Bronze d'Alcántara
.jpg){kind=link}
El bronze d'Alcántara (Tabula Alcantarensis) és una placa en bronze en inscripció en llatí de l'any 104 a. C., trobada en la finca de Castillejo de l'Orde, dins del terme municipal espanyol d'Alcántara, en la província de Càceres. Arreplega la rendició incondicional ("deditio") davant els romans del poble indígena dels seanocos, que habitaven el castre de Villasviejas en una zona intermija entre el territori dels lusitans i el dels vetones. Es conserva en el Museu de Càceres.
La placa està en perfecte estat encara que apareix mutilada verticalment en la dreta. Actualment medix 215 mm de llarc per 19,3 mm d'alt i pesa 1722 g. Les lletres medixen 8-10 mm d'alt.
Transcripció del text en llatí i traducció
[editar | editar còdic]La transcripció és:
Comentaris
[editar | editar còdic]El Bronze d'Alcántara, també cridat Deditio d'Alcántara, que actualment es conserva en el Museu de Càceres, va ser trobada l'any 1983 en l'interior del recint amurallado d'un poblat prerromano, possiblement vetón o lusitano, cridat Castillejo de Villavieja, antiga finca de l'Orde d'Alcántara, situat a uns 7 km al suroest d'Alcántara, en el terreny circundado per un profunt meandre encaixat del riu Jartín, afluent del riu Tajo pel seu marge esquerra. El Castillejo de Villavieja o de l'Orde està situat en un lloc estratègic, podent apreciar-se en la fotografia aérea un possible vau en el riu Tajo a uns 2 km de distància d'este enclavament, que podria haver facilitat l'expansió dels lusitans cap al surest abans de la construcció del pont d'Alcántara.
El bronze es troba en perfecte estat de conservació; pero l'epígraf apareix fragmentat en sentit vertical en la seua part dreta. Açò fa que la paraula SEANO que identifica al poble que ocupava el castre es trobe partida, en lo que desconeixem el nom complet i, ademés, no tenim tampoc referències en les fonts sobre la base d'este gentilici.
El document conté l'acte de rendició del poble dels seanos al governador de l'Ulterior Lucio Caesio, durant el consulat de Cayo Mario i Cayo Flavio Fimbria, ratificant la dominació romana en la zona del Tajo en 104 a. C. ben palés des de mediats d'este sigle. El final de Viriato en 139 a. C. hauria significat el domini romà per tota Lusitania i Vettonia situades al sur del Tajo, no obstant, la sumissió dels pobles lusitans va deure seguir un procés prou llent per les seues contínues rebelions posteriors.
Cap la possibilitat de que el "populus Seano" no es llimite solament als habitants del oppidum a on es trobava el document, sino que incloguera ademés a tots els poblats fortificados que apareixen en la zona més immediata al voltant del Castillejo de Villavieja de l'Orde situats en les empinats Riberos de les màrgens del Tajo i de la seua encaixada ret fluvial subsidiària.
La relativa importància dels testimonis materials transmesos i el protagonisme del populus dels Seano en el document permeten supondre que es tractava d'un grup humà mijanament important, que deuria trobar-se entre les comunitats lusitanes contribuents a la construcció dos sigles despuix del pont romà d'Alcántara i citades en les inscripcions perdudes d'esta obra pública.
Les excavacions arqueològiques realisades en el lloc de la troballa han descobert parcialment la planta d'un poblat, en varis recints amurallados i un tipo d'urbanisme en vivendes de planta rectangular, zócalos de pissarres i cobertes vegetals amalgamadas en argila. Els estudis realisats en els materials numismàtics i de les seues dos necròpolis nos indiquen que el oppidum va estar habitat des de el IV fins a l'época de Juliol César, sent abandonat en crear-se els primers núcleus urbans com el de la Colónia Norba Caesarina, actual Càceres, i posteriorment repoblat de modo circunstancial a finals del Baix Imperi.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- R. López Melero, S. García Jiménez et al., El Bronze d'Alcántara, Gerión,2, 1984. Ed. Universitat Complutense. Madrit
- L.A. García Moreno, «Reflexions d'un historiador sobre el Bronze d'Alcántara», Memòries del Seminari d'Hª Antiga I, Universitat d'Alcalà, 1987.
- M. Almagro Gorbea i A. Martín Bravo, Castros i Oppida en Extremadura, Editorial Complutense, extra n.º 4, 1994
- Ana M.ª Martín Bravo, «Els Orígens de Lusitania», Real Acadèmia de l'Història, BAH-2, Madrit, 1999
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bronce de Alcántara» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.