Cèlula convectiva

Una cèlula convectiva, cèlula de tormenta, tormenta unicelular, tormenta monocelular o tormenta ordinària és una tormenta menuda, breu, dèbil i que pot estar acompanyada o no d'activitat elèctrica, sent l'unitat més chicoteta d'un sistema de tormentes, contant en una única corrent ascendent i descendent, organisades en un bucle convectivo.[1][2] Estes tormentes, impulsades comunament per la calor en vesprades d'estiu, es desenrollen i dissipen en aproximadament una hora o menys, i poden generar breus ramassades i llampades. En sistemes més complexos, múltiples cèlules poden interactuar entre sí.[3][4]
Característiques

En la seua etapa madura, les cèlules de tormenta consistixen en un núvol cumulonimbus. Es tracta de tormentes de curta duració, caracterisades per un cicló de vida de 20 a 60 minuts i poden estendre's horisontalment en un diàmetro de 5 a 10 quilómetros, lo que les fa relativament compactes.[3]
Les cèlules de tormenta generalment es formen per una cèlula de convecció en l'atmòsfera, és dir, per una massa d'aire càlida ascendent impulsada per la calor diürna, pero també poden formar-se en un llímit de fluix d'eixida generat per cèlules anteriors, donant lloc aixina a tormentes multicelulares o a sistemes convectivos de mesoescala.[4]
Les tormentes unicelulars en formar-se en ambients de nula o baixa cizalladura vertical, són de curta duració i no solen estar acompanyades de temps sever i el seu major risc són les llampades, les intenses precipitacions que poden aplegar a causar inundacions repentines i a voltes, poden precipitar graniç menut. En canvi, les tormentes multicelulares, formades per grups de cèlules que es desenrollen a lo llarc de la vora d'aire gelat per la precipitació, poden persistir vàries hores i produir graniç, vents forts i tornados dèbils. Per últim, les supercélulas són tormentes altament organisades formades en ambients en intensa cizalladura vertical, contant aixina en una corrent ascendent rotatòria, la qual les fa capaces de durar més d'una hora i generar fenomens severs com a tornados significatius, graniç gran i raches descendents destructives.[4][5][6]
Cicle de vida

El cicle de vida d'una tormenta unicelular, es dividix en tres fases distintives:[6]
- Formació: Dominada per una intensa corrent ascendent que favorix el creiximent vertical del núvol. A mida que s'intensifica, permet la condensació del vapor d'aigua, formant primer un cúmul congestus, i despuix un cumulonimbus quan apareixen cristals de gèl en el seu vèrtiç que s'estenen horisontalment en aplegar a la tropopausa. En esta etapa encara no hi ha precipitació.
- Madurea: Coexistència de corrents ascendents i descendents, marcant el pic d'activitat en els fenomens més intensos.
- Malbarat: Predomini de la corrent descendent, que interromp el suministrament d'aire càlit, duent al colapse de la tormenta en un lapsus de 10 a 20 minuts despuix de la seua madurea.
Referències
- ↑ «Dictionary.com | Meanings & Definitions of English Words» (en en). Dictionary.com. Consultat el 2025-07-03.
- ↑ «Thunderstorm cell». Glossary of Meteorology, Américan Meteorological Society.. Consultat el 2025-07-03.
- ↑ 3,0 3,1 «Thunderstorms | Center for Science Education». scied.ucar.edu. Consultat el 2025-07-03.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Thunderstorm Types» (en en-us). NOAA National Severe Storms Laboratory. Consultat el 2025-07-03.
- ↑ «Different Types of Thunderstorms» (en en-us). Charlie's Weather. Consultat el 2025-07-03.
- ↑ 6,0 6,1 «Forecasting severe convective storms». www.estofex.org. Consultat el 2025-07-03.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Célula convectiva» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.