Brigada «Almogávares» VI de Paracaigudistes
 |
Est artícul o secció sobre Militar y Paracaigudista necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! Per ara no estem classificant els artículs per a wikificar per Militar. Per favor, tria una categoria d'artículs per wikificar d'. Per ara no estem classificant els artículs per a wikificar per Militar. Per favor, tria una categoria d'artículs per wikificar d'. |
La Brigada "Almogávares" VI de Paracaigudistes, fins a agost de 2020 Brigada Orgànica Polivalent "Almogávares" VI de Paracaigudistes (BOP PAC VI), popularment Brigada Paracaigudista o BRIPAC i abans de 2015 Brigada d'Infanteria Llaugera Paracaigudista "Almogávares" VI és una força aerotransportada i unitat d'èlit del Eixèrcit de Terra espanyol. La BRIPAC és una brigada polivalent (una unitat integrada per al voltant d'uns tres mil efectius de diferents branques) que va pertànyer des de 2015 fins a mediats de 2020 a la Divisió «Castillejos»[1] i des de setembre de 2020, frut d'una nova reorganisació del Eixèrcit de Terra espanyol, s'enquadra en la Divisió «Sant Marcial»
La BRIPAC està organisada en:
- Quarter General
- Batalló del Quarter General (BON CG BOP PAC)
- Regiment d'Infanteria «Nàpols» n.º 4, de Paracaigudistes: Primera Bandera d'Infanteria Paracaigudista «Roger de Flor» I/4 i Bandera d'Infanteria Protegida «Roger de Lauria» II/4
- Regiment d'Infanteria «Saragossa» n.º 5: Bandera d'Infanteria Protegida «Ortiz de Zárate» III.
- Regiment de Cavalleria "Lusitania" n.º 8
- Grup d'Artilleria de Campanya Paracaigudista VI (GACAPAC)
- Batalló de Sapadors Paracaigudistes VI (BZPAC VI)
- Grup Llogístic VI (GL VI)
És una unitat llaugera preparada per a operar darrere de les llínees enemigues i per tant, dispondrà dels mijos necessaris per a actuar de forma autònoma, sense dependre dels respals de fòc que eventualment pogueren aplegar de les llínees pròpies. La seua capacitat d'assalt aéreu, no obstant, llimita de manera evident el tipo de mijos que pot desplegar, pero la seua transformació en brigada orgànica polivalent ha significat l'incorporació de vehículs blindats de cavalleria, l'adició també de vehículs blindats a dos de les seues banderes d'infanteria, i la d'obuses de 155 mm en el seu grup d'artilleria; fins a llavors, la Brigada Paracaigudista amprava solament els canons llaugers de 105 mm Light Gun (L-118 i L-119), de fabricació britànica, com a respal de fòc; aixina mateix, per a repelir un eventual atac de mijos acorazar enemics dispon dels missils anticarro TOW i MILAN complementats i posteriorment substituïts pel Spike. Com a missils antiaèreus conta en els missils de fabricació francesa Mistral sobre afuste individual o doble.
Història
.JPG)
La creació de les Forces Paracaigudistes del Eixèrcit de Terra espanyol es remonta al 17 d'octubre de 1953, sent Ministre de la Guerra el general Muñoz Grans. Se li encomana la missió al comandant Tomás Pallás Serra, que junt a huit oficials, dotze suboficials i cent quarantanou de tropa formaran el primer curs de paracaigudiste, en lo que naix l'I Bandera Paracaigudista i rep el nom de "Roger de Flor", en memòria del famós caudillo almogávar al servici de la Corona d'Aragó durant el sigle XIII.
El 23 de febrer de 1954 es realisa el primer bot en paracaigudes del Eixèrcit de Terra, des d'avions Junkers i Savoya i utilisant paracaigudes modele T-6.
En el més de giner de 1956 es crea l'Agrupació de Banderes Paracaigudistes, sent designat com a cap de la mateixa el tinent coronel d'infanteria Ignacio Crespo del Castell, i s'inicia l'organisació de l'II Bandera, que pren el nom de "Roger de Lauria".
Despuix de l'independència de Marroc, forces irregulars marroquines varen iniciar les hostilitats sobre el territori espanyol de Sidi Ifni. Els atacs varen escomençar el 23 de novembre de 1957, donant inici a la Guerra d'Ifni, que va servir a les recent creades forces paracaigudistes per a realisar el seu batisme de sanc.
Els paracaigudistes de l'II Bandera que formaven part de la guarnició varen repelir els atacs de les bandes armades que volien ocupar la capital. Durant els combats, es produïx el primer caigut en acció de guerra de l'unitat: el CLP (Cavaller Legionari Paracaigudiste) José Torres Martínez. Mentres, es reben notícies de la situació desesperada de la guarnició d'Esbuia, una posició alluntada que estava sent hostigada pels insurgents. La 3ª secció de la 7º companyia partix a socórrer-la al mando del tinent Antonio Ortiz de Zárate, qui pert la vida heroicamente. En el seu honor, se li va donar el seu nom a l'III Bandera Paracaigudista quan va ser creada en 1960.[2]
Com a conseqüència de les operacions, varen morir quatre oficials i trenta tres CLP,s, i huitanta paracaigudistes més varen resultar ferits. Varen ser concedides tres medalles individuals, una Medalla Militar colectiva (als 47 components de la Secció del Tte. Ortiz de Zárate), sis creues de guerra i ochenta y dos creus roges.[3]
En febrer de 1965 el general Juliol Coloma Gallecs, primer general paracaigudiste d'Espanya, funda i organisa la Brigada Paracaigudista de l'Eixèrcit de Terra, integrant elements de totes les Armes combatents, aixina com Òrguens dels Servicis que, com a tal Brigada, garantisen un respal llogístic autònom.
En transformar-se l'Agrupació de Banderes Paracaigudistes en Brigada, es crea el Grup d'Artilleria (GACAPAC) (25 de març de 1966). El seu fundador és el comandant Pío Martínez Lorenzo. Se li va dotar en obuses OTO Melara 105/14 efectuant-se el primer dispar el 30 de decembre de 1966. A partir d'eixe moment el Grup recolza ràpida i eficaçment a la BRIPAC en quantes ocasions, eixercicis i maniobres s'han plantejat. Atres fets reseñables són el llançament d'una bateria d'obuses al complet de personal i material (Gàlia V, 1976) i la participació, des de 1991, d'una Bateria en la AMF (OTAN). En abril de 1992 es reben dotze llocs de tir de missil Mistral es forma la primera unitat d'Artilleria Antiaèrea de la Brigada. En giner de 1996 es va escomençar a rebre el canó britànic L-118/L-119 "Light Gun", material més modern i de major alcanç, i en el 2016 es varen incorporar els obuses Santa Bàrbara Sistemes 155/52 com a part de la seua transformació en brigada orgànica polivalent.<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 28–29 El Grup d'Artilleria Paracaigudista ha participat aportant personal a totes les missions exteriors en que ha participat la BRIPAC, des de l'operació A/K en el Kurdistan Iraquí, fins a Kósovo, passant per les diferents missions en Bòsnia i Hercegovina.
El 14 de febrer de 1968 es concedix a l'Unitat l'Ensenya Nacional, que serà entregada el 2 de maig del mateix any per l'alcalde d'Alcalà d'Henares en un solemne acte que va contar en la presència dels Príncips d'Espanya Juan Carlos i Sofia.
En l'any 1971 es crea el Batalló d'Instrucció Paracaigudista en el campament de Santa Bàrbara, Javalí Nou (Múrcia), que assumix i amplia els comesos de l'Unitat de Depòsit i Instrucció en la finalitat de descarregar a la Brigada de les missions no operatives.
En 1975, durant els incidents que varen desembocar en l'entrega per part d'Espanya del Sahara espanyol a Marroc en la Marcha Verda, el 4 d'agost va ser atacat el lloc d'Hausa, guarnit per una unitat de l'III BPAC, resultant mort la Cap 1º Ibarz Català.[4]
Operacions internacionals
La seua vocació d'unitat d'èlit i el seu alt grau de preparació li ha fet estar present en tots els escenaris de conflicte en els que ha participat Espanya des de la creació d'esta unitat.
En 1991 l'I Bandera Paracaigudista, junt a atres unitats de l'eixèrcit espanyol, participa en l'operació PROVIDE COMFORT en ajuda al poble kurdo.
En 1993, la AGT Madrit, creada sobre la base de la BRIPAC permaneixerà en Bòsnia i Hercegovina, baix l'auspici de Nacions Unides durant sèt mesos.
La Brigada torna a Bòsnia en maig de 1996 formant el gros de SPABRI II, baix mandat de Nacions Unides formant part d'IFOR (Força d'Implementació de Pau), contribuint a l'esforç per a conseguir la pau en els Balcans.
En l'any 2000, l'III Bandera Paracaigudista i la Uzapac VI varen formar el gros de KSPABAT II i KUING II, en Kosovo, formant part de la Brigada Multinacional Italiana.
De setembre de 2001 a març de 2002 l'II BPAC i UZAPAC varen formar el gros de l'Agrupació KSPAGT VI en Kosovo, formant part de la Brigada Multinacional Italiana. Des de llavors, la BRIPAC contínua en la seua llínea d'intensa preparació, per a atendre allí a on els interessos d'Espanya ho requerixquen.
En 2002 la BRIPAC aplega a Afganistan, baix el mandat de l'OTAN i actualment seguixen en Afganistan. S'està previst les retirades de les tropes en 2014.
El 8 de juliol de 2005 les Forces Armades Espanyoles despleguen unitats de l'Eixèrcit de Terra, sobretot de la BRIPAC, en les estacions de metro i tren d'Espanya com a mida de seguritat nacional despuix dels atentats de Londres del 7 de juliol de 2005.
Realisa continus desplegaments en ZO en les missions Lliure Hidalgo en el Líban i Romeo-Alfa en Afganistan.
En juliol de 2015 es desplega en Iraq per a tasques d'entrenament de soldats iraquí, en la Guerra contra Estat Islàmic
Vore també
Referències
- ↑ Ministeri de Defensa: «Orde DEF/1265/2015, de 29 de juny, per la que es desenrolla l'organisació bàsica de l'Eixèrcit de Terra.».Bolletí Oficial de l'Estat.Madrit:(155)
- 53457-53471.Consultat el 07-09-2021.
- ↑ VV. AA. (2004). Paracaigudistes de l'eixèrcit. 50 anys d'història., Ministeri de Defensa, p. 95. ISBN 978-84-9781-065-4.
- ↑ «Brigada Paracaigudista 'ALMOGÁVARES' VI». Consultat el 5 de juny de 2017.
- ↑ «PressReader. com - Digital Newspaper & Magazine Subscriptions». www. pressreader. com. Consultat el 2023-02-05.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Brigada «Almogávares» VI de Paracaidistas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.