Botànica moderna

La botànica moderna és una ciència que considera una gran cantitat de nous coneiximents en l'actualitat que han segut generats per l'estudi de les plantes modele i sobre la botànica actual, en concret, esta va escomençar des de 1945. Arabidopsis thaliana va motivar als biòlecs actuals a estudiar a fondo este tipo de plantes, esta mala herba va ser una de les primeres plantes en vore la seua genoma secuenciado. Uns atres més importants comercialment com a aliments bàsics com l'arròs, blat, dacsa, ordi, centeno, dacseta i la soja estan tenint també les seues seqüències del genoma. Algunes d'estes són un repte posat que tenen en les seues seqüències més de dos jocs de cromosomes haploides, una condició coneguda com poliploidía, comuna en el regne vegetal. Un alga verda Chlamydomonas reinhardtii (un cèlula, sola, verda alga) és un atre organisme modele important que ha segut extensivament estudiat i proveïx importants coneiximents a la biologia celular.

Història

Artícul principal → Botànica.

Com la civilisació es recolza en part en el coneiximent de les plantes i en el seu cultiu, pot dir-se que la botànica va sorgir junt en l'agricultura, que va escomençar a practicar-se cap als anys 9000-7000 a. C. Pero l'interés per les plantes pròpiament dites no es va manifestar fins a fa uns 2300 anys. En efecte, la botànica com a ciència pura va donar els seus primers passos en el IV, de la mà del filòsof grec Teofrasto, els tractats del qual sobre classificació, morfologia i reproducció de les plantes varen eixercir sobre esta disciplina una influència considerable fins al XVII.

En realitat, la botànica moderna no va escomençar a desenrollar-se fins al XVI, en part gràcies a l'invenció del microscopi (1590) i l'imprenta de tipos mòvils (1440).