Anar al contingut

Bossa d'Amberes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bossa d'Amberes

La Bossa d'Amberes va ser la primera bossa de matèries primeres del món construïda per a este fi (es va fundar ans que existiren les accions i els valors, per lo que no era estrictament una bossa de valors).[1] L'edifici va caure en desús en el XVII, i va ser restaurat per a albergar a la Bossa d'Amberes entre 1872 i 1997. Despuix d'una nova restauració, l'edifici és ara partix d'un lloc dedicat a la celebració d'events conegut com a Fira de Comerç d'Amberes.

Història

En assumir Amberes el paper de centre de comerç que tenia Bruixes, va créixer fins a convertir-se en una gran metròpoli en més de 100 000 habitants, incloent 10 000 comerciants estrangers, en la seua majoria espanyols i portuguesos. En 1531 se li va donar a l'antiga bossa un nou edifici, concebut com una plaça rectangular en galeries cobertes per quatre costats, construïda sobre una intersecció de carrers. Durant mig sigle esta bossa seria el centre neuràlgic del comerç europeu i el model per a ciutats en ambicions similars.

Per iniciativa de Thomas Gresham, el representant de la Corona anglesa en Amberes, la Royal Exchange de Londres es va obrir en 1565 en este model.[2] També es dia «the Bourse» fins que la reina Isabel I, despuix d'una visita el 23 de giner de 1570, va canviar el seu nom pel de «Royal Exchange».[3] La Bossa de Midelburgo es va obrir en 1592, després la de Róterdam en 1595 i la de Ámsterdam en 1611.

Edifici

El primer edifici d'estil gòtic tardà brabantino data de 1531, segons un disseny de Domien de Waghemakere. Un espai obert rectangular estava tancat per una columnata coberta en voltes de creueria.[4] El concepte de galeria d'este edifici va servir com a model per a la Royal Exchange de Londres (dissenyada per Hendrik van Paesschen), aixina com per a Róterdam, Ámsterdam i Lille.[5] Les altes «torres pagoda» en caixco octogonal i cilíndric poden haver servit com un mirador cap al port. Cada nació tenia una representació més o menys permanent en la bossa.[6]

Despuix d'un incendi en 1583, la bossa va ser immediatament reconstruïda segons el mateix pla. El lloc d'Amberes (1584-1585) i la rendició al Eixèrcit de Flandes va provocar un decliu en el comerç, en Amberes incapaç de competir en Ámsterdam. Entre 1661 i 1810 l'edifici es va utilisar, entre atres coses, com a acadèmia de dibuix i sèu de la Guilda de Sant Lucas.[7] L'espai interior obert va ser cobert en una cúpula en 1853 per Charles Marcellis, seguint l'eixemple del Palau de Cristal de Londres.

En acabant de que un segon incendi en 1858 destruïra una volta més l'edifici, les autoritats de la ciutat d'Amberes varen organisar en dos ocasions un concurs de disseny en el que calia preservar l'antic concepte. L'edifici actual va ser finalment completat en 1872 per l'arquitecte Joseph Schadde. Es tracta d'una notable combinació de l'estil neogótico i de tècniques revolucionàries, en particular la construcció metàlica per al revestiment de l'interior. L'edifici va albergar la Bossa d'Amberes (una verdadera bossa de valors) des de 1872 fins a la seua fusió en la Bossa de Brusseles en 1997.[7]

En el tancament de la Bossa d'Amberes en 1997, l'edifici va perdre la seua funció i va ser abandonat i descuidat.[8] Despuix d'una llarga i intensa renovació, devia reobrir-se en octubre de 2019 com a saló d'events en restaurant, hotel i passejada oberta al públic.[9] La reobertura està actualment programada per a principis de 2020.[10]


Referències

  1. ↑ «[1]» (en en).
  2. ↑ «Royal Exchange, London» (en en). www. walklondon. com. Consultat el 31 de maig de 2020.
  3. ↑ (1878) «Chapter XLII, The Royal Exchange», Old and New London (en en), pp. 494-513.
  4. ↑ Denucé (1931). De Beurs van Antwerpen, oorsprong en eerste ontwikkeling, 15i en 16i eeuwen (en nl), Antwerpsch Archievenblad, Dienst der Stadsarchieven, pp. 80-145.
  5. ↑ Sonja Anna Meseure (1987). Die Architektur der Antwerpener Börse und der europäische Börsenbau im 19. Jahrhundert (en de), Scaneg.
  6. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  7. ↑ 7,0 7,1 «Handelsbeurs (ANEU: 6243)» (en nl). Inventaris van het Bouwkundig Erfgoed.
  8. ↑ «[2]» (en nl).
  9. ↑ «[3]» (en nl).
  10. ↑ «New Exchange Handelsbeurs» (en en). Visit Antwerp. Consultat el 31 de maig de 2020.