Sistema convectivo de mesoescala
.gif){kind=link}
Un sistema convectivo de mesoescala (SCM) és un complex de tormentes que s'organisa a una escala major que les tormentes individuals pero menor que els ciclons extratropicales, i que normalment persistix durant vàries hores o més. El patró general de núvols i precipitacions d'un sistema convectivo de mesoescala pot tindre forma redona o llineal, i inclou sistemes meteorològics com a ciclons tropicals, llínees de borrasca, events de neu d'efecte llac, baixes polars i complexos convectivos de mesoescala (CCM), i generalment es forma prop de fronts meteorològics. El tipo que es forma durant l'estació càlida sobre terra s'ha observat en Amèrica del Nort i del Sur, Europa i Àsia, en un màxim d'activitat durant les últimes hores de la vesprada i la nit.
Les formes de SCM que es desenrollen en els tròpics utilisen la Zona de Convergència Intertropical (ZCIT) o les vaguadas monsòniques com a foc per al seu desenroll, generalment dins de l'estació càlida entre primavera i autumne. Una excepció és la de les bandes de neu d'efecte llac, que es formen pel desplaçament d'aire fret a través de masses d'aigua relativament càlides, i es produïxen des de l'autumne fins a la primavera. Les baixes polars són una segona classe especial de SCM que es formen en latitut altes durant l'estació freda. Una volta que el SCM d'orige mor, pot produir-se el desenroll posterior de tormentes en conexió en la seua vórtice convectivo de mesoescala remanente (VCM). Els sistemes convectivos de mesoescala són importants per a la climatologia pluviométrica d'Estats Units sobre les Grans Planures, ya que aporten a la regió aproximadament la mitat de les seues precipitacions anuals de l'estació càlida.[1]
Definició
[editar | editar còdic]Els sistemes convectivos de mesoescala són regions de tormentes elèctriques que poden tindre forma redona o llineal, de l'orde de 100 quilómetros (62 el meu) o més de diàmetro en una direcció, pero més menudes que els ciclons extratropicales,[2] i inclouen sistemes com a ciclons tropicals, llínees de borrasca i complexos convectivos de mesoescala (CCM), entre uns atres. CCM és un terme més general que inclou sistemes que no satisfan els criteris més estrictes de tamany, forma o duració d'un CCM. Tendixen a formar-se prop dels fronts meteorològics i es desplacen cap a zones de difluencia de gruixa de 1000-500 mb, que són àrees a on s'amplia el gradient de temperatura de nivells baixos a mijos, lo que generalment dirigix els cúmuls de tormentes cap al sector càlit dels ciclons extratropicales, o cap al equador dels fronts càlits. També poden formar-se a lo llarc de qualsevol zona convergent dels tròpics. Segons un estudi recent, tendixen a formar-se quan la temperatura de la superfície varia més de 5 graus entre el dia i la nit.[3] La seua formació s'ha observat en tot lo món, des del front de Meiyu, en l'extrem oriental, fins als tròpics profunts.[4]
Tipos de tormentes i nivells d'organisació
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Tormenta.
Existixen quatre tipos principals de tormentes elèctriques: monoceldas, multiceldas, en llínea de borrasca (també cridada llínea multicelda) i superceldas. El tipo que es forma depén de l'inestabilitat i de les condicions relatives del vent en les distintes capes de la atmòsfera («cizalladura del vent»). Les tormentes de monoceldas es formen en entorns de baixa cizalladura vertical del vent i duren només 20-30 minuts. Les tormentes elèctriques organisades i els cúmuls/llínees de tormentes elèctriques poden tindre cicles de vida més llarcs, ya que es formen en entorns en suficient humitat i una important cizalladura vertical del vent (normalment superior a 25 nucs (13 m/s) en els 6 quilómetros (3,7 el meu) més baixos de la troposfera)[5]), lo que favorix el desenroll de corrents ascendents més fortes, aixina com diverses formes de temps sever. La supercelda és la més forta de les tormentes i sol estar associada a la formació de graniç, vents forts i tornats.
Valors d'aigua precipitable superiors a 31,8 milímetros (1,25 in) favorixen el desenroll de complexos tormentosos organisats.[6] Aquells en precipitacions intenses solen tindre valors d'aigua precipitable superiors a 36,9 milímetros (1,45 in).[7] Per al desenroll de convecció organisada solen ser necessaris valors de CAPE ascendents superiors a 800 J/kg.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Journal of Climate.32(5)
- 1591–1606.ISSN 0894-8755.doi:10.1175/JCLI-D-18-0559.1.Consultat el 2024-09-29.
- ↑ «AMS Glossary». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 6 de juny de 2011. Consultat el 2024-09-30.
- ↑ npj Climate and Atmospheric Science.doi:10.1038/s41612-020-00132-z.
- ↑ University Corporation for Atmospheric Research.Consultat el 30 de setembre de 2024.
- ↑ John Wiley & Sons, Ltd.
- ↑ Bull. Amer. Meteor. Soc.
- ↑ University of Missouri-Columbia.
- ↑ John Wiley & Sons, Ltd..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistema convectivo de mesoescala» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.