Anar al contingut

Botero (llinage)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Botero és un llinage d'orige italià,[1] el qual, junt en atres variants similars (Boter, Boteri, Botter, Botteri, Bottero), es va originar en la regió de Piemont en Itàlia.[2] Específicament, Botero té orígens en la població de Bene Vagienna, província de Cúneo i és un llinage de caràcter ocupacional.[3][4]

Se sap que Juan Andrés Botero (Giovanni Andrea), militar italià naixcut en la República de Gènova, regió de Ligúria, es va establir en Colòmbia en el sigle XVIII.[5] Va ser el introductor del llinage Botero en Antioquia, Colòmbia.[6]

Escut Heràldic - Llinage Botero

Orige i etimologia

Els seus orígens daten de l'Edat Mija, a partir de l'any 500 d. C., época durant la qual es fabricaven barrils o toneles, uns recipients de diversos tamanys en els que es transportaven líquits i sòlits, tals com a vi, aigua, mel, grans, sal, pólvora i sucre. Quan la regió de Piemont era part de l'Imperi Romà, Boterus era la denominació que se'ls donava a les persones que fabricaven estos recipients en la població de Bene Vagienna.[2]

Població de Bene Vagienna, província de Cúneo, Piemont, Itàlia.

Un ilustre personage de Bene, membre d'esta família

En la mateixa població de Bene Vagienna, cap a l'any 1533 va nàixer el sacerdot jesuïta, estadiste, economiste i escritor Giovanni Botero Benese, autor d'obres lliteràries com La Raó de l'Estat (Della ragion vaig donar Stato) de 1589 i De les causes de la grandea i magnificencia de les ciutats (Delle cause della grandezza i magnificenza delle città) de 1588, entre unes atres.[7]

Botero va passar la seua infància en una regió de Piemont ocupada i saquejada per potències estrangeres de l'época[8] i va tindre formació acadèmica religiosa des de la seua adolescència, assistint al Colege de la Companyia de Jesús en la ciutat de Palermo, gràcies a l'ajuda del seu tio, el pare jesuïta Giovenale Botero, qui eixercia el seu càrrec religiós en eixa ciutat.[8][9]

Va ser conegut per les seues obres lliteràries, religioses, històriques i polítiques, pero també és considerat com un dels més grans mercantilista italians.[10]

En el sigle XVIII, en el seu honor, en dita població es va construir un monument en la denominada Piazza Botero,[11] plaça cèntrica localisada front a l'iglésia de Santa María Asunta (Chiesa vaig donar Santa Maria Assunta) i rodejada d'edificis històrics, tals com l'ajuntament Comune vaig donar Bene Vagienna.[12]

Aixina mateix, en honor a Botero es varen construir vies que duen el seu nom en les ciutats de Torí,[13] Roma[14] i Rímini, en Itàlia.

Un escritor en gran vocació educativa en Itàlia

Portador d'este llinage, també es troba l'escritor i educador Giuseppe Botero, qui va nàixer i va viure en la regió de Piemont en Itàlia en el sigle XIX.[15] Botero es va destacar per escriure obres lliteràries en varis gèneros, entre ells noveles, contes, paràboles i discursos.[16]

En paralel a la seua carrera lliterària, també es va destacar per ser educador i rector de varis liceus en el nort d'Itàlia, incloent el tradicional Liceu Torricelli de la ciutat de Faenza, deixant un llegat en eixes institucions i educant a jóvens de vàries generacions en valors i distintes assignatures.[17]

Fundació del llinage Botero en Colòmbia

Este llinage va aplegar a l'actual Colòmbia en el XVIII, despuix de l'arribe del genovés Giovanni Andrea Botero Bernavi (Juan Andrés, en llengua castellana) des de Càdis a la ciutat de Cartagena d'Índies, Virregnat de Nova Granada el 14 de novembre de 1715, qui va treballar al servici de la Corona Espanyola com artillero del navío Santa Rosa,[18] construït pel senyoriu de Gènova per al rei Felipe V de Borbón.[19][20]

El viage tenia com a propòsit dur fins a l'actual Perú, junt en els seus acompanyants, al Príncip de Sant Buono, recent nomenat Virrei del Perú, Don Carmine Nicolau Caracciolo, qui va sofrir una calamitat familiar despuix del decés a bordo de la seua esposa en donar a llum.[21]

Este event, entre atres causes, va provocar que l'embarcació tinguera que realisar una parada en Cartagena, a on per motius de malaltia Botero va tindre que desistir de continuar el seu viage fins al Perú. Al no ser ciutadà espanyol, va deure solicitar un permís especial davant la Real Audiència espanyola per a poder radicar-se en territori del Virregnat de la Nova Granada.

Botero va viajar des de la costa del Carib cap a l'interior del territori, assentant-se en el Valle de Sant Nicolás, Rionegro, Antioquia, a on es va dedicar a l'explotació minera de l'or.

