Briza maxima

L'espècie Briza maxima, coneguda per noms vulgars com a llàgrimes, pendents, tembladera o boletes de bou, és una espècie del gènero d'herbes anuals de la família de les poàcees, és nativa de les zones templades de l'hemisferi nort.
Descripció
La B. maxima és una herba anual d'àmplia distribució, de fins a 70 cm, que presenta fulles envainantes en lígula membranosa.
l'inflorescència es troba en panícula laxa, les seues espiguetes de 9 a 26 mm, en 8 fins a 20 flors, en 2 glumes subiguales, menors que les flors. Els seus espiguetes pengen i tremolen en qualsevol lleu oraget d'aire. Les espiguetes són molt amples, tenen textura membranosa i recorden vagament a chicotets insectes. Les flors en lema cordada en la base, mútiques i en 3 estams.
Localisació
Nativa de l'hemisferi nort Europa, es troba com a planta invasora en la Patagonia Argentina.
Propietats
Usada en la Teràpia floral californiana.[1]
Taxonomia
Briza maxima va ser descrita per Carles Linneo i publicada en Species Plantarum 1: 70. 1753.[2]
Briza: nom genèric que es referix a que les més lleus oragets d'aire mouen les seues inflorescència en una tremolació.
maxima: epítet que procedix del llatí maximus, que significa més gran, aludint al major tamany de les espiguetes respecte a atres espècies del gènero.
- Briza capensis Schrank
- Briza dalmatica Gand.
- Briza gracilescens Gand.
- Briza grandis Salisb.
- Briza major C.Presl
- Briza microclada Gand.
- Briza monspessulana Gouan
- Briza montana Brouss.
- Briza portenschlagii Gand.
- Briza pulchella Kunth
- Briza pulchella Kunth ex Steud.
- Briza rubens Poir.
- Briza rubra Lam.
- Macrobriza maxima (L.) Tzvelev
- Poa maxima (L.) Cav.[3]
Noms comuns
Castellà: ballarines, briza, cabecilla, caracolillos, cascavell, cascabelitos, corazoncillos, cors, cupidillos grans, estanca-sanc, llàgrimes, llàgrimes de la Verge, pendents, pendents de la Reina, tembladera, tembladeras, trembladera, zarcillitos, circells, zarzillitos.[4]
Referències
- ↑ «Briza maxima». Plantes útils: Linneo. Archivat des de l'original, el 23 de novembre de 2010. Consultat el 12 de novembre de 2009.
- ↑ «Briza maxima». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 6 de febrer de 2013.
- ↑ Briza maxima en PlantList
- ↑ «Briza maxima». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 20 de giner de 2010.
Bibliografia
- Adams, C. D. 1972. Fl. Pl. Jamaica 1–848. University of the West Indies, Mono.
- AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Données des Plantes à Fleurs D'Afrique.
- Baeza, C. M., T. F. Stuessy & C. Marticorena. 2002. Notes on the Poaceae of the Robinson Crusoe (Juan Fernández) Islands, Chile. Brittonia 54(3): 154–163.
- Bor, N. L. 1960. Grass. Burma, Ceylon, Índia & Pakistan i–xviii, 1–767. Pergamon Press, Oxford.
- Davidse, G., M. Sousa Sánchez & A. O. Chater. (eds.) 1994. Alismataceae a Cyperaceae. Fl. Mesoamer. 6: i–xvi, 1–543.
- Edgar, I. & H. I. Connor. 2000. Gramineae. Fl. New Zealand 5: 1–650.
- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
- Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
- Gibbs Russell, G. I., W. G. Welman, I. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
- Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
- Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Briza maxima» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.