Borisova gradina
Borisova gradina o Knyaz-Borisova gradina (, traduït com a Jardí de Boris o Jardí de Knyaz Boris) és el parc més antic i conegut de Sofia, la capital de Bulgària. La seua construcció va escomençar en 1884 i deu el seu nom al sar de Bulgària Boris III.[1][2] L'història del jardí comprén tres periodos baix la direcció de tres renombrados jardiners. Tots ells varen seguir l'esquema inicial, desenrollant-ho i perfeccionant-ho en lloc de fer canvis radicals al disseny original.
Història
Época de Neff (1882–1906)



En 1882, el llavors alcalde de Sofia Ivan Hadzhienov es va dur al jardiner suís Daniel Neff de Bucarest en l'intenció de que creara un jardí en la capital búlgara.[2] Els plans inicials de l'alcalde contemplaven establir primer un gran viver a on creixerien arbres, arbusts i flors per al futur jardí, proporcionant també material per als jardins ya existents i per als carrers de la ciutat.
Neff va realisar el primer proyecte del jardí en primavera de 1882, va crear el viver i es va construir una casa per a ell mateixa. La construcció del jardí pròpiament dit va escomençar en 1884. Originalment es varen plantar arbres d'acacia, es varen dispondre jardins de flors, es va construir un chicotet llac artificial i tot el recint estava entancat en un bardiça de roures i espinos. El viver produïa arbres jóvens que satisfeen les necessitats de la ciutat i també es venien als ciutadans. Els més produïts eren les acacias, junt en moreres, flors trompeta, oms, plataners i uns atres. El viver va ser configurat com a jardí en 1885 i tenia una superfície de 300 000 m² i quatre camins principals.
En els anys següents, Borisova gradina va créixer cap al suroest i en 1889 es va construir el gran llac. Knyaz Fernando va ordenar en 1888 la substitució de la major part de les acacias en roures, sicómoros, fresnos i abedulls. En els anys següents es varen plantar arbres de full caduc provinents de boscs propencs, aixina com coníferes de Rila, pins negrales i píceas.
Época de Frei (1906–1934)
l'alsaciano Joseph Frei va ser nomenat director de tots els jardins i parcs de Sofia en 1906. Va reorganisar Borisova gradina segons el seu propi proyecte, que desenrollava el de Neff. Segons el seu proyecte, Frei va plantar els dos camins principals en la part baixa del jardí i el jardí de tiles i castanys, i va obrir l'ample camí central i els dos camins laterals en la part alta, des del parc infantil fins al Llac dels Peixos. En esta época també es va construir la Font del Poble.
Mentres Neff era un admirador de les acacias, Frei tenia una passió per les flors.[2] Va crear la roserar en lloc d'edificis agrícoles demolits, aixina com els numerosos vivers i hivernàculs moderns. El jardí es va estendre més al sur del bosc de roures fins al modern Bulevar Dragan Tsankov. Les plantacions de frutes varen ser substituïdes gradualment en espècies decoratives d'arbres i arbusts, especialment pins i avets, transformant el jardí en un magnífic parc.
Época de Duhtev (1934–1944)

El jardiner búlgar Georgi Duhtev es va convertir en el director del Servici de Parcs i Jardins en 1934. Durant la seua etapa, es va ampliar l'antiga roserar, que va passar a tindre 7000 m², i es varen plantar més de mil quatrecentes noves espècies de roses. En 1940 es va crear el Racó Japonés sobre el Llac dels Peixos, cap a la Carrer Tsarigrad, usant les plantes enviades pel ministre plenipotenciario japonés. Estes plantes representaven la flora nacional de Japó i varen anar un regal i un signe d'amistat entre els pobles japonés i búlgar.[2]
Entorn a 1942 Borisova gradina tenia una superfície de 90 500 m², 68 600 m² dels quals eren planificats i 4400 m² no; el restant, 17 350 m² estava construït i comprenia el Bany d'Estiu, l'Observatori Universitari, l'Escola a l'Aire Lliure, el Gran Llac, els camps de fútbol del CSKA i el Levski, el club de tenis, la pista de tenis diplomàtica, la pista de ciclisme i l'Estació Rectificadora de Yunak.[3][1]
Història posterior
Entre 1958 i 1959 es va construir la Torre de televisió de Borisova Gradina. Borisova gradina va ser restaurat per última volta en 1986 baix la direcció de Georgi Radoslavov. Eixe mateix any va ser declarat un monument de la jardineria búlgara.
Nom
Encara que Knyaz Boris es va convertir en sar en 1918, no hi ha evidència de que el nom del parc s'haja canviat mai oficialment per a reflectir este fet. En el seu lloc (o, potser, per açò), la paraula Knyaz va ser suprimida gradualment per a convertir-se simplement en Borisova gradina o «Jardí de Boris».[3]
En acabant de que el règim comuniste alcançara el poder en 1944, el parc va ser renomenat Park na Svobodata (, lliteralment «Parc de la Llibertat»), fins a la seua caiguda en 1989, quan va recuperar el seu nom original.[3]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Park "Borisova gradina" (Town of Sofia)» (en en). Guide Bulgària. Consultat el 30 d'abril de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Borisova Gradina – Sofia» (en en). Claves of Índia Travel. Consultat el 30 d'abril de 2018.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Borisova gradina» (en en). Sofia guide. Consultat el 30 d'abril de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Borisova gradina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.