Butros Butros-Ghali

Butros Butros-Ghali

Butros Butros-Ghali (en àrap: بطرس بطرس-غالي [Buṭrus Buṭrus-Gālī]; El Caire, 14 de novembre de 1922-Guiza, 16 de febrer de 2016) va ser un advocat i diplomàtic egipcíac. Va ser el 6.º secretari general de les Nacions Unides entre l'1 de giner de 1992 i el 31 de decembre de 1996, durant un periodo que va coincidir en vàries crisis mundials, inclosa la desintegració de Yugoslàvia i el genocidi de Ruanda. Despuix es va eixercitar com el primer secretari general de la Francofonía de 1997 a 2002.

Infància i educació

Boutros Boutros-Ghali va nàixer en El Caire el 14 de novembre de 1922 en el sí d'una important i ben posicionada família copta. El seu pare, Yusuf Butros Ghali, era fill de Butros Basha Niruz Ghali, primer ministre egipcíac entre 1908 i 1910. La seua mare, Safela Mikhail Sharubim, era filla de Mijaíl Sharubim (1861-1920), un destacat servidor públic i historiador. El chiquet va ser criat per una passejadora eslovena, una de les cridades Aleksandrinke; estava més prop de Milena, "el seu inevaluable amiga i confident", que de la seua pròpia mare. Ademés, varis dels seus tios i primers havien treballat o treballaven també per al govern. Des de que era un chiquet es va donar per fet de que seguiria la tradició familiar de servici públic.

Boutros-Ghali es va graduar en dret en l'Universitat d'El Caire en 1946. Va rebre un doctorat en dret internacional de la Facultat de Dret de l'Universitat de París i un diplomar en relacions internacionals de l'Institut d'estudis polítics de París en 1949. Durant 1949-1979, va ser nomenat professor de dret internacional i relacions internacionals en l'Universitat d'El Caire, càrrec en el que es va mantindre durant 28 anys entre 1949 i 1977. Va assumir la funció de president de la Societat Internacional de Dret d'Egipte en 1965 i la de president del centre d'estudis polítics i estratègics Al-Ahram en 1975; i president de la Societat Africana d'Estudis Polítics en 1980. Va ser becari d'investigació Fulbright en l'Universitat de Columbia de 1954 a 1955, director del Centre d'Investigació de l'Acadèmia de Dret Internacional de L'Haya de 1963 a 1964 i professor invitat en la Facultat de Dret de l'Universitat de París de 1967 a 1968. En 1986 va rebre un doctorat honorari de la Facultat de Dret de l'Universitat d'Uppsala, Suècia. També va ser Rector Honorari de l'Institut de Graduats d'Estudis de la Pau, una branca de l'Universitat Kyunghee de Seül. Va editar algunes revistes com la semanal “Al-Ahram al-Iqtisadi” o la trimestral “Al-Syassa al-Dawliah” (La Política internacional).

Trayectòria política

Va començar la seua carrera política en 1974 unint-se al Comité Central de l'Unió Àrap socialista abans de convertir-se en ministre d'Assunts Exteriors d'Egipte, càrrec que ocuparia entre 1977 i 1991 durant les presidents d'Anwar el-Sadat i Hosni Mubarak. Era conegut per recolzar una relació pacífica en l'estat d'Israel i en octubre de 1977 va acompanyar al president Sadat a visitar el país hebreu, lo que suponia el reconeiximent de fet d'est, alguna cosa sense precedents en el món àrap. Esta visita va donar pas a una llarga negociació durant 16 mesos que va culminar en la firma del acorde de Camp David entre Israel i Egipte en el beneplàcit dels Estats Units. Butros-Ghali va jugar un paper important en la firma d'este acort per la seua posició pacífica i el seu càrrec com a ministre d'assunts exteriors. La firma d'este acort suponia posar fi a una relació hostil entre abdós països i una millora en les relacions comercials entre abdós països. Israel abandonaria la península de Sinaí, ocupada des de 1967, i Egipte reconeixeria l'existència de l'Estat d'Israel i mantindria una baixa presència militar en la zona.

Erro al crear miniatura:

Península del Sinaí despuix dels acorts de Camp David

Egipte va ser el primer país en establir una relació pacífica duradora en l'estat d'Israel, açò va originar certa animadversión entre els països àraps que va ser aïllada de la Lliga Àrap i la sèu de la qual es va desplaçar d'El Caire a Tunis. Egipte va ser acusat d'aïllar la qüestió palestina en favor de la pau, alluntant-se de la posició àrap. Sadat va rebre el premi Nobel de la Pau en 1978 i va ser assessinat en 1981 per extremistes islàmics que li consideraven un traïdor. El polític copto va liderar vàries delegacions a l'Organisació per a l'Unitat Africana i trobades francoafricanos. Va viajar a tots els països africans i va ser clau de forma extraoficial en la lliberació de Nelson Mandela en 1990. La seua carrera política nacional es va estancar com a ministre d'Assunts Exteriors i vice primer ministre per la seua condició religiosa (cristià-copta) i la tradició de reservar este lloc a musulmans. A pesar d'açò, l'assegurava en vàries entrevistes no haver sofrit mai discriminació per ser copto, no que no hi haguera discriminació, sino que el per la posició de la seua família mai la va sofrir cal resaltar que per llavors estava casat en la judeua Leia Maria Butros-Ghali.

Bibliografia

• “Boutros Boutros-Ghali. Pau, desenroll i mig ambient”. Nacions Unides, Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el caribe. Santiago de Chile, 1992.
• «Discurs del Secretari General de les Nacions Unides en ocasió del Congrés de Dret Internacional Públic».I Congrés de les Nacions Unides sobre Dret Internacional Públic.Nova York:ISSN 1515-3371.Consultat el 18 de febrer de 2016.
• BOUTROS GHALI, Youssef. A Coptic Narrative in Egypt: A Biography of the Boutros Ghali Family, Bloomsbury Publishing, 2016.