar | editar còdic]Ponderació del còdic binario
[editar | editar còdic]La majoria dels sistemes de numeració actuals són ponderats, és dir, cada posició d'una seqüència de dígits té associat un pes. El sistema binario és, de fet, un sistema de còdic de numeració posicional ponderat. No obstant, alguns còdics binarios, com el còdic Gray no són ponderats és dir, no tenen un pes associat a cada posició. Uns atres, com el mateix còdic binario natural o el BCD natural sí ho són.
Distàncies
[editar | editar còdic]La distància és una característica solament aplicable a les combinacions binarias. La distància entre dos combinacions és el número de bits que canvien d'una a una atra. Per eixemple: si es tenen les combinacions de quatre bits 0010 i 0111 corresponents al 2 i al 7 en binario natural, es dirà que la distància entre elles és igual a dos ya que d'una a una atra canvien dos bits.
Ademés, en el concepte de distància es pot definir la distància mínima d'un còdic. Esta no és més que la distància menor que hi haja entre dos de les combinacions d'eixe còdic.
La distància és una característica que, ademés, solament s'aplica a les combinacions binarias. En resum, la distància entre dos combinacions és el número de bits que canvien d'una a una atra.
Autocomplementariedad
[editar | editar còdic]Es diu que un còdic binario és autocomplementario quan el complement a 9 de l'equivalent decimal de qualsevol combinació del còdic pot trobar-se invertint els valors de cada u dels bits (operació llògica unaria de negació) i el resultat seguix sent una combinació vàlida en eixe còdic. Esta característica s'observa en alguns còdics BCD, com el còdic Aiken o el còdic BCD excés 3. Els còdics autocomplementarios faciliten les operacions aritmètiques.
En un còdic binario d'ample fix, cada lletra, dígit, o atres símbols, estan representats per una cadena de bits de la mateixa llongitut, com un número binario que, per lo general, apareix en les taules en notació octal, decimal o hexadecimal.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Código binario» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.