Anar al contingut

Butia noblickii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


La palmera de Bonpland o yatay de Bonpland (Butia noblickii) és una espècie del gènero Butia de la família de les palmeres (Arecaceae). És una palma carismàtica i en perill d'extinció, endèmica d'un chicotet sector del tròpic d'Argentina.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Esta palmera és un endemisme de la mesopotamia en el nordest argentí, a on es distribuïx exclusivament en una franja estreta de 100 km de llarc composta per médanos i camps arenencs pròxims al riu Uruguay, en el surest de la província de Corrents, entre les localitats de Yapeyú (en el departament Sant Martín) i Bonpland (en el departament Passe dels Lliures). Es fa #present generalment en forma d'individus aïllats o en menuts grups; en les afores de la ciutat de Pas dels Lliures es troben poblacions denses i focalizadas formant palmares en uns 10 arenals, estenent-se fins al «Camp General Ávalos», en Bonpland. Una chicoteta població és conservada en dos arenals de la reserva Tres Cerros —d'una superfície de 770 ha—, àrea protegida que integra la Ret Hàbitat de Reserves, i és propietat de les empreses Forestal Argentina i MASISA.

Taxonomia i característiques

[editar | editar còdic]

Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 2012 pels botànics Deble, J.N.C.Marchiori, F.S.Alves i A.S.Oliveira.[1]

Pertany al mateix grup d'espècies que integra Butia yatay, en raó de posseir flors femenines relativament grans i contar en un endocarpi més llarc que ample.

Característiques

[editar | editar còdic]

La seua existència va passar desapercebuda fins a la segona década de el XXI, en raó de ser similar en aspecte a les espècies també correntinas Butia paraguayensis i Butia yatay; la revisió de l'eixemplar tipo d'esta última va permetre reconéixer-la com a nova espècie.[2]

Es caracterisa per particularitats en les dimensions i forma de les flors femenines; també per les bràctees pedunculares de consistència leñoso-papiráceas, les que conten en una gruixa d'1,8 a 2 mm . De la brasileña Butia quaraimana se separa, ademés de per la espata leñosa-papirácea, pel tamany del , les dimensions i forma de les fulls pinnadas, i per l'altura del estípite. Atres diferències es troben en les flors femenines, les que són més menudes, i en forma largamente ovadoturbinada, aixina com per la menor cantitat de raquillas en l'inflorescència.[1]

Etimologia

El nom genèric Butia prové del nom vernàcul donat en Brasil als membres d'este gènero.[3] El nom específic noblickii rendix honor al llinage del botànic nortamericà (especialiste en Arecaceae) Larry Noblick, pel fet d'haver va reconéixer que una exsiccata correntina contenia provablement una espècie encara no descrita, la que resultaria ser esta espècie.[1]

Conservació

[editar | editar còdic]

Les poblacions d'esta palmera es veuen afectades pel desenroll agropecuario del seu hàbitat, en especial pel cultiu intensiu de melons d'Alger, la producció de ganado vacú i per l'activitat forestal en pins i eucaliptos, lo que marca una tendència de gradual disminució poblacional. Dels 10 arenals que conten en palmares d'esta espècie, 3 estaven en 2013 preparats per a ser cultivats. Segons els criteris d'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN), esta espècie deu classificar-se en la categoria de: «En perill d'extinció».[1]

Una de les poblacions més importants d'esta palmera —la que contindria un estimat de 20 000 eixemplars— se situa en un arenal de la costa del riu Uruguay pertanyent a l'establiment ganader «Virápitá», en Bonpland, i propietat de la societat anònima «Emprendimientos Don Nicolás S.A.». La Fundació Hàbitat i Desenroll va contactar als directius d'esta empresa agropecuaria per a informar-los sobre la singularitat del lloc i l'importància de preservar-ho.[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 (2012).«O tipo de Butia yatay (Mart.) Becc. i descrição de uma espècie nova do gênero».Balduinia.(35)
    1-18.
  2. 2,0 2,1 Palmera de Bonpland (Butia noblickii). [1] archivat en Wayback Machine. (pdf) Fundació Hàbitat i Desenroll.
  3. Quattrocchi, Umberto (2000). [2], CRC Press, p. 389. ISBN 978-0-8493-2675-2.