Anar al contingut

Bruixes de Laspaúles

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Bruixes de Laspaúles fa referència a les vintiquatre dònes torturades i eixecutades en la localitat de Laspaúles (Osca, Espanya) en 1593,[1] despuix de ser acusades de supostes pràctiques de bruixeria.[2]

Història

[editar | editar còdic]
Un dels llocs de tortura i apedregament de les bruixes

Este episodi de l'història oscense va eixir a la llum en 1981, quan el retor d'esta localitat, Dumenge Pujaves, va trobar entre 1000 i 1200 manuscrits amagats en el campanar de l'iglésia. Els texts varen ser enviats a l'Universitat de Heidelberg per a ser analisats i verificar la seua autenticitat. En ells, es descrivia cóm s'acusava a les dònes d'enverinament dels veïns, del rapte i assessinat de chiquets en fins rituals, de la fabricació d'ungüents prohibits, aixina com de desenterrar cadàvers per a obtindre ingredients per als seus verins.[3] Ademés, apareix un document datat el 19 de febrer de 1593 en el que es relata cóm es varen produir els ajusticiamientos i els quatre dies d'ahorcamientos colectius, fet que és descrit per l'investigador Carlos Garcés en la seua obra La mala semilla.[4]

Segons va relatar Garcés en el programa televisiu Quart Mileni, existia "la creència de que les bruixes eren una secta de adoradoras del diable i que es dedicaven fonamentalment a causar mal. En varis d'estos processos, s'acusa a estes dònes de reunir-se de nit en el dimoni, que adquirix distintes formes en estos processos".[5] L'obra de Garcés sosté que les zones en les que la cridada caça de bruixes es va produir en major intensitat varen ser Aragó i Catalunya, i no el País Vasc i Navarra, com sosté la creència popular. Les protagonistes del seu llibre eren majoritàriament sanadoras o curanderas a les que es culpava de qualsevol desgràcia que ocorreguera, com una mala collita o un decés inesperat. Segons este investigador, només en la província d'Osca varen ser aforcades o cremades en la foguera unes 120 dònes entre 1461 i 1645.

Tortura i eixecució

[editar | editar còdic]

Abans de la celebració dels juïns, les dònes varen ser torturades en la finalitat d'extraure'ls una confessió. El método de tortura habitual que es troba documentat en estos enjuïciaments consistia en nugar les seues mans a l'esquena de les dònes, per a després ser penjades d'una corda subjecta a una polea en el sostre. En alguns casos se'ls penjava ademés una pedra que intensificava el dolor. La primera eixecució documentada va tindre lloc el 4 de març de 1592. Els ahorcamientos es varen eixecutar en el Rodero de Sant Roc, un montícul propenc a Laspaúles que permetia als veïns observar la massacre des del propi poble.[5]


L'assessinat d'estes dònes és explotat en fins turístics en el Parc temàtic Bruixes de Laspaúles. En la mateixa localitat es troba el Museu de la Tortura, que conta en fins a 60 reproduccions d'instruments de martiri dissenyats per a quebrar la voluntat de les persones acusades de bruixeria o de herejías.

En el moment en el que estes dònes varen ser aforcades, el poble estava debatent si es devia o no mantindre la condena a mort de les dònes acusades de bruixeria. Despuix d'este debat, l'alcalde de Laspaúles ajustició a les 24 encausades, aforcant-les en la plaça pública despuix de haver segut torturades. Una volta assessinades, les dònes eren enterrades i llapidades, deixant aixina la fossa de les bruixes plena de pedres per a que foren fàcilment reconeixibles en tota la vall.cita requerida

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «[1]». Consultat el 2 de novembre de 2017 (en ES).
  2. «La caça de bruixes en Osca des del sigle XV, en un llibre». heralt.és. Consultat el 1 de novembre de 2017.
  3. «[2]». Consultat el 2 de novembre de 2017.
  4. Garcés Manau (2013). La mala llavor (en és), Tropo Editors. ISBN 978-84-96911-42-0.
  5. 5,0 5,1 «[3]». Consultat el 1 de novembre de 2017.


Referències

[editar | editar còdic]