Allí mateixa, va contraure matrimoni en Donya Antonia Mejía Somoano, el 26 de juny de 1719, fundant aixina la família Botero en Colòmbia, país a on este llinage posseïx la major cantitat de descendents en l'época actual.[22][23]

La família en Colòmbia, en temps actuals

En l'actualitat, els membres de la família Botero en Colòmbia, tots sent descendents de l'italià Giovanni Andrea Botero i l'espanyola Antonia Mejía, es troben ubicats en vàries zones i municipis del país, en presència predominant en la ciutat de Medellín, varis municipis d'Antioquia tals com Sonsón,[24] L'Unió,[2] La Cella i Abejorral. També s'ubiquen en la zona de l'Eix cafetero colombià incloent les ciutats d'Armènia, Manizals i Pereira i en atres zones, com les ciutats de Bogotà i Cali.

Un dels seus integrants més coneguts va ser l'artiste Fernando Botero Angulo, naixcut en la ciutat de Medellín, personage reconegut en numerosos països al voltant del món per les seues obres de pintura, escultures i dibuixos artístics, els quals han segut exposts en grans ciutats de varis continents.[25]

El mestre Fernando Botero posseïa residències en les ciutats de Nova York, París i també en el municipi de Pietrasanta, regió de la Toscana, Itàlia, població a on es troben exhibides obres de la seua autoria.[26]

Entre les dònes, una de les persones més notables és l'actriu i presentadora María Cecilia Botero Cadavid, qui ha segut reconeguda com una de les grans artistes i símbols de la televisió en Colòmbia durant décades.[27] En l'any 2021 va participar com la veu en castellà de la yaya Ànima Madrigal, en la película animada de Disney, Encant.[28]

Igualment es destaca Naty Botero, cantant i artiste que s'ha convertit en una figura molt representativa a nivell nacional, no solament per la seua carrera com a cantant, sino també per la seua aparició en mijos televisius. En la seua fundació Casa Corage, ha liderat proyectes de reforestació en la zona de la costa caribe colombiana, defenent també els drets de les dònes natives de la Serra Nevada de Santa Marta.[29][30]

El llinage Botero en Bolívia

A principis del XX, emigra a Bolívia Joaquín Botero Jaramillo procedent de Medellín, Colòmbia. Descendent directe de Juan José Ignacio Botero Mejía, un dels fills de l'italià Giovanni Andrea Botero Bernavi.[31]

Botero en Bolívia va tindre sèt fills; entre els seus descendents es destaca el seu net, el exfutbolista de la selecció nacional, qui du el seu mateix nom, Joaquín Botero.

