Cáunace

Cáunace sumerio vestit per Ebih-II en la Estàtua del superintendente Ebih II. Periodo Dinàstic Arcaic (2400  a. C.)

El cáunace  (Plantilla:Lang-grc o Plantilla:Lang-grc; en acadio𒌆𒄖𒅘𒆪 ^TÚGGU-NAK-KU) o pérside  és un mant de llana associat en l'antiga Mesopotamia i Pèrsia. Es teixia en un patró de mechones que sugerix la superposició de pétals o plomes, ya fora coser nucs en la penyora o teixint nucs en la tela.

Antecedents

L'orige d'este vestit es remonta a la civilisació sumerio que existia abans de l'any 4000 a. C. El Periodo Dinàstic Arcaic entre el 2700 i el 2350 a. C. va estar marcat per l'alta cultura. El vestit era una penyora unisex que duyen tant hòmens com a dònes. La falda era de zalea (vellón, cuiro d'ovella) i es duya en la pell volteada cap a dins i en mechones ornamentados com una cresta dentada sobre la llana. S'usava en forma de falda envolvente nugada i duta des de la cintura fins als genolls. Els sirvientes i soldats duyen les penyores més curtes, mentres que les persones d'alt ranc duyen les més llargues, i la falda a sovint aplegava fins a baix dels turmells. La part superior del cos estava coberta en un atre mant de zalea estesa pels muscles, o be estava nueta. Va ser al voltant de l'any 2500 a. C. quan la penyora de cuiro d'ovella va ser reemplaçada per un teixit de llana teixida; no obstant, la part del mechón del vestit es va continuar en forma de "«coser mechones en la penyora o teixir nucs en la tela»". En grec antic es va cridar a este vestit kaunakes. Este tipo de vestit apareix en escultures i mosaics d'esta época.

Història

Relleu votivo d'Ur-Nanshe, rei de Lagash, Periodo Dinàstic Arcaic III (2550-2500 a. C..), en totes les figures vestides en cáunaces.

En una image sumerio datada entre l'any 2900 i el 2600 a. C., el vestit es duya com una faixa, que era una simple pell de vellón utilisada com un mantón per al cos pero que conservava la part del faldón. En algunes imàgens el envolvente cobria el cos creuat sobre el muscle esquerre. Despuix del descobriment del teixit, es varen dissenyar cáunaces en mechones de llana coser en la tela per a «simular la pell de llana rullada», un teixit rústic fet de pell d'ovella, camello o cabra fabricada en forma de chal o falda anomenada «manta grossa» que va evolucionar per a adaptar-se a les severes condicions climàtiques del territori del Imperi babilònic.

Es creu que els cáunaces, com vellón de moda, encara que no es mencionen abans del 300 a. C., podrien remontar-se al 400-300 a. C. Durant el periodo grec d'Aristófanes la penyora estava feta de pèl de cabra o llana a l'estil d'un pesat mant o capa. A l'Egipte copto, i no a Mesopotamia, se li atribuïx el disseny original del tapís teixit en llarcs bucles o fils de llana eixints. La seua fabricació va evolucionar fins a convertir-se en cáunaces quan el disseny del floc teixit va començar a reflectir el vellón i la pell originals i se li va donar forma de mant. S'usaven durant el hivern com chal sobre els muscles, i durant l'estiu s'adaptaven com a falda. A lo llarc dels sigles, molts dissenys varen evolucionar en mànegues, després les variants es varen fer en tela en lloc de vellón, i finalment, va evolucionar de nou a una esclavina sense mànegues.

Cáunace de Bactria expost en el Museu del Louvre.

En Atenes, inicialment es va pensar que el vestit era d'orige persa, pero més vesprada va aplegar a ser identificat com una penyora babilònica, ya que coincidia en les pràctiques textils del noreste de Mesopotamia. Part de la confusió va sorgir de la denominació de la penyora, perque la paraula raïl és llingüísticament més propenca al iraní que al idioma babilonio. El vestit també va ser utilisat per un actor de teatre en una escena dramàtica en Les avespes d'Aristófanes en Atenes, ya que el disseny del vestit exòtic s'adaptava a l'efecte dramàtic en vista de que era «visualment distintiu», pesat i en menuts mechones decoratius. Els atenienses creïen que els cáunaces eren d'orige persa i no de Babilonia, en l'enteniment de que el vestit era un artícul d'exportació i que podia haver segut originat en Anatolia (Cilicia o Frigia), el Llevant (Fenicia o Síria) o Mesopotamia (Babilonia), que formaven part del Imperi aqueménida en el V

Bibliografia

• (1971) studies in ancient technology (en anglés), Brill Archive, p. 9.
• Miller (2004). Athens and Pèrsia in the Fifth Century BC: A Study in Cultural Receptivity (en anglés), Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-60758-2.
• Tortora, Phyllis G.; Eubank, {{{nom2}}} (2010). Survey of Historic Costume, Nova York: A&C Black. ISBN 978-1-56367-806-6.