L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Boncuklu Höyük

Boncuklu Höyük és un jaciment arqueològic del Neolític arqueològic Epipaleolítico propenc al poble d'Hi haıroğlu en la Planura de Konya en el districte de província de Konya de Turquia.[1] El tell està format pels restants d'un dels poblats més antics del món, ocupat entre 8300 i 7800 a. C. aproximadament.[2][3] lo que cronològicament correspon a la fase tardana dels primers PPNB en l'Alta Mesopotamia.[4] El jaciment, situat en un tossal baix de marga,[5] ocupa una superfície d'aproximadament una hectàrea i les capes culturals tenen entre un i dos metros de gruixa. El jaciment es va utilisar com era i alguns camins han danyat les capes arqueològiques.

Boncuklu Höyük

Els edificis són chicotets i de forma ovalada, en parets construïdes en rajoles de fanc. Baixe el sol dels edificis es varen trobar restants d'enterrament de cossos humans. Allí s'han descobert les primeres ceràmiques conegudes de Anatolia.[3]

Història de l'investigació

El jaciment va ser explorat per primera volta per Douglas Baird de l'Universitat de Liverpool en 2001,[2] en el curs del Konya Plain Surveys. No obstant, la població local ya havia observat la presència de contes (boncuk) en la superfície, d'ahí el nom del tell [6] Douglas Baird excava allí des de 2006.[7] En 2006, es varen crear tres seccions de 5 × 5 m de superfície (H, K i M).[8] La secció M contenia capes de residus, principalment cendres, pero també restants de construcció.[8] Estes capes de residus semblen estar molt esteses i també es varen trobar en atres zones de l'assentament.[8] La Casa I es va descobrir en la secció K.[9] En 2007 es varen afegir la secció O, d'11 × 6 m, i la secció I, fòra de l'emplaçament real de l'assentament.[10]

Especialistes de l'Universitat de Liverpool, Universitat de Queensland, University College de Londres (UCL), Universitat de Reading i Universitat de Bournemouth participen en les excavacions.[11] Louise Martin, de la UCL, va analisar els ossos d'animals ben conservats, que són de javalí (predominant) i uross(aproximadament el 33%)[12] mentres que els animals domèstics estan totalment absents.[11] També es consumien équidos, aus i tortugues.[13] l'arqueobotánica experta i antracóloga Elena Asouti de l'Universitat de Liverpool va analisar els carboncillos, que poden servir per a reconstruir l'entorn neolític. Es varen trobar restants de blat domesticat (blat farro) i ordi, pero Baird considera que es tracta d'importacions.[1]

Ademés de l'assentament epipaleolítico, també es varen trobar enterrament de l'Edat de Bronze primerenca.[10]

Casas

Les cases ovalades estan fetes d'atobó.[14][15] La casa I (secció K) media 5 × 3 m.[9] No obstant, les cases també contenen forats de postes.[13] En el noroest de les cases hi havia una llar redona, normalment el sol ací estava més ennegrit que en la zona més alta del surest, a on el sol també estava millor fet.[16] Algunes cases tenien relleus pintats en la paret nort,[16] Algunes cases contenien relleus pintats en la paret nort, els motius del qual encara no poden interpretar-se en claritat.[9] Els sols es renovaven en freqüència [9] i a voltes es pintaven total o parcialment de roig[17] i, com indiquen els fitolitos, cobert d'estores[18] Es va trobar una pedra decorada entre les cases, en la zona d'un montó d'enrunes.[19] A diferència de Çatalhöyük, les cases tenien entrades a ras de sol.[16]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 A Companion to the Archaeology of the Ancient Near East.Wiley-Blackwell.doi:10.1002/9781444360790.ch23.
  2. ↑ 2,0 2,1 «The Site» (en en-us).
  3. ↑ 3,0 3,1 “Boncuklu Höyük: The earliest ceramics on the Anatolian plateau” (en) . Journal of Archaeological Science: Reports 16: 420–429. doi:10.1016/j.jasrep.2016.10.011. ISSN 2352-409X.
  4. ↑ (2013).Journal of Archaeological Science.(40,)
  5. ↑ (2006).Anatolian Archaeology.(12)
  6. ↑ «Project Aims» (en en-us).
  7. ↑ Mihriban Özbaşllauren(2011).The Oxford Handbook of Ancient Anatolia (10,000-323 BC).Oxford University Press.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 (2006).Anatolian Archaeology.(12)
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 (2006).Anatolian Archaeology.(12)
  10. ↑ 10,0 10,1 (2006).Anatolian Archaeology.(12)
  11. ↑ 11,0 11,1 «Boncuklu Hoyuk Project» (en en). Consultat el 26 de febrer de 2024.
  12. ↑ (2013).Journal of Archaeological Science.(40)
  13. ↑ 13,0 13,1 (2006).Anatolian Archaeology.(12)
    13, 15.
  14. ↑ «About Boncuklu» (en en). Consultat el 26 de febrer de 2024.
  15. ↑ A Companion to the Archaeology of the Ancient Near East.Wiley-Blackwell.doi:10.1002/9781444360790.ch23.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 (2012).A Companion to the Archaeology of the Ancient Near East.Wiley-Blackwell.doi:10.1002/9781444360790.ch23.
  17. ↑ (2010).Cambridge University Press.
  18. ↑ (2006).Anatolian Archaeology.(12)
  19. ↑ (2015).Religion at work in a Neolithic society, vital matters.Cambridge University Press.

Bibliografia

  • (2007).Anatolian Archaeology.(13)
14–17.
  • (2010).Anatolian Archaeology.(16)
9–11.
  • (2014).From foragers to farmers in central Anatolia; excavations at Boncuklu.British Institute in Ankara.1


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Boncuklu_Höyük&oldid=1359885»