Vore també

Referències

  1. ↑ Panizo de Pablo, 2008, p. 312.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Osorio Montoya, Miguel (17 de maig de 2021). «Un viage a la raïl més remota del seu propi llinage» (en espanyol). Consultat el 22 de decembre de 2021.
  3. ↑ Rossoni, Ettore (2013). Origine I Storia Dei Cognomi Italiani: Storia ed Etimologia, The Internet Archive, p. 381. Consultat el 22 de decembre de 2021.
  4. ↑ Botero Echeverri, Jaime (Setembre de 2020). «Història del Boterius», Bene: L'Orige de Tots - La Saga Botero (en espanyol), Sabaneta, Colòmbia: Litografia Solingraf Ltda., p. 48. ISBN 978-958-49-0072-2. Consultat el 12 de giner de 2022.
  5. ↑ Juan Roca Lemus. La montanya que pensa: 37 biografies antioqueñas. Impr. Departamental d'Antioquia, 1982. Pàgina 71. Consultat el 22 de decembre de 2021.
  6. ↑ Londoño Vélez, 2003, p. 32.
  7. ↑ Sara Miglietti, (14 de juny de 2016). Springer, Cham (ed.): «Botero, Giovanni. Encyclopedia of Renaissance Philosophy.» (en anglés). doi:10.1007/978-3-319-02848-4_185-1. Consultat el 19 de giner de 2022.
  8. ↑ 8,0 8,1 Botero Echeverri, Jaime (Setembre de 2020). «Història d'un piamontés I», Bene: L'Orige de Tots - La Saga Botero (en espanyol), Litografia Solingraf Ltda., pp. 67-68. ISBN 978-958-49-0072-2.
  9. ↑ Luigi Firpo (1971). «Treccani. Dizionario Biografico degli Italiani» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani. Istituto della Enciclopèdia Italiana fondata dona Giovanni Treccani S. p. A. Consultat el 19 de giner de 2022.
  10. ↑ Cosimo Perrotta (2012). «Giovanni Botero. Il Contributo italià alla-storia del Pensiero: Economia.» (en italià). Treccani - Istituto della Enciclopèdia Italiana. Consultat el 19 de giner de 2022.
  11. ↑ «Piazza Botero» (en italià). fondoambiente.it.. Consultat el 19 de giner de 2022.
  12. ↑ «Duemila Anni Vaig donar Storia a Bene Vagiennaa» (en italià). Comune vaig donar Fossano (2017). Consultat el 15 de giner de 2022.
  13. ↑ «Tutto Città» (en italià). Consultat el 15 de giner de 2022.
  14. ↑ «Tutto Città» (en italià). Consultat el 15 de giner de 2022.
  15. ↑ «Giuseppe Botero (1815–1885)» (en en). Bartleby.com - www.bartleby.com. H. M. Ayres - The Reader’s Dictionary of Authors. Consultat el 7 de maig de 2022.
  16. ↑ De Gubernatis, Angelo (1 de febrer de 1879). Dizionario Biografico degli Scrittori Contemporanei (en it), Florencia, Itàlia: Li Monier, p. 189. Consultat el 7 de maig de 2022.
  17. ↑ «I presidi del liceu dalla fondazione ad oggi» (en it). Liceu Torricelli - www.liceotorricelli.it/. Consultat el 7 de maig de 2022.
  18. ↑ «Història Naval d'Espanya» (en espanyol). Tot Avante. Consultat el 13 de giner de 2022.
  19. ↑ Taronger Ramos, María Emilia (10 de juny de 2017). «El genovés Andrés Botero: artillero al servici del Rei.» (en espanyol). Raïls Paisas: Històries i genealogia d'Antioquia i el Vell Caldas, en Colòmbia. Consultat el 22 de decembre de 2021.
  20. ↑ Taronger Ramos, María Emilia (17 de març de 2017). «Espanya quan va viajar el primer Botero a Colòmbia en 1715». Raïls Paisas: Històries i genealogia d'Antioquia i el Vell Caldas, en Colòmbia. Consultat el 22 de decembre de 2021.
  21. ↑ Botero Echeverri, Jaime (Setembre de 2020). «L'història d'Andrea Botero», Bene: L'Orige de Tots - La Saga Botero (en espanyol), Sabaneta, Colòmbia: Litografia Solingraf Ltda., p. 108. ISBN ISBN 978-958-49-0072-2.
  22. ↑ Álvarez Ángel, Flavio (Octubre de 2008). Llinages Regionals de Colòmbia, Publicació No. 1, Colecció Acadèmia Colombiana de Genealogia Any 2008, p. 33. Consultat el 22 de decembre de 2021.
  23. ↑ «Llinages. de - El mapa del llinage Botero» (en espanyol). llinages.de. Consultat el 19 de giner de 2022.
  24. ↑ «La Família Botero Gómez, la seua història en el sigle XIX / XX» (en espanyol). Cultura Antioquia (2016). Consultat el 19 de giner de 2022.
  25. ↑ Tomás Fernández (2004). Elena Tamaro (ed.): «Biografia de Fernando Botero» (en espanyol). Biografies i Vides - L'Enciclopèdia Biogràfica en llínea.
  26. ↑ «Fernando Botero» (en inglés). Banrepcultural: Ret Cultural del Banc de la República en Colòmbia (2017). Consultat el 10 de giner de 2022.
  27. ↑ «María Cecilia Botero». Proimágenes Colòmbia - Fondo Mixt de Promoció Cinematogràfica (2017). Consultat el 26 de març de 2022.
  28. ↑ «La inspiradora participació de Cecilia Botero en ‘Encant’» (en es). Revista Semana (Colòmbia). Publicacions Semana S. A (21 de novembre de 2021). Consultat el 26 de març de 2022.
  29. ↑ «Sembra Corage, el proyecte vert de Naty Botero» (en es). Revista Diners - www.revistadiners.com. co. Calle 85 Nº 18-32, pis 6, Bogotà, Colòmbia: Revista Diners (2 de decembre de 2016). Consultat el 27 d'abril de 2022.
  30. ↑ Catalina García (26 de decembre de 2016). «Palomino, un destí per a desconectar-se» (en es). Periòdic L'Espectador - www.elespectador.com. Comuniquen S. A.. Consultat el 27 d'abril de 2022.
  31. ↑ Andrés Villegas Cortés, Luis Álvaro Gall Martínez (ed.): «Bolletí 2. Acadèmia Colombiana de Genealogia» (en es). https://issuu.com/ pàg. 4. Colòmbia: Acadèmia Colombiana de Genealogia (2 d'agost de 2018). Consultat el 24 de febrer de 2023.

Bibliografia

  • Panizo de Pablo, Antonio (2008). Els Hucpoldingios són Carolingis. ¿Confirmat genèticament? Història del noble Llinage Panizo, Veritatem Inquirixc. ISBN 9788461224777.
  • Londoño Vélez, Santiago (2003). Botero: l'invenció d'una estètica, Villegas Editors. ISBN 9789588160405.
  • Botero Echeverri, Jaime (2020). Bene: L'Orige de Tots - La Saga Botero (en espanyol), Litografia Solingraf Ltda.. ISBN 978-958-49-0072-2.

Enllaços